Diferència entre les revisions de "Teorema de Pitàgores"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 11: Llínea 11:
  
 
:{{Pitàgores (fòrmules pràctiques)}}
 
:{{Pitàgores (fòrmules pràctiques)}}
 +
 +
== Història ==
 +
Respecte dels babilonis hi ha esta nota: {{cita|Des del punt de vista matemàtic, les novetats més importants que registren els texts babilònics es referixen a la solució algebraica d'equacions llineals i quadràtiques, i el coneiximent de la cridada "teorema de Pitàgores" i de les seues conseqüències numèriques.|<ref>Julio Rey Pastor y José Babini. ''Historia de la matemática, pág. 22; ISBN 84-7432-807-1</ref> }}
 +
 +
La ''teorema de Pitàgores'' té este nom perque la seua demostració, sobretot,  és esforç de la mística  [[escola pitagórica]]. Anteriorment, en [[Mesopotamia]] i el [[Antic Egipte]] es coneixien [[Terna pitagóric|ternes de valors]] que es corresponien en els costats d'un triàngul rectàngul, i s'utilisaven per a resoldre problemes referents als citats triànguls, tal com s'indica en algunes tablilles i [[papir]]s. No obstant, no ha perdurat cap document que exponga teòricament la seua relació.<ref>Marc-Alain Ouaknin. ''El misterio de las cifras'', pp 221-224. ISBN 9788496222465</ref>La [[piràmide de Kefrén]], datada en el [[sigle XXVI a. C.|sigle XXVI a.C.]], va ser la primera gran piràmide que es va construir basant-se en el cridat [[triàngul sagrat egipcíac]], de proporcions 3-4-5.
 +
 +
 +
 +
  
 
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==

Revisió de 18:42 7 set 2016

Pythagorean right angle.svg

El teorema de Pitàgores establix que en tot triàngul rectàngul, el cuadrat de la llongitut de la hipotenusa és igual a la suma dels cuadrats de les respectives llongituts dels catets. És la proposició més coneguda, entre unes atres, de les que tenen nom propi de la matemàtica.[1]


En tot triàngul rectàngul el cuadrat de la hipotenusa es igual a la suma dels cuadrats dels catets.


Si un triàngul rectàngul té catets de llongituts <math> a \,</math> i <math> b \,</math>, i la mesura de la hipotenusa és <math> c \,</math>, es formula que:

1

De la equació (1) es deduïxen fàcilment tres corolaris de verificació algebraica i aplicació pràctica:

Plantilla:Pitàgores (fòrmules pràctiques)

Història

Respecte dels babilonis hi ha esta nota:

Des del punt de vista matemàtic, les novetats més importants que registren els texts babilònics es referixen a la solució algebraica d'equacions llineals i quadràtiques, i el coneiximent de la cridada "teorema de Pitàgores" i de les seues conseqüències numèriques.

La teorema de Pitàgores té este nom perque la seua demostració, sobretot, és esforç de la mística escola pitagórica. Anteriorment, en Mesopotamia i el Antic Egipte es coneixien ternes de valors que es corresponien en els costats d'un triàngul rectàngul, i s'utilisaven per a resoldre problemes referents als citats triànguls, tal com s'indica en algunes tablilles i papirs. No obstant, no ha perdurat cap document que exponga teòricament la seua relació.[3]La piràmide de Kefrén, datada en el sigle XXVI a.C., va ser la primera gran piràmide que es va construir basant-se en el cridat triàngul sagrat egipcíac, de proporcions 3-4-5.



Enllaços externs


  1. Ribnikov. Història de la matemàtica. editorial Mir. Moscou.
  2. Julio Rey Pastor y José Babini. Historia de la matemática, pág. 22; ISBN 84-7432-807-1
  3. Marc-Alain Ouaknin. El misterio de las cifras, pp 221-224. ISBN 9788496222465