Diferència entre les revisions de "Propietat industrial"
m |
m (Text reemplaça - 'només' a 'a soles') |
||
| Llínea 3: | Llínea 3: | ||
Otorga dos tipos de drets: en primer lloc el dret a utilisar l'invenció, disseny o signe distintiu, i en segon lloc el dret a prohibir que un tercer ho faça. | Otorga dos tipos de drets: en primer lloc el dret a utilisar l'invenció, disseny o signe distintiu, i en segon lloc el dret a prohibir que un tercer ho faça. | ||
| − | El dret de prohibir ([[Ius prohibendi]]) és la part més destacada de la propietat industrial i permet al titular del dret el solicitar el pago d'una [[wikt:llicencia|llicència]], també cridada [[Regalia|regalia o royalty]]. Posseïx llímits temporals, puix casi tots els drets de propietat industrial tenen una duració màxima, i territorials puix | + | El dret de prohibir ([[Ius prohibendi]]) és la part més destacada de la propietat industrial i permet al titular del dret el solicitar el pago d'una [[wikt:llicencia|llicència]], també cridada [[Regalia|regalia o royalty]]. Posseïx llímits temporals, puix casi tots els drets de propietat industrial tenen una duració màxima, i territorials puix a soles tenen validea en el territori on s'han concedit (normalment, pero no exclusivament, un país) |
Atres llímits al dret de prohibir són el ''agotament del dret'', pel qual una volta comercialisat en permís del titular o havent cobrat l'indemnisació no es pot impedir la posterior venda; l'us en fins experimentals i no comercials, l'entrada temporal en el país d'un mig de locomoció matriculat en l'estranger, etc. | Atres llímits al dret de prohibir són el ''agotament del dret'', pel qual una volta comercialisat en permís del titular o havent cobrat l'indemnisació no es pot impedir la posterior venda; l'us en fins experimentals i no comercials, l'entrada temporal en el país d'un mig de locomoció matriculat en l'estranger, etc. | ||
Revisió de 13:05 20 feb 2018
La propietat industrial és un conjunt de drets que pot posseir una persona física o jurídica sobre una invenció (palesa, modele d'utilitat, topografia de productes semiconductors, certificats complementaris de protecció de medicaments i productes fitosanitaris), un disseny industrial, un signe distintiu (marca o nom comercial), etc.
Otorga dos tipos de drets: en primer lloc el dret a utilisar l'invenció, disseny o signe distintiu, i en segon lloc el dret a prohibir que un tercer ho faça.
El dret de prohibir (Ius prohibendi) és la part més destacada de la propietat industrial i permet al titular del dret el solicitar el pago d'una llicència, també cridada regalia o royalty. Posseïx llímits temporals, puix casi tots els drets de propietat industrial tenen una duració màxima, i territorials puix a soles tenen validea en el territori on s'han concedit (normalment, pero no exclusivament, un país)
Atres llímits al dret de prohibir són el agotament del dret, pel qual una volta comercialisat en permís del titular o havent cobrat l'indemnisació no es pot impedir la posterior venda; l'us en fins experimentals i no comercials, l'entrada temporal en el país d'un mig de locomoció matriculat en l'estranger, etc.
El Conveni de París i l'Acorde sobre Drets de la Propietat Intelectual relacionats en el Comerç són els dos acorts internacionals de major pes sobre la propietat industrial.
Enllaços externs
- Instituto Mexicano de la Propiedad Industrial
- Instituto Nacional de Propiedad Industrial
- Oficina Española de Patentes y Marcas
- Oficina Europea de Patentes
- Organización Mundial de la Propiedad Intelectual
Vore també
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Propiedad industrial de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.