Diferència entre les revisions de "Pucarà de Tilcara"
m (Text reemplaça - 'gloria' a 'glòria') |
(Text reemplaça - 'Pucara.jpg' a 'Pucará de Tilcara.jpg') |
||
| (No es mostra una edició intermija d'un usuari) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | [[Image: | + | [[Image:Pucará de Tilcara.jpg|right|thumb|300px|<center>'''Pucará de Tilcara'''</center>]] |
És una fortalea construïda pels tilcaras, una parcialitat dels omaguaques, en un punt estratègic sobre la [[Trencall d’Humahuaca]], en [[Jujuy]], [[Argentina]]. Es troba al sur de la ciutat de [[Tilcara]], a 80 metros d’altitut sobre el [[riu Grande de Jujuy]], que allí corre a 2.450 msnm. Fon un lloc ideal per a defendre’s dels atacs; dominava l’encreuament dels dos únics camins del lloc i per una banda la defenen els acantilats sobre el [[riu Grande de Jujuy]] i per l’atra banda les aspres rostaries. En les ales de montanya més accessibles construïren alts murs. | És una fortalea construïda pels tilcaras, una parcialitat dels omaguaques, en un punt estratègic sobre la [[Trencall d’Humahuaca]], en [[Jujuy]], [[Argentina]]. Es troba al sur de la ciutat de [[Tilcara]], a 80 metros d’altitut sobre el [[riu Grande de Jujuy]], que allí corre a 2.450 msnm. Fon un lloc ideal per a defendre’s dels atacs; dominava l’encreuament dels dos únics camins del lloc i per una banda la defenen els acantilats sobre el [[riu Grande de Jujuy]] i per l’atra banda les aspres rostaries. En les ales de montanya més accessibles construïren alts murs. | ||
| − | És una de les més importants i conegudes de les antigues poblacions prehispàniques de la regió d’[[Humahuaca]]. Te una extensió de 8 a 15 hectàrees i aproximadament 900 [[any|anys]] | + | És una de les més importants i conegudes de les antigues poblacions prehispàniques de la regió d’[[Humahuaca]]. Te una extensió de 8 a 15 hectàrees i aproximadament 900 [[any|anys]] d’antiguetat. En el pucará s’identifiquen diferents barris de vivendes, corrals, una necròpolis i un lloc per a cerimònies sagrades, entre uns atres espais. |
De les casi mil que eren en els seus temps de glòria, prop de 60 construccions han segut restaurades per l’home. En dit lloc, també s’alça un monument en forma de piràmide truncada. Est homenage te com destinataris als arqueòlecs Juan D. Ambrosetti, Salvador Debenedetti i Eric Boman, i fon construït per l’arquitecte Martín Noel, en l’any [[1935]]. | De les casi mil que eren en els seus temps de glòria, prop de 60 construccions han segut restaurades per l’home. En dit lloc, també s’alça un monument en forma de piràmide truncada. Est homenage te com destinataris als arqueòlecs Juan D. Ambrosetti, Salvador Debenedetti i Eric Boman, i fon construït per l’arquitecte Martín Noel, en l’any [[1935]]. | ||
Última revisió del 16:57 16 set 2022
És una fortalea construïda pels tilcaras, una parcialitat dels omaguaques, en un punt estratègic sobre la Trencall d’Humahuaca, en Jujuy, Argentina. Es troba al sur de la ciutat de Tilcara, a 80 metros d’altitut sobre el riu Grande de Jujuy, que allí corre a 2.450 msnm. Fon un lloc ideal per a defendre’s dels atacs; dominava l’encreuament dels dos únics camins del lloc i per una banda la defenen els acantilats sobre el riu Grande de Jujuy i per l’atra banda les aspres rostaries. En les ales de montanya més accessibles construïren alts murs.
És una de les més importants i conegudes de les antigues poblacions prehispàniques de la regió d’Humahuaca. Te una extensió de 8 a 15 hectàrees i aproximadament 900 anys d’antiguetat. En el pucará s’identifiquen diferents barris de vivendes, corrals, una necròpolis i un lloc per a cerimònies sagrades, entre uns atres espais.
De les casi mil que eren en els seus temps de glòria, prop de 60 construccions han segut restaurades per l’home. En dit lloc, també s’alça un monument en forma de piràmide truncada. Est homenage te com destinataris als arqueòlecs Juan D. Ambrosetti, Salvador Debenedetti i Eric Boman, i fon construït per l’arquitecte Martín Noel, en l’any 1935.
La vista que s’obté des d’allí es senzillament única. Resalten els diferents colors que tenen les montanyes i que, d’acort a la posició del sol, guanyen o resten pigmentació. I a on, per supost, el Pucará seguix seent l’etern guaita de tot lo que passa al seu voltant.