Diferència entre les revisions de "Lluís Sales Boli"
| Llínea 12: | Llínea 12: | ||
'''Lluís Sales Boli''' (Castelló de la Plana, 13 de febrer de 1908 - 1981). Pintor, folkloriste i escritor valencià. | '''Lluís Sales Boli''' (Castelló de la Plana, 13 de febrer de 1908 - 1981). Pintor, folkloriste i escritor valencià. | ||
| − | L'any [[1931]] va començar a publicar poesia en el Bolleti de la Societat Castellonenca de Cultura (BSCC) i, a partir de l'any [[1932]] va iniciar la publicació en el mateix bolletí dels seus primers contes. | + | Va ser un important pintor, miniaturiste i ilustrador que va estudiar bachillerat en l'Institut Francesc Ribalta de Castelló i va rebre classes del professor Aliaga. |
| + | |||
| + | Va ser funcionari de la Junta d'Obres del Port, persona activa i molt compromesa en la seua ciutat natal. | ||
| + | |||
| + | Va ser membre de la Societat Castellonenca de Cultura. L'any [[1931]] va començar a publicar poesia en el Bolleti de la Societat Castellonenca de Cultura (BSCC) i, a partir de l'any [[1932]] va iniciar la publicació en el mateix bolletí dels seus primers contes. | ||
La seua novela curta ''Fontrobada'' és la seua obra més recordada. Narra en nostàlgia els dies d'infantea passats en Anglesola ([[Lleida]]), afegint el contrast idiomàtic de l'[[Idioma aragonés|idioma aragonès]]. La narrativa de Sales Boli, tant en el conte com en la seua única novela és de caràcter costumista i sentimental. | La seua novela curta ''Fontrobada'' és la seua obra més recordada. Narra en nostàlgia els dies d'infantea passats en Anglesola ([[Lleida]]), afegint el contrast idiomàtic de l'[[Idioma aragonés|idioma aragonès]]. La narrativa de Sales Boli, tant en el conte com en la seua única novela és de caràcter costumista i sentimental. | ||
| − | + | Membre de la Junta de Festes de la Magdalena, va participar en la creació i organisació de les [[Festes de la Magdalena]] de Castelló de la Plana tal com se coneixen hui dia. Va ser el creador del vestit de castellonera i va organisar el primer Pregó de les festes, en companyia de [[Manuel Segarra Ribes]]. Va ilustrar la primera edició del llibre ''Tombatossals'' de Josep Pasqual Tirado. Va participar en l'elaboració dels decorats per a l'estrena de l'òpera ''La filla del Rei Barbut'' de Matilde Salvador i Manuel Segarra Ribes. | |
| + | |||
| + | Va ser un dels firmants de les Bases ortogràfiques del 32 o de Castelló, conegudes pel pancatalanisme com a [[Normes de Castelló]]. | ||
| + | |||
| + | L'[[Ajuntament de Castelló]] de la Plana va decidir el dia primer d'abril de [[1999]] que el carrer situat entre els carrers Calderón de la Barca i Joaquín Sanchis Miralles, portara el seu nom. | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
Revisió de 16:46 15 oct 2016
| Lluís Sales Boli | |||
|---|---|---|---|
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Pintor, folkloriste i escritor | ||
| Naiximent: | 13 de febrer de 1908 | ||
| Lloc de naiximent: | Castelló, Regne de Valéncia, Espanya | ||
| Defunció: | 1981 | ||
| Lloc de defunció: | Castelló, Regne de Valéncia, Espanya | ||
Lluís Sales Boli (Castelló de la Plana, 13 de febrer de 1908 - 1981). Pintor, folkloriste i escritor valencià.
Va ser un important pintor, miniaturiste i ilustrador que va estudiar bachillerat en l'Institut Francesc Ribalta de Castelló i va rebre classes del professor Aliaga.
Va ser funcionari de la Junta d'Obres del Port, persona activa i molt compromesa en la seua ciutat natal.
Va ser membre de la Societat Castellonenca de Cultura. L'any 1931 va començar a publicar poesia en el Bolleti de la Societat Castellonenca de Cultura (BSCC) i, a partir de l'any 1932 va iniciar la publicació en el mateix bolletí dels seus primers contes.
La seua novela curta Fontrobada és la seua obra més recordada. Narra en nostàlgia els dies d'infantea passats en Anglesola (Lleida), afegint el contrast idiomàtic de l'idioma aragonès. La narrativa de Sales Boli, tant en el conte com en la seua única novela és de caràcter costumista i sentimental.
Membre de la Junta de Festes de la Magdalena, va participar en la creació i organisació de les Festes de la Magdalena de Castelló de la Plana tal com se coneixen hui dia. Va ser el creador del vestit de castellonera i va organisar el primer Pregó de les festes, en companyia de Manuel Segarra Ribes. Va ilustrar la primera edició del llibre Tombatossals de Josep Pasqual Tirado. Va participar en l'elaboració dels decorats per a l'estrena de l'òpera La filla del Rei Barbut de Matilde Salvador i Manuel Segarra Ribes.
Va ser un dels firmants de les Bases ortogràfiques del 32 o de Castelló, conegudes pel pancatalanisme com a Normes de Castelló.
L'Ajuntament de Castelló de la Plana va decidir el dia primer d'abril de 1999 que el carrer situat entre els carrers Calderón de la Barca i Joaquín Sanchis Miralles, portara el seu nom.