Diferència entre les revisions de "Cap de Govern"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m
Llínea 6: Llínea 6:
  
 
En els paisos en [[sistema presidencial|sistemes presidencials]], com [[Estats Units]] o [[Chile]], la jefatura de Govern correspon al [[president]] de la República, qui també i simultàneament és és el [[cap d'Estat]]. En general, en estos sistemes de govern no existix una figura que detente una autoritat intermija entre el President i els demés Secretaris o Ministres d'Estat. Excepcionalment hi ha sistemes presidencials que sí contemplen una figura que s'acosta al del Cap de Govern, com el primer ministre del Perú.
 
En els paisos en [[sistema presidencial|sistemes presidencials]], com [[Estats Units]] o [[Chile]], la jefatura de Govern correspon al [[president]] de la República, qui també i simultàneament és és el [[cap d'Estat]]. En general, en estos sistemes de govern no existix una figura que detente una autoritat intermija entre el President i els demés Secretaris o Ministres d'Estat. Excepcionalment hi ha sistemes presidencials que sí contemplen una figura que s'acosta al del Cap de Govern, com el primer ministre del Perú.
 +
 +
En canvi, en els [[sistema semipresidencial|sistemes semipresidencials]] com [[França]], les funcions de cap de govern poden estar repartides entre el President i el Primer Ministre. Encara que este repartiment no es basa  en la Constitució, sino en la pràctica política del país. Aixina, quan les forces polítiques afins al President tenen majoria pròpia en el parlament, el Cap d'Estat ho és també de Govern, puix és ell qui determina les orientacions polítiques del govern, i és qui nomena i davant qui responen ''efectivament'' els ministres. Pero quan les forces que recolzen al President estan en minoria parlamentària (cas conegut popularment com a "cohabitació"), el Cap d'Estat dispon d'uns poders efectius notablement disminuïts. Per descontat, el nomenament dels ministres ya no és de la seua incumbència absoluta, i generalment es llimita a designar a els que el Primer Ministre li propon, puix este és qui té la confiança i la majoria parlamentària. En França, en les 3 oportunitats en que el President va deure cohabitar en un Primer Ministre que no era del seu sector polític (1986-1988, 1993-1995 i 1997-2002), els ministres de relacions exteriors i de defensa varen deure contar en l'aprovació efectiva d'abdós caps, d'Estat i de Govern.<ref>Nogueira Alcalá, Humberto, Regímenes Políticos Contemporáneos, Ed. Jurídica, Santiago de Chile, 1993, pp. 370-377.</ref> <ref>Pérez Ayala. Andoni, "Revisiones Constitucionales y Reformas Institucionales en la V República Francesa", Rev. Estudios Políticos 148, Madrid, España, 2010, pp. 123.</ref>
 +
 +
 +
Hi ha paisos que si ben no tenen una jefatura de Govern separada de la jefatura d'Estat, tenen a un funcionari que complix oficiosament esta funció. Aixina, en [[Argentina]], esta funció recau en la [[Cap de Gabinet d'Argentina|jefatura de Gabinet]], mentres que el [[president de la Nació Argentina]] és el responsable polític de l'administració general del país i també el comandant en cap de les [[Forces Armades d'Argentina|Forces Armades]] de la [[República Argentina]].
 +
 +
 +
  
 
{{Traduït de|es|Jefe de Gobierno}}
 
{{Traduït de|es|Jefe de Gobierno}}
  
 
[[Categoria:Política]]
 
[[Categoria:Política]]

Revisió de 15:16 30 set 2016

Caps de Govern de cinc paisos-membre de la Mancomunitat de Nacions, en 1944, en la Commonwealth Prime Ministers' Conference.

El cap de Govern és la persona que eixercix la direcció del poder eixecutiu i es responsabilisa del Govern d'un Estat o d'una subdivisió territorial d'este (estat, província, o una atra). El procés d'elecció de caps de Govern varia d'acort al país i depén, entre atres factors, de la forma de govern utilisada en aquell.

En un sistema parlamentari és el càrrec que ostenta la persona que eixercix la jefatura de Govern pot ser: primer ministre, premier, canceller, president del Consell de Ministres, president del Govern, Taoiseach, o uns atres.

En els paisos en sistemes presidencials, com Estats Units o Chile, la jefatura de Govern correspon al president de la República, qui també i simultàneament és és el cap d'Estat. En general, en estos sistemes de govern no existix una figura que detente una autoritat intermija entre el President i els demés Secretaris o Ministres d'Estat. Excepcionalment hi ha sistemes presidencials que sí contemplen una figura que s'acosta al del Cap de Govern, com el primer ministre del Perú.

En canvi, en els sistemes semipresidencials com França, les funcions de cap de govern poden estar repartides entre el President i el Primer Ministre. Encara que este repartiment no es basa en la Constitució, sino en la pràctica política del país. Aixina, quan les forces polítiques afins al President tenen majoria pròpia en el parlament, el Cap d'Estat ho és també de Govern, puix és ell qui determina les orientacions polítiques del govern, i és qui nomena i davant qui responen efectivament els ministres. Pero quan les forces que recolzen al President estan en minoria parlamentària (cas conegut popularment com a "cohabitació"), el Cap d'Estat dispon d'uns poders efectius notablement disminuïts. Per descontat, el nomenament dels ministres ya no és de la seua incumbència absoluta, i generalment es llimita a designar a els que el Primer Ministre li propon, puix este és qui té la confiança i la majoria parlamentària. En França, en les 3 oportunitats en que el President va deure cohabitar en un Primer Ministre que no era del seu sector polític (1986-1988, 1993-1995 i 1997-2002), els ministres de relacions exteriors i de defensa varen deure contar en l'aprovació efectiva d'abdós caps, d'Estat i de Govern.[1] [2]


Hi ha paisos que si ben no tenen una jefatura de Govern separada de la jefatura d'Estat, tenen a un funcionari que complix oficiosament esta funció. Aixina, en Argentina, esta funció recau en la jefatura de Gabinet, mentres que el president de la Nació Argentina és el responsable polític de l'administració general del país i també el comandant en cap de les Forces Armades de la República Argentina.



  1. Nogueira Alcalá, Humberto, Regímenes Políticos Contemporáneos, Ed. Jurídica, Santiago de Chile, 1993, pp. 370-377.
  2. Pérez Ayala. Andoni, "Revisiones Constitucionales y Reformas Institucionales en la V República Francesa", Rev. Estudios Políticos 148, Madrid, España, 2010, pp. 123.