Diferència entre les revisions de "Benjamin Harrison"
m |
|||
| (No es mostren 10 edicions intermiges d'4 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | {{ | + | {{Biografia| |
|nom = Benjamin Harrison | |nom = Benjamin Harrison | ||
| − | |image = BHarrison.jpg | + | |image = [[File:BHarrison.jpg|220px]] |
| − | |peu = | + | |peu = Benjamin Harrison |
|títul = President dels Estats Units | |títul = President dels Estats Units | ||
|mandat = [[4 de març]] de [[1889]]-[[4 de març]] de [[1893]] | |mandat = [[4 de març]] de [[1889]]-[[4 de març]] de [[1893]] | ||
|predecessor = [[Grover Cleveland]]<ref name = WhiteH>[http://www.whitehouse.gov/about/presidents/grovercleveland24 Web oficial: Presidents] The White House.</ref> | |predecessor = [[Grover Cleveland]]<ref name = WhiteH>[http://www.whitehouse.gov/about/presidents/grovercleveland24 Web oficial: Presidents] The White House.</ref> | ||
|successor = [[Grover Cleveland]]<ref name = WhiteH/> | |successor = [[Grover Cleveland]]<ref name = WhiteH/> | ||
| − | |partit = Partit Republicà | + | |partit = [[Partit Republicà (Estats Units)|Partit Republicà]] |
|ocupació = Advocat | |ocupació = Advocat | ||
|data_naix = {{Data naiximent|1833|8|20}} | |data_naix = {{Data naiximent|1833|8|20}} | ||
| Llínea 16: | Llínea 16: | ||
|firma = Benjamin Harrison signature.gif | |firma = Benjamin Harrison signature.gif | ||
}} | }} | ||
| − | '''Benjamin Harrison''' ([[North Bend (Ohio)|North Bend]], [[Ohio]]; [[20 d'agost]] de [[1833]]-[[Indianapolis, Indiana|Indianapolis]], [[Indiana]]; [[13 de març]] de [[1901]]) fon el vigèsim tercer [[President dels Estats Units|President]] dels [[Estats Units]]. | + | '''Benjamin Harrison''' ([[North Bend (Ohio)|North Bend]], [[Ohio]]; [[20 d'agost]] de [[1833]] - † [[Indianapolis, Indiana|Indianapolis]], [[Indiana]]; [[13 de març]] de [[1901]]) fon el vigèsim tercer [[President dels Estats Units|President]] dels [[Estats Units]]. |
== Biografia == | == Biografia == | ||
| − | Net del president [[William Henry Harrison]], fon senador per [[Indiana]]. La seua gestió és millor coneguda per una | + | Net del president [[William Henry Harrison]], fon senador per [[Indiana]]. La seua gestió és millor coneguda per una série de lleis entre les que s'inclou la tarifa MacKinley, i per alcançar un presupost federal de gasts de mil millons de [[Dólar estatunidenc|dólars]], este últim principal causa de que fora derrotat per les demócrates en [[1892]]. |
En les eleccions a la Presidència no guanyà per una victoria esclafant, pero arreplegà una herència política i econòmica desconegudes fins la data. En primer lloc i per primera volta en décades, tenia majoria el Partit [[Partit Republicà dels Estats Units|Republicà]] tant en el [[Senat dels Estats Units|Senat]], com en la [[Cambra de Representants dels Estats Units|Cambra de Representants]]. I en segon lloc, l'Unió conseguí un superàvit de mil millons de dólars, que s'invertiren en una série de grans obres públiques, com la millora de numeroses instalacions portuaries i fluvials. Se subvencionaren des de companyies de vapors fins envasadores de carn de [[porc]] i se pagaren moltes pensions a veterans de guerra; sent la devolució d'imposts especials cobrats durant la [[Guerra Civil Americana|Guerra Civil]] als Estats de l'Unió un dels majors gasts. | En les eleccions a la Presidència no guanyà per una victoria esclafant, pero arreplegà una herència política i econòmica desconegudes fins la data. En primer lloc i per primera volta en décades, tenia majoria el Partit [[Partit Republicà dels Estats Units|Republicà]] tant en el [[Senat dels Estats Units|Senat]], com en la [[Cambra de Representants dels Estats Units|Cambra de Representants]]. I en segon lloc, l'Unió conseguí un superàvit de mil millons de dólars, que s'invertiren en una série de grans obres públiques, com la millora de numeroses instalacions portuaries i fluvials. Se subvencionaren des de companyies de vapors fins envasadores de carn de [[porc]] i se pagaren moltes pensions a veterans de guerra; sent la devolució d'imposts especials cobrats durant la [[Guerra Civil Americana|Guerra Civil]] als Estats de l'Unió un dels majors gasts. | ||
| Llínea 29: | Llínea 29: | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
| − | + | {{Commonscat|Benjamin_Harrison}} | |
{{Successió | {{Successió | ||
| Llínea 39: | Llínea 39: | ||
{{Presidents dels Estats Units}} | {{Presidents dels Estats Units}} | ||
| + | [[Categoria:Biografies]] | ||
[[Categoria:Estats Units]] | [[Categoria:Estats Units]] | ||
[[Categoria:Presidents dels Estats Units]] | [[Categoria:Presidents dels Estats Units]] | ||
Última revisió del 12:54 25 jul 2022
| Benjamin Harrison | |||
|---|---|---|---|
| |||
| Benjamin Harrison | |||
| Nacionalitat: | Nortamericà | ||
| Ocupació: | Advocat | ||
| Naiximent: | 20 d'agost de 1833 | ||
| Lloc de naiximent: | North Bend, Ohio | ||
| Defunció: | 13 de març de 1901 (als 67 anys) | ||
| Lloc de defunció: | Indianapolis, Indiana | ||
Benjamin Harrison (North Bend, Ohio; 20 d'agost de 1833 - † Indianapolis, Indiana; 13 de març de 1901) fon el vigèsim tercer President dels Estats Units.
Biografia[editar | editar còdic]
Net del president William Henry Harrison, fon senador per Indiana. La seua gestió és millor coneguda per una série de lleis entre les que s'inclou la tarifa MacKinley, i per alcançar un presupost federal de gasts de mil millons de dólars, este últim principal causa de que fora derrotat per les demócrates en 1892.
En les eleccions a la Presidència no guanyà per una victoria esclafant, pero arreplegà una herència política i econòmica desconegudes fins la data. En primer lloc i per primera volta en décades, tenia majoria el Partit Republicà tant en el Senat, com en la Cambra de Representants. I en segon lloc, l'Unió conseguí un superàvit de mil millons de dólars, que s'invertiren en una série de grans obres públiques, com la millora de numeroses instalacions portuaries i fluvials. Se subvencionaren des de companyies de vapors fins envasadores de carn de porc i se pagaren moltes pensions a veterans de guerra; sent la devolució d'imposts especials cobrats durant la Guerra Civil als Estats de l'Unió un dels majors gasts.
La llei Sherman, concebuda contra els trusts, ratificada en 1890, declarava illegal qualsevol fusió d'empreses que restringira el comerç entre Estats o en nacions estrangeres. No obstant, esta llei no fon molt efectiva, al menys no immediatament.
Referències[editar | editar còdic]
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Benjamin Harrison.
| Predecessor: Grover Cleveland |
 President dels Estats Units 4 de març de 1889-4 de març de 1893 |
Successor: Grover Cleveland |