Diferència entre les revisions de "La cabanya del tio Tom"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m
 
(No es mostren 5 edicions intermiges d'3 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
[[Image:UncleTomsCabinCover.jpg|thumb|250px|Portada de l'edició de Boston de 1852]]
+
[[Image:UncleTomsCabinCover.jpg|thumb|250px|Portada de l'edició de Boston de l'any 1852]]
'''''La cabanya del tio Tom''''' (originalment en [[Idioma anglés|anglés]]: ''Uncle Tom's Cabin'') és una novela de l'escritora nortamericana [[Harriet Beecher Stowe]]. Fon publicada per primera volta el [[20 de març]] de [[1852]].
+
'''''La cabanya del tio Tom''''' (originalment en [[Idioma anglés|anglés]]: ''Uncle Tom's Cabin'') és una novela de l'escritora nortamericana [[Harriet Beecher Stowe]]. Fon publicada per primera volta el [[20 de març]] de l'any [[1852]].
  
L'obra té la [[Esclavitut en els Estats Units|esclavitut]] com a tema central. Narra dos històries paraleles: la del negre de la casa i el negre del camp. El primer, el '''tio Tom''', complaent i cregut, sense poder imaginar un futur fòra de la plantació; el segon, dispost a tot per a conseguir la seua llibertat i la de la seua família.
+
L'obra té l'[[Esclavitut en els Estats Units|esclavitut]] com a tema central. Narra dos històries paraleles: la del negre de la casa i el negre del camp. El primer, el '''tio Tom''', complaent i cregut, sense poder imaginar un futur fòra de la plantació; el segon, dispost a tot per a conseguir la seua llibertat i la de la seua família.
  
 
Fon la novela més venuda en el [[sigle XIX]] (i el segon llibre més comprat de l'época, despuix de la [[Bíblia]]), i fon escrit en l'intenció de donar-li major impuls a la causa abolicionista en els Estats Units anteriors a la [[Guerra Civil dels Estats Units|Guerra Civil]]. Despuix del primer any de la seua publicació, es varen vendre unes 300.000 còpies del llibre. La comparació en la Bíblia, destacant la seua popularitat, és significativa, ya que Harriet Beecher Stowe fon una devota i comedida cristiana, filla del president d'un seminari cristià, i esposa d'un professor de lliteratura bíblica en la facultat. Els llectors que acodien a l'iglésia respondrien favorablement a ''Uncle Tom's Cabin'' perque fon pensat en els valors que la Bíblia exponia com a propis.  
 
Fon la novela més venuda en el [[sigle XIX]] (i el segon llibre més comprat de l'época, despuix de la [[Bíblia]]), i fon escrit en l'intenció de donar-li major impuls a la causa abolicionista en els Estats Units anteriors a la [[Guerra Civil dels Estats Units|Guerra Civil]]. Despuix del primer any de la seua publicació, es varen vendre unes 300.000 còpies del llibre. La comparació en la Bíblia, destacant la seua popularitat, és significativa, ya que Harriet Beecher Stowe fon una devota i comedida cristiana, filla del president d'un seminari cristià, i esposa d'un professor de lliteratura bíblica en la facultat. Els llectors que acodien a l'iglésia respondrien favorablement a ''Uncle Tom's Cabin'' perque fon pensat en els valors que la Bíblia exponia com a propis.  
  
Històricament, el llibre fon escrit en dates en que [[Estats Units]] (junt en [[Brasil]]) eren un dels pocs paisos que seguien admetent l'esclavitut llegal i este llibre, contribuí a profundisar el debat i a ampliar la consciència dels nortamericans respecte al sistema esclaviste. Tant fon aixina que quan el President [[Abraham Lincoln]] va conéixer a l'autora del llibre en 1862, en plena Guerra de Secessió, li va expressar: "De manera que és vosté la menuda dòna que va escriure el llibre que va provocar esta gran guerra".<ref>David M. Kennedy i Thomas Bailey, The american Pageant (Lexington, MA.: D.C. Heath and Company, 1986), p. 208</ref>
+
Històricament, el llibre fon escrit en dates en que [[Estats Units]] (junt en [[Brasil]]) eren un dels pocs països que seguien admetent l'esclavitut llegal i este llibre, contribuí a profundisar el debat i a ampliar la consciència dels nortamericans respecte al sistema esclaviste. Tant fon aixina que quan el President [[Abraham Lincoln]] va conéixer a l'autora del llibre en 1862, en plena Guerra de Secessió, li va expressar: "De manera que és vosté la chicoteta dòna que va escriure el llibre que va provocar esta gran guerra".<ref>David M. Kennedy i Thomas Bailey, The american Pageant (Lexington, MA.: D.C. Heath and Company, 1986), p. 208</ref>
  
 
== Referències ==
 
== Referències ==

Última revisió del 18:07 17 oct 2024

Portada de l'edició de Boston de l'any 1852

La cabanya del tio Tom (originalment en anglés: Uncle Tom's Cabin) és una novela de l'escritora nortamericana Harriet Beecher Stowe. Fon publicada per primera volta el 20 de març de l'any 1852.

L'obra té l'esclavitut com a tema central. Narra dos històries paraleles: la del negre de la casa i el negre del camp. El primer, el tio Tom, complaent i cregut, sense poder imaginar un futur fòra de la plantació; el segon, dispost a tot per a conseguir la seua llibertat i la de la seua família.

Fon la novela més venuda en el sigle XIX (i el segon llibre més comprat de l'época, despuix de la Bíblia), i fon escrit en l'intenció de donar-li major impuls a la causa abolicionista en els Estats Units anteriors a la Guerra Civil. Despuix del primer any de la seua publicació, es varen vendre unes 300.000 còpies del llibre. La comparació en la Bíblia, destacant la seua popularitat, és significativa, ya que Harriet Beecher Stowe fon una devota i comedida cristiana, filla del president d'un seminari cristià, i esposa d'un professor de lliteratura bíblica en la facultat. Els llectors que acodien a l'iglésia respondrien favorablement a Uncle Tom's Cabin perque fon pensat en els valors que la Bíblia exponia com a propis.

Històricament, el llibre fon escrit en dates en que Estats Units (junt en Brasil) eren un dels pocs països que seguien admetent l'esclavitut llegal i este llibre, contribuí a profundisar el debat i a ampliar la consciència dels nortamericans respecte al sistema esclaviste. Tant fon aixina que quan el President Abraham Lincoln va conéixer a l'autora del llibre en 1862, en plena Guerra de Secessió, li va expressar: "De manera que és vosté la chicoteta dòna que va escriure el llibre que va provocar esta gran guerra".[1]

Referències[editar | editar còdic]

  1. David M. Kennedy i Thomas Bailey, The american Pageant (Lexington, MA.: D.C. Heath and Company, 1986), p. 208

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons