Diferència entre les revisions de "Furgadents"
m |
|||
| Llínea 4: | Llínea 4: | ||
[[Archiu:Sardina y Caña 097.jpg|200px|thumb|Image típica d'un bar espanyol: una [[tapa (aliment)|tapa]] i una [[cervesa|canya]] en un paliller.]] | [[Archiu:Sardina y Caña 097.jpg|200px|thumb|Image típica d'un bar espanyol: una [[tapa (aliment)|tapa]] i una [[cervesa|canya]] en un paliller.]] | ||
| − | Un '''furgadents''' | + | Un '''furgadents''' és un objecte de [[fusta]] o un atre material com el [[plàstic]] usat per a llevar les sobres, generalment trossos de menjar (''paluegos''), dels [[dent]]s, normalment despuix d'una [[menjar]]. En els bars i restaurants se servix de furgadents de forma gratuïta als comensals. |
== Característiques == | == Característiques == | ||
| − | Els | + | Els furgadents solen tindre un o dos extrems acabats en punta per a ficar-ho entre les dents i procedir a la seua neteja. Se solen amprar també com a substitut de la [[coberteria]] en alguns plats i racions, com les [[tapa (aliment)|tapes]] en els [[bar]]és espanyols. La gran utilitat del furgadents es fa notòria en el fet de que la versió de plàstic d'este menut instrument és un ferm component de la [[navaixa suïssa]]. Hui en dia existixen versions en plàstic que posseïxen formes [[ergonomia|ergonòmiques]] capaces de fer la mateixa funció que les variants clàssiques en fusta. |
== Història == | == Història == | ||
| − | El furgadents ha existit durant mils d'anys i és provablement l'instrument de neteja dental més antic. Els | + | El furgadents ha existit durant mils d'anys i és provablement l'instrument de neteja dental més antic. Els furgadents són ben coneguts per totes les cultures. Ans que el raspall de dents fora inventat, la gent es netejava les dents en menuts trossos de fusta. Els furgadents fets de bronze han segut encontrats enterrats en tombes prehistòriques del nort d'Itàlia i en els Alps Orientals. També eren coneguts en [[Mesopotàmia]]. |
Es diu que el [[tirà]] [[Agatocles]] va ser assessinat en el [[289 a. C.|289a.C.]] per mig d'un [[verí]] d'acció llenta, que un esclau li donava en els seus furgadents. Els hi ha delicats, eixemples artístics d'argent fets en la [[Història Antiga|antiguetat]], com els fets de [[Pistacia lentiscus|lentisco]] pels Romans. En el [[sigle XVII]] s'utilisaven els furgadents com a objectes de lux o com a joyes. Estaven fets de metals preciosos i decorats en pedres precioses, artísticament estilisats i esmaltats. | Es diu que el [[tirà]] [[Agatocles]] va ser assessinat en el [[289 a. C.|289a.C.]] per mig d'un [[verí]] d'acció llenta, que un esclau li donava en els seus furgadents. Els hi ha delicats, eixemples artístics d'argent fets en la [[Història Antiga|antiguetat]], com els fets de [[Pistacia lentiscus|lentisco]] pels Romans. En el [[sigle XVII]] s'utilisaven els furgadents com a objectes de lux o com a joyes. Estaven fets de metals preciosos i decorats en pedres precioses, artísticament estilisats i esmaltats. | ||
Revisió de 22:45 25 set 2016
Un furgadents és un objecte de fusta o un atre material com el plàstic usat per a llevar les sobres, generalment trossos de menjar (paluegos), dels dents, normalment despuix d'una menjar. En els bars i restaurants se servix de furgadents de forma gratuïta als comensals.
Característiques
Els furgadents solen tindre un o dos extrems acabats en punta per a ficar-ho entre les dents i procedir a la seua neteja. Se solen amprar també com a substitut de la coberteria en alguns plats i racions, com les tapes en els barés espanyols. La gran utilitat del furgadents es fa notòria en el fet de que la versió de plàstic d'este menut instrument és un ferm component de la navaixa suïssa. Hui en dia existixen versions en plàstic que posseïxen formes ergonòmiques capaces de fer la mateixa funció que les variants clàssiques en fusta.
Història
El furgadents ha existit durant mils d'anys i és provablement l'instrument de neteja dental més antic. Els furgadents són ben coneguts per totes les cultures. Ans que el raspall de dents fora inventat, la gent es netejava les dents en menuts trossos de fusta. Els furgadents fets de bronze han segut encontrats enterrats en tombes prehistòriques del nort d'Itàlia i en els Alps Orientals. També eren coneguts en Mesopotàmia.
Es diu que el tirà Agatocles va ser assessinat en el 289a.C. per mig d'un verí d'acció llenta, que un esclau li donava en els seus furgadents. Els hi ha delicats, eixemples artístics d'argent fets en la antiguetat, com els fets de lentisco pels Romans. En el sigle XVII s'utilisaven els furgadents com a objectes de lux o com a joyes. Estaven fets de metals preciosos i decorats en pedres precioses, artísticament estilisats i esmaltats.
A dia de hui, des de l'arribada de l'odontologia moderna, l'us de furgadents s'ha reduït molt, i atres utensilis com la seda dental i els raspalls de dents són molt més utilisats. No obstant, per la recent brecha en tecnologia del sabor, el furgadents seguix sent popular entre molta gent.
Vore també
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Furgadents.
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Mondadientes de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.