Diferència entre les revisions de "Cultura de Bulgària"
Anar a la navegació
Anar a la busca
m |
|||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[Archiu:Konstantin Velichkov - Florentinetz.jpg|thumb|250px|right|''Un home de Florència''. Pintura d'estil [[Renaixença|renaixentista]] de [[1888]] per [[Konstantin Velichkov]].]] | [[Archiu:Konstantin Velichkov - Florentinetz.jpg|thumb|250px|right|''Un home de Florència''. Pintura d'estil [[Renaixença|renaixentista]] de [[1888]] per [[Konstantin Velichkov]].]] | ||
| − | La '''cultura de Bulgària''' ha rebut influències de vàries civilisacions antigues, en particular, els [[tracis]], [[Antiga Grècia|grecs]], [[Antiga Roma|romans]], [[eslau]] i [[protobúlgars|búlgars]]. Els artefactes tracis inclouen vàries [[tomba]] | + | La '''cultura de Bulgària''' ha rebut influències de vàries civilisacions antigues, en particular, els [[tracis]], [[Antiga Grècia|grecs]], [[Antiga Roma|romans]], [[eslau]] i [[protobúlgars|búlgars]]. Els artefactes tracis inclouen vàries [[tomba|tombes]] i tresors, mentres que els protobúlgars han deixat rastres de la seua herència en la música i arquitectura primerenca. El tresor més antic d'[[or]] treballat en el món data del [[V mileni a. C.]] i s'ubica en la [[Necròpolis de Varna]]<ref>Higham, Tom; John Chapman; Vladimir Slavchev; Bisserka Gaydarska; Noah Honch; Yordan Yordanov; Branimira Dimitrova. ''New Pespectives on the Varna cemetery (Bulgaria)''. 1 de septiembre de 2007</ref>. |
== Patrimoni de la Humanitat en Bulgària == | == Patrimoni de la Humanitat en Bulgària == | ||
| Llínea 7: | Llínea 7: | ||
* El gran [[Relleu (art)|relleu]] [[Alta Edat Mija|altomigeval]] tallat en roca: [[Caballero de Madara]] | * El gran [[Relleu (art)|relleu]] [[Alta Edat Mija|altomigeval]] tallat en roca: [[Caballero de Madara]] | ||
* Dos tombes tracies (una en [[Tomba tracia de Svechtari|Svechtari]] i una atra en [[Tomba tracia de Kazanlak|Kazanlak]]) | * Dos tombes tracies (una en [[Tomba tracia de Svechtari|Svechtari]] i una atra en [[Tomba tracia de Kazanlak|Kazanlak]]) | ||
| − | * Tres monuments de la cultura búlgara medieval: | + | * Tres monuments de la cultura búlgara medieval: l'[[Iglésia de Boyana]], el [[Monasteri de Rila]] i les [[Iglésies rupestres d'Ivanovo]]. |
* Dos eixemples de bellea natural: el [[Parc Nacional del Pirin]] i la [[Reserva Natural de Srebarna]]. | * Dos eixemples de bellea natural: el [[Parc Nacional del Pirin]] i la [[Reserva Natural de Srebarna]]. | ||
| − | * L'antiga ciutat de [[Nesebar]], coneguda com la [[Dubrovnik]] de la [[costa búlgara de la mar Negra]], una combinació única d'interacció cultural europea, aixina com històricament un dels centres més importants de comerç marítim en la Mar Negra. | + | * L'antiga ciutat de [[Nesebar]], coneguda com la [[Dubrovnik]] de la [[costa búlgara de la mar Negra]], una combinació única d'interacció cultural europea, aixina com històricament un dels centres més importants de comerç marítim en la [[Mar Negra]]. |
== Referències == | == Referències == | ||
<references/> | <references/> | ||
| + | [[Categoria:Bulgària]] | ||
[[Categoria:Cultura de Bulgària| ]] | [[Categoria:Cultura de Bulgària| ]] | ||
Revisió de 08:34 7 oct 2016
La cultura de Bulgària ha rebut influències de vàries civilisacions antigues, en particular, els tracis, grecs, romans, eslau i búlgars. Els artefactes tracis inclouen vàries tombes i tresors, mentres que els protobúlgars han deixat rastres de la seua herència en la música i arquitectura primerenca. El tresor més antic d'or treballat en el món data del V mileni a. C. i s'ubica en la Necròpolis de Varna[1].
Patrimoni de la Humanitat en Bulgària
- Artícul principal → Anexe:Patrimoni de la Humanitat en Bulgària.
Bulgària posseïx nou llocs classificats com Patrimoni de la Humanitat:
- El gran relleu altomigeval tallat en roca: Caballero de Madara
- Dos tombes tracies (una en Svechtari i una atra en Kazanlak)
- Tres monuments de la cultura búlgara medieval: l'Iglésia de Boyana, el Monasteri de Rila i les Iglésies rupestres d'Ivanovo.
- Dos eixemples de bellea natural: el Parc Nacional del Pirin i la Reserva Natural de Srebarna.
- L'antiga ciutat de Nesebar, coneguda com la Dubrovnik de la costa búlgara de la mar Negra, una combinació única d'interacció cultural europea, aixina com històricament un dels centres més importants de comerç marítim en la Mar Negra.
Referències
- ↑ Higham, Tom; John Chapman; Vladimir Slavchev; Bisserka Gaydarska; Noah Honch; Yordan Yordanov; Branimira Dimitrova. New Pespectives on the Varna cemetery (Bulgaria). 1 de septiembre de 2007