Diferència entre les revisions de "Andreu Sempere"
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | '''Andreu Sempere''' o Andreae Sempere ([[Alcoy]], 1499? - [[1572]]). Mege i humaniste valencià. | + | '''Andreu Sempere''' o Andreae Sempere ([[Alcoy]], 1499? - [[Valéncia]], [[1572]]). Mege i humaniste valencià. |
== Biografia == | == Biografia == | ||
Revisió de 17:07 30 set 2016
Andreu Sempere o Andreae Sempere (Alcoy, 1499? - Valéncia, 1572). Mege i humaniste valencià.
Biografia
Andreu Sempere naix en Alcoy encara que no se sap en certea la seua data: uns autors la fixen en el 1499 i atres uns anys despuix, entre 1500 i 1510.
El periodo històric que va viure el valencià d'Alcoy Andreu Sempere és una etapa de grans acontenyiments culturals, coneguda en el nom d'Humanisme. Es l'época de màxim apogeu intelectual de l'Universitat de Valéncia on conviuen uns quants humanistes, circumstància que no tornara a repetir-se en el Regne de Valéncia fins a la vinguda de l'Ilustració.
De jove va estudiar Medicina encara que no se sap a on, pot-ser ho fera en París o en Montpeller. Pareix que va ser discípul del célebre mege Luis Collado, apassionat defensor dels métodos experimentals que propugnava Vesalio. Pero serà en el camp de la Filologia -la Gramàtica, la Retòrica i l'Eloqüència- on mostrarà Sempere el seu espirit humanístic i renovador per a ensenyar en precisió i senzillea la llengua llatina.
A partir de l'any 1539 donà classes de Gramàtica Llatina i serà catedràtic de Retòrica en l'Universitat de Valéncia. Anys mes tart, en 1546, es publica en Valéncia la primera edició de la seua Gramatica en Llengua valenciana i Llatí, feta d'encàrrec per a ser impartida en les escoles de Cagliari, en l'illa de Sardenya, on potser aniria durant un curt espai de temps per a impartir classes, encara que al poc tornaria a Valéncia.
Entre els anys 1556 i 1558 va tornar en Alcoy a eixercir la medicina. Els motius que li induïxen a abandonar l'universitat no són clars. Potser, fugia de l'esclat de pesta que havia aparegut en Valéncia o potser va anar per desencontres econòmics en l'universitat. De fet, quan esta li va oferir 1.000 sous de jornal, aixina com de poder eixercir al temps la seua professió de mege, va tornar a ocupar la càtedra de Retòrica fins a la seua mort que va tindre lloc catorze anys mes tart, el dia 5 de febrer de 1572.
Andreu Sempere va ser un "clàssic" en les Ciències i en les Lletres. En les Ciències va ser mege format en els nous métodos experimentals del célebre mege Vesalio basats en l'observació i en l'anatomia positiva. I com a clàssic de les Lletres va ser batallador docent d'un llatí verdaderament "ciceronià", en contra dels pseudodialèctics que preconisaven idees migevals esterilment escolàstiques. Fon un espírit sintetisador (mege, pedagoc, filòlec, mestre de la teoria lliterària, poeta llatí), un producte típic del Renaiximent, un clàssic espècimen del "homo universalis" que es manifesta com un home de cultura integral, un "humaniste" en la més ampla accepció del terme que va utilisar el Llatí i la Llengua valenciana.
Gramàtica de Sempere
El títul de la seua primera Grammaticae va ser Prima vereque compendiaria Grammaticae Latinae Institutio i comprenia dos llibres, un d´Etymologia, i l'atre de Syntaxis, materies que venien a correspondre's en el primer cicle de l'ensenyança del llatí. Aixina, en dos llibres, va ser editada per primera vegada en Llengua valenciana en 1546, en la ciutat de Valéncia, encara que la tercera edició, feta també en Valencia el 1560, la trobarém escrita davall el títul que l'ha fet famosa: Prima Grammaticae Latinae Institutio, tribus libris explicata.
La gramàtica d'Andreu Sempere fon la primera primera edició en Valéncia, l'any 1546, més tart, es feren sis edicions més durant el sigle XVI, dos edicions en Barcelona els anys 1570 i 1637, dos edicions en Cagliari (Sardenya) en 1557 i 1583, i més de vint edicions en Mallorca en el sigles XVII, XVIII i XIX. En estos llocs s'estudià el llatí durant molt anys en una gramàtica valenciana.
El gramàtic Andreu Sempere va ser un dels hòmens més instruïts del seu temps. L'humaniste aragonés, Joan Llorenç Palmireno, mestre de gramàtica en Alcoy, el definix en els seus escrits com:
(Orat.Valent.habita anu.1572) Teresa Puerto.
En eixa obra Sempere plasmava els seus coneiximents i la seua didàctica en les aules. Hi ha constància que el manual va ser usat en Cagliari (illa de Sardenya), en Baeza (Jaén) i en Palma de Mallorca. I a pesar de que Andreu Sempere no va estar en Mallorca, es ahí on va triumfar la seua Grammatica, i inclús des de 1774 s'editarà en mallorquí, sent els escolapis i els jesuïtes els que més l'utilisaren en les illes.
El prestigi de la Grammaticae va ser molt gran i es feren més de quaranta edicions que anirien des del sigle XVI fins quasi l'any 1847. Recordem la referència que va fer d'ella l'any 1774 l'erudit d'Oliva, Gregori Mayans: