Diferència entre les revisions de "Antonio de Bofarull i Brocà"
m |
m |
||
| Llínea 5: | Llínea 5: | ||
Nebot de [[Próspero de Bofarull y Mascaró|Próspero de Bofarull]], estudià lleis en Barcelona. Fon [[archiver]] i director de l' [[Archiu de la Corona d'Aragó]] de [[1852]] a [[1868]]. | Nebot de [[Próspero de Bofarull y Mascaró|Próspero de Bofarull]], estudià lleis en Barcelona. Fon [[archiver]] i director de l' [[Archiu de la Corona d'Aragó]] de [[1852]] a [[1868]]. | ||
| − | Era conegut entre els intelectuals de sa época pel [[chovinisme]] i la fantasia de molts dels seus escrits sobre [[Catalunya]]. En este sentit, destaquen ''"Hazañas y recuerdos de los catalanes ó colección de leyendas"'' (Barcelona, 1846), i sa ''"Historia crítica (civil i eclesiàstica) de Cataluña"'' (Barcelona, 1876-1878), 9 toms en uit volúmens, en resposta a la ''"Historia de Cataluña"'' (1868) de [[Víctor Balaguer]]. Fon l'inventor de l'expressió "Confederació Catalano-Aragonesa" en referència a lo que sempre s'havia conegut com "[[Corona d'Aragó]]". | + | Era conegut entre els intelectuals de sa época pel [[chovinisme]] i la fantasia de molts dels seus escrits sobre [[Catalunya]]. En este sentit, destaquen ''"Hazañas y recuerdos de los catalanes ó colección de leyendas"'' (Barcelona, [[1846]]), i sa ''"Historia crítica (civil i eclesiàstica) de Cataluña"'' (Barcelona, [[1876]]-[[1878]]), 9 toms en uit volúmens, en resposta a la ''"Historia de Cataluña"'' ([[1868]]) de [[Víctor Balaguer]]. Fon l'inventor de l'expressió "Confederació Catalano-Aragonesa" en referència a lo que sempre s'havia conegut com "[[Corona d'Aragó]]". |
El seu [[catalanisme]] exacerbat, li feu tindre una interminable polèmica pública en M. Velasco (a través d'artículs en prensa) ''"sobre la mayor o menor propiedad del título que respectivamente llevan los dos'' [archius] ''Generales e Históricos de Barcelona y Valencia"''. | El seu [[catalanisme]] exacerbat, li feu tindre una interminable polèmica pública en M. Velasco (a través d'artículs en prensa) ''"sobre la mayor o menor propiedad del título que respectivamente llevan los dos'' [archius] ''Generales e Históricos de Barcelona y Valencia"''. | ||
Revisió de 18:29 30 oct 2016
Antoni de Bofarull i Brocà (Reus, 3 de novembre de 1821 - Barcelona, 12 de febrer de 1892) fon un historiador, arqueòlec, filòlec, noveliste, poeta i dramaturc català, autor d'algunes obres transcendentals per al desenroll del nacionalisme català.
Biografia
Nebot de Próspero de Bofarull, estudià lleis en Barcelona. Fon archiver i director de l' Archiu de la Corona d'Aragó de 1852 a 1868.
Era conegut entre els intelectuals de sa época pel chovinisme i la fantasia de molts dels seus escrits sobre Catalunya. En este sentit, destaquen "Hazañas y recuerdos de los catalanes ó colección de leyendas" (Barcelona, 1846), i sa "Historia crítica (civil i eclesiàstica) de Cataluña" (Barcelona, 1876-1878), 9 toms en uit volúmens, en resposta a la "Historia de Cataluña" (1868) de Víctor Balaguer. Fon l'inventor de l'expressió "Confederació Catalano-Aragonesa" en referència a lo que sempre s'havia conegut com "Corona d'Aragó".
El seu catalanisme exacerbat, li feu tindre una interminable polèmica pública en M. Velasco (a través d'artículs en prensa) "sobre la mayor o menor propiedad del título que respectivamente llevan los dos [archius] Generales e Históricos de Barcelona y Valencia".
Bibliografia
- Bofarull, Antonio / Velasco, M. "Cuestión de archivos", Ed. La Opinión, Valéncia, 1864. 21 cm Pags 91 Ref 11.8101
- Bofarull, Antonio, "La Confederación Catalano-Aragonesa, realizada en el periodo más notable del gobierno soberano del conde de Barcelona, Ramón Berenguer IV", Casa Editorial de D. Luis Tasso, Barcelona, 1872.