Diferència entre les revisions de "Batalla de Teba"
(Pàgina nova, en el contingut: «La '''Batalla de Teba''' fon un episodi bèlic que va tindre lloc en la localitat andalusa que li dona nom, en el mes d'agost de 1330. En ella es van enfron...».) |
|||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | La '''Batalla de [[Teba]]''' fon un episodi bèlic que va tindre lloc en la localitat andalusa que li dona nom, en el mes d'agost de 1330. | + | La '''Batalla de [[Teba]]''' fon un episodi bèlic que va tindre lloc en la localitat andalusa que li dona nom, en el mes d'agost de [[1330]]. |
En ella es van enfrontar un eixèrcit cristià comandat pel rei castellà [[Alfons XI]] i un atre musulmà enviat per l'emir Nazari [[Muhammed IV de Granada]] i comandat pel general benimerí [[Ozmín]]. La principal conseqüència de la batalla fon la presa de l'estratègic Castell de l'Estrela per les tropes cristianes. | En ella es van enfrontar un eixèrcit cristià comandat pel rei castellà [[Alfons XI]] i un atre musulmà enviat per l'emir Nazari [[Muhammed IV de Granada]] i comandat pel general benimerí [[Ozmín]]. La principal conseqüència de la batalla fon la presa de l'estratègic Castell de l'Estrela per les tropes cristianes. | ||
| Llínea 5: | Llínea 5: | ||
== Antecedents == | == Antecedents == | ||
| − | La Batalla de Teba s'inscriu en la campanya general contra el regne Nazari de Granada que a lo llarc del seu regnat mamprén el belicós Alfons XI, campanya que, al seu torn, s'emmarca, en el periodo de la batalla, dins de la Creuada contra l'infidel que, a instàncies del rei [[Alfons IV d'Aragó]] es portava a terme des de 1329. D'acort en estes circumstàncies, en el bando nazari es van fer encara més patents, si és possible, les influències nort-africanes i, aixina, amplis contingents [[benimerins]] van arribar a tindre un paper molt important en el desenroll bèlic. | + | La '''Batalla de Teba''' s'inscriu en la campanya general contra el regne Nazari de [[Granada]] que a lo llarc del seu regnat mamprén el belicós [[Alfons XI]], campanya que, al seu torn, s'emmarca, en el periodo de la batalla, dins de la Creuada contra l'infidel que, a instàncies del rei [[Alfons IV d'Aragó]] es portava a terme des de [[1329]]. D'acort en estes circumstàncies, en el bando nazari es van fer encara més patents, si és possible, les influències nort-africanes i, aixina, amplis contingents [[benimerins]] van arribar a tindre un paper molt important en el desenroll bèlic. |
| − | En els anys precedents a la Batalla de Teba, tot el sector occidental de la frontera granadina fon objecte de conexions constants que van tindre fites importants en les preses de places tan significatives com [[Olvera]], [[Pruna]] i [[Torre Alháquime]]. | + | En els anys precedents a la '''Batalla de Teba''', tot el sector occidental de la frontera granadina fon objecte de conexions constants que van tindre fites importants en les preses de places tan significatives com [[Olvera]], [[Pruna]] i [[Torre Alháquime]]. |
== La Batalla i el seu desenroll == | == La Batalla i el seu desenroll == | ||
| − | El sege pròpiament dit a la fortalea de Teba va començar el dia 7 d'agost. Tan sols una semana després es presentaria el principal escull al que havien de fer front les tropes cristianes; l'arribada des de [[Granada]] del temit general Ozmín. Este, en el seu real plantat en el pròxim [[Castell del Turó]], es va dedicar, des del precís moment de la seua arribada, a fustigar reiteradament a les tropes comandades per Alfons XI, les quals van tindre sensibles pèrdues i van patir una general desmoralisació. | + | El sege pròpiament dit a la fortalea de Teba va començar el dia 7 d'agost. Tan sols una semana després es presentaria el principal escull al que havien de fer front les tropes cristianes; l'arribada des de [[Granada]] del temit general Ozmín. Este, en el seu real plantat en el pròxim [[Castell del Turó]], es va dedicar, des del precís moment de la seua arribada, a fustigar reiteradament a les tropes comandades per [[Alfons XI]], les quals van tindre sensibles pèrdues i van patir una general desmoralisació. |
| − | Les escaramusses granadines van seguir durant diversos dies sense que els cristians pogueren entrar en confrontació directa contra els seus enemics, tal com desijaven. Finalment Ozmín se la jugarà quan, esperant poder assaltar el campament cristià, dividixc el seu eixèrcit en dos. Una part la portaria junt al riu [[Guadalteba]] en un estratagema que pretenia desguarnir el campament enemic. Mentrestant, la part principal s'arribaria precisament fins allí per a procedir al seu assalt. No obstant Alfons XI fon conscient de l'estratègia i va decidir deixar en el campament una bona part de l'eixèrcit en multitut de prevencions materials. Aixina i encara que els combats van ser intensos junt en el real cristià, els musulmans comprendrien que els objectius eren inalcançable i decidirien la retirada cap als seus campaments del Turó. | + | Les escaramusses granadines van seguir durant diversos dies sense que els cristians pogueren entrar en confrontació directa contra els seus enemics, tal com desijaven. Finalment Ozmín se la jugarà quan, esperant poder assaltar el campament cristià, dividixc el seu eixèrcit en dos. Una part la portaria junt al riu [[Guadalteba]] en un estratagema que pretenia desguarnir el campament enemic. Mentrestant, la part principal s'arribaria precisament fins allí per a procedir al seu assalt. No obstant [[Alfons XI]] fon conscient de l'estratègia i va decidir deixar en el campament una bona part de l'eixèrcit en multitut de prevencions materials. Aixina i encara que els combats van ser intensos junt en el real cristià, els musulmans comprendrien que els objectius eren inalcançable i decidirien la retirada cap als seus campaments del Turó. |
== La mort de Sir James Douglas == | == La mort de Sir James Douglas == | ||
| − | En la persecució subsegüent es va produir el famós episodi de la mort de [[Sir James Douglas]], noble escocés que participava en la batalla i al que Alfons XI havia conseguit guanyar per a la seua causa mentres aquell es dirigia a Terra Santa, portant el cor embalsemat del rei escocés [[Robert I d'Escòcia]]. Segons pareix, el decés del noble es va produir quan este i alguns dels seus soldats van caure en la famosa tàctica bereber coneguda com "torna e fuye" en la que els que fugen acaben embolicant i massacrant els perseguidors. | + | En la persecució subsegüent es va produir el famós episodi de la mort de [[Sir James Douglas]], noble escocés que participava en la batalla i al que [[Alfons XI]] havia conseguit guanyar per a la seua causa mentres aquell es dirigia a Terra Santa, portant el cor embalsemat del rei escocés [[Robert I d'Escòcia]]. Segons pareix, el decés del noble es va produir quan este i alguns dels seus soldats van caure en la famosa tàctica bereber coneguda com "torna e fuye" en la que els que fugen acaben embolicant i massacrant els perseguidors. |
| Llínea 23: | Llínea 23: | ||
== El final de la Batalla i la nomenada Pau de Teba == | == El final de la Batalla i la nomenada Pau de Teba == | ||
| − | El fracàs dels intents nazaries i el fet d'una malaltia sobrevenguda al general Ozmín que determinaria, finalment, la seua mort, desembocarien el dia [[30 d'agost]] en la caiguda definitiva de la plaça forta de Teba i el seu pas a les mans castellanes. Només uns mesos després, el 19 de febrer de 1331, es firmaria la Paz de Teba per la que els monarques castellà, aragonés i nazari es comprometien a una treua de quatre anys i a l'entrega de pàries al rei castellà per part de l'emir granadí. | + | El fracàs dels intents nazaries i el fet d'una malaltia sobrevenguda al general Ozmín que determinaria, finalment, la seua mort, desembocarien el dia [[30 d'agost]] en la caiguda definitiva de la plaça forta de Teba i el seu pas a les mans castellanes. Només uns mesos després, el 19 de febrer de [[1331]], es firmaria la Paz de Teba per la que els monarques castellà, aragonés i nazari es comprometien a una treua de quatre anys i a l'entrega de pàries al rei castellà per part de l'emir granadí. |
== Bibliografia == | == Bibliografia == | ||
| − | *García Alfonso, E., Martínez Enamorat, V. i Morgado Rodríguez, A. ''El Davall Guadalteba (Màlaga): Espai i Poblament. Una Aproximació Arqueològica a Teba i el seu Entorn" CEDMA. Màlaga. 1995. | + | *García Alfonso, E., Martínez Enamorat, V. i Morgado Rodríguez, A. ''El Davall Guadalteba ([[Màlaga]]): Espai i Poblament. Una Aproximació Arqueològica a Teba i el seu Entorn" CEDMA. [[Màlaga]]. [[1995]]. |
| − | *López de Coca, J. E., "Creuats Escocesos en la Frontera de Granada (1330)", Anuari d'Estudis Medievals, 18 (1988) | + | *López de Coca, J. E., "Creuats Escocesos en la Frontera de [[Granada]] ([[1330]])", Anuari d'Estudis Medievals, 18 ([[1988]]) |
{{Traduït de|es|Batalla de Teba}} | {{Traduït de|es|Batalla de Teba}} | ||
Revisió de 18:42 2 març 2010
La Batalla de Teba fon un episodi bèlic que va tindre lloc en la localitat andalusa que li dona nom, en el mes d'agost de 1330.
En ella es van enfrontar un eixèrcit cristià comandat pel rei castellà Alfons XI i un atre musulmà enviat per l'emir Nazari Muhammed IV de Granada i comandat pel general benimerí Ozmín. La principal conseqüència de la batalla fon la presa de l'estratègic Castell de l'Estrela per les tropes cristianes.
Antecedents
La Batalla de Teba s'inscriu en la campanya general contra el regne Nazari de Granada que a lo llarc del seu regnat mamprén el belicós Alfons XI, campanya que, al seu torn, s'emmarca, en el periodo de la batalla, dins de la Creuada contra l'infidel que, a instàncies del rei Alfons IV d'Aragó es portava a terme des de 1329. D'acort en estes circumstàncies, en el bando nazari es van fer encara més patents, si és possible, les influències nort-africanes i, aixina, amplis contingents benimerins van arribar a tindre un paper molt important en el desenroll bèlic.
En els anys precedents a la Batalla de Teba, tot el sector occidental de la frontera granadina fon objecte de conexions constants que van tindre fites importants en les preses de places tan significatives com Olvera, Pruna i Torre Alháquime.
La Batalla i el seu desenroll
El sege pròpiament dit a la fortalea de Teba va començar el dia 7 d'agost. Tan sols una semana després es presentaria el principal escull al que havien de fer front les tropes cristianes; l'arribada des de Granada del temit general Ozmín. Este, en el seu real plantat en el pròxim Castell del Turó, es va dedicar, des del precís moment de la seua arribada, a fustigar reiteradament a les tropes comandades per Alfons XI, les quals van tindre sensibles pèrdues i van patir una general desmoralisació.
Les escaramusses granadines van seguir durant diversos dies sense que els cristians pogueren entrar en confrontació directa contra els seus enemics, tal com desijaven. Finalment Ozmín se la jugarà quan, esperant poder assaltar el campament cristià, dividixc el seu eixèrcit en dos. Una part la portaria junt al riu Guadalteba en un estratagema que pretenia desguarnir el campament enemic. Mentrestant, la part principal s'arribaria precisament fins allí per a procedir al seu assalt. No obstant Alfons XI fon conscient de l'estratègia i va decidir deixar en el campament una bona part de l'eixèrcit en multitut de prevencions materials. Aixina i encara que els combats van ser intensos junt en el real cristià, els musulmans comprendrien que els objectius eren inalcançable i decidirien la retirada cap als seus campaments del Turó.
La mort de Sir James Douglas
En la persecució subsegüent es va produir el famós episodi de la mort de Sir James Douglas, noble escocés que participava en la batalla i al que Alfons XI havia conseguit guanyar per a la seua causa mentres aquell es dirigia a Terra Santa, portant el cor embalsemat del rei escocés Robert I d'Escòcia. Segons pareix, el decés del noble es va produir quan este i alguns dels seus soldats van caure en la famosa tàctica bereber coneguda com "torna e fuye" en la que els que fugen acaben embolicant i massacrant els perseguidors.
El final de la Batalla i la nomenada Pau de Teba
El fracàs dels intents nazaries i el fet d'una malaltia sobrevenguda al general Ozmín que determinaria, finalment, la seua mort, desembocarien el dia 30 d'agost en la caiguda definitiva de la plaça forta de Teba i el seu pas a les mans castellanes. Només uns mesos després, el 19 de febrer de 1331, es firmaria la Paz de Teba per la que els monarques castellà, aragonés i nazari es comprometien a una treua de quatre anys i a l'entrega de pàries al rei castellà per part de l'emir granadí.
Bibliografia
- García Alfonso, E., Martínez Enamorat, V. i Morgado Rodríguez, A. El Davall Guadalteba (Màlaga): Espai i Poblament. Una Aproximació Arqueològica a Teba i el seu Entorn" CEDMA. Màlaga. 1995.
- López de Coca, J. E., "Creuats Escocesos en la Frontera de Granada (1330)", Anuari d'Estudis Medievals, 18 (1988)
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Batalla de Teba de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.