Diferència entre les revisions de "Triceràtops"
m (→Descripció) |
|||
| (No es mostren 7 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | [[ | + | [[File:Triceratops_BW.jpg|thumb|right|260px|Triceràtops]] |
| − | + | '''''Triceràtops''''' (del [[Idioma grec|grec]] ''tri-/τρι-'' ="tres", ''kéras/κέρας'' ="cuerno", i ''-ōps/-ωψ'' ="cara";"cara de tres banyes'") és un [[gènere (biologia)|gèner]] de [[dinosauri]]s [[ceratopsian]]s [[ceratòpsit]]s, que vixqueren en el [[Cretàceu superior]] (fa aproximadament entre 67 i 65 millons de anys, en el [[Maastrichtià]]) en lo que hui es [[Nort-Amèrica]]. | |
| − | '''''Triceràtops''''' (del [[Idioma grec|grec]] ''tri-/τρι-'' ="tres", ''kéras/κέρας'' ="cuerno", i ''-ōps/-ωψ'' ="cara";"cara de tres banyes'") és un [[gènere (biologia)|gèner]] de [[dinosauri]]s [[ceratopsian]]s [[ceratòpsit]]s, que vixqueren en el [[Cretàceu superior]] (fa aproximadament 67 i 65 millons de anys, en el [[Maastrichtià]]) en lo que hui es [[Nort-Amèrica]]. | ||
== Descripció == | == Descripció == | ||
| Llínea 8: | Llínea 7: | ||
Des de la seua coroneta i estenent-se sobre el coll, el triceràtop posseïa un collarí òsseu, en el que es desplegava una capa de pell, profusament irrigada per numerosos vasos sanguíneus, lo que es sap donada les calcigades que estos capilars varen deixar en l'os fòssil. Erròneament es va pensar en l'antiguetat que este collarí complia una funció defensiva per a l'animal, lo que ha segut descartat recentment donada la fragilitat del collarí, que no constituïda una placa òssea prou solida i completa. Alguns paleontòlecs inclús han arribat a sugerir que una lesió en el dit collarí pot haver-hi resultat en extrem nociva per a l'animal, donada la seua alta irrigació sanguínea. Entre les numeroses funcions que s'han atribuït a esta formació òssea, es troben les de termoregulació i d'exhibició tant sexual com defensiva, fundades en la circulació sanguínea de l'animal. En el primer cas, actuant com una vela semblant al cas del [[Espinosàureu]], i en les segones alternatives, a causa de l'enrogiment que supostament hauria adoptat el collarí a l'aumentar el fluix sanguíneu, com en les plaques del [[Estegosàureu]]. | Des de la seua coroneta i estenent-se sobre el coll, el triceràtop posseïa un collarí òsseu, en el que es desplegava una capa de pell, profusament irrigada per numerosos vasos sanguíneus, lo que es sap donada les calcigades que estos capilars varen deixar en l'os fòssil. Erròneament es va pensar en l'antiguetat que este collarí complia una funció defensiva per a l'animal, lo que ha segut descartat recentment donada la fragilitat del collarí, que no constituïda una placa òssea prou solida i completa. Alguns paleontòlecs inclús han arribat a sugerir que una lesió en el dit collarí pot haver-hi resultat en extrem nociva per a l'animal, donada la seua alta irrigació sanguínea. Entre les numeroses funcions que s'han atribuït a esta formació òssea, es troben les de termoregulació i d'exhibició tant sexual com defensiva, fundades en la circulació sanguínea de l'animal. En el primer cas, actuant com una vela semblant al cas del [[Espinosàureu]], i en les segones alternatives, a causa de l'enrogiment que supostament hauria adoptat el collarí a l'aumentar el fluix sanguíneu, com en les plaques del [[Estegosàureu]]. | ||
| − | La [[boca]] recorda a un [[pic]] de [[loro]], mentres que la dentadura revela que l'alimentació dels triceràtops era eminentment herbívora. | + | La [[boca]] recorda a un [[pic]] de [[loro]], mentres que la dentadura revela que l'alimentació dels triceràtops era eminentment herbívora. Despuix d'arrancar els brots i [[full]]s triturava l'aliment en fileres de [[dent]]s localisats en el fondos de la boca que li servien com un mecanisme per a esquilar l'aliment. Eixes peces dentals creixien de nou una vegada es desgastaven. Ya que la posició del cràneu és prou baixa, lo més provable és que el seu comportament alimentari fora eminentment ramoneador. Les dents dels triceràtops són un dels fòssils més abundants del final del Cretàceu en el nort dels Estats Units, sugerint que varen ser els herbívors dominants del seu temps. |
== Història == | == Història == | ||
| − | El primer espècimen de triceràtop va ser descobert per John Bell Hatcher en [[Cas Creek]], ([[Wyoming]]), l'any [[1888]]. Va trobar un gran banya i un enorme esquelet en les profunditats d'un canó. La seua declaració com un dinosauri llegítim es va realisar quan va ser descobert un cràneu intacte. Va ser nomenat com actualment se li coneix per Othniel Charles Marsh en [[1889]].<ref>Marsh O.C. 1989. Notice of gigantic horned Dinosauria from the Cretaceous. AM. J. Sci.;38:173–175.</ref> No obstant, dos anys abans ell mateix ho havia identificat erròneament, declarant-ho com un tipos de visó: | + | El primer espècimen de triceràtop va ser descobert per John Bell Hatcher en [[Cas Creek]], ([[Wyoming]]), l'any [[1888]]. Va trobar un gran banya i un enorme esquelet en les profunditats d'un canó. La seua declaració com un dinosauri llegítim es va realisar quan va ser descobert un cràneu intacte. Va ser nomenat com actualment se li coneix per Othniel Charles Marsh en [[1889]].<ref>Marsh O.C. 1989. Notice of gigantic horned Dinosauria from the Cretaceous. AM. J. Sci.;38:173–175.</ref> No obstant, dos anys abans ell mateix ho havia identificat erròneament, declarant-ho com un tipos de visó: aquells restos erròneament nomenats eren originariàs de les proximitats de [[Denver]], [[Roig]]; varen ser trobats en la [[primavera]] de [[1887]].<ref name="KC06">Carpenter, K. (2006). [https://scientists.dmns.Org/sites/kencarpenter/PDFs%20of%20publications/Balticornis.Pdf "''Bison''" ''alticornis'' and O.C. Marsh'S early views on ceratopsians.] In: Carpenter, K. (ed.). ''Horns and Beaks: Ceratopsian and Ornithopod Dinosaurs'' Indiana University Pres:Bloomington and Indianapolis, Pp. 349–364. ISBN 0-253-34817-X.</ref> La robusta naturalea del cràneu d'estos animals ha permés que molts eixemplars s'hagen preservat com a fòssils, lo que també ha ajudat a fer que puguen ser estudiades variacions entre diverses subespècies. |
| − | En les primeres décades posteriors a la descripció de ''Triceratops'', es va rescatar diversos esquelets, que variaven en menor o major grau del ''Triceratops'' original, | + | En les primeres décades posteriors a la descripció de ''Triceratops'', es va rescatar diversos esquelets, que variaven en menor o major grau del ''Triceratops'' original, nomenat ''T. horridus'' per [[Marsh]] (del [[llatí]] ''horridus'' =rugoso, sugerint la textura rugosa d'aquells [[os]]s pertanyents a l'espècimen [[tipos]], més tart identificat com un individu ancià). |
Les espècies conegudes de triceratópos inclouen al ''T. prorsus'' (Marsh, 1890) i al ''T. horridus'' (Marsh, 1889).<ref>Forster C.A. 1996. Species resolution in Triceratops: cladistic and morphometric approaches. J. Vertebr. Paleontol.;16:259–270.</ref> Anteriorment es va creure que el [[diceràtop]] era una espècie de triceràtop, pero actualment este es troba reconegut com un gènero distint. | Les espècies conegudes de triceratópos inclouen al ''T. prorsus'' (Marsh, 1890) i al ''T. horridus'' (Marsh, 1889).<ref>Forster C.A. 1996. Species resolution in Triceratops: cladistic and morphometric approaches. J. Vertebr. Paleontol.;16:259–270.</ref> Anteriorment es va creure que el [[diceràtop]] era una espècie de triceràtop, pero actualment este es troba reconegut com un gènero distint. | ||
| Llínea 23: | Llínea 22: | ||
* [[Styracosaurus]] | * [[Styracosaurus]] | ||
* [[Ceratopsidae]] | * [[Ceratopsidae]] | ||
| − | + | ||
== Referències == | == Referències == | ||
| Llínea 31: | Llínea 30: | ||
== Bibliografia == | == Bibliografia == | ||
| − | *Horner, J. R., & Goodwin, M. B. 2006. Major cranial changes during ''Triceratops'' ontogeny. Proc BIOL Sci. November 7; 273(1602): 2757–2761. | + | * Horner, J. R., & Goodwin, M. B. 2006. Major cranial changes during ''Triceratops'' ontogeny. Proc BIOL Sci. November 7; 273(1602): 2757–2761. |
| − | *Mathews, J., Henderson, M. & Williams, S. 2007. Taphonomy and sedimentology of the first known Triceratops bonebed, Carter County, Muntanyesa. 67th Annual Meeting. Society of Vertebra't Paleontology. Journal of Vertebra't Paleontology, 27, 3, 114. | + | * Mathews, J., Henderson, M. & Williams, S. 2007. Taphonomy and sedimentology of the first known Triceratops bonebed, Carter County, Muntanyesa. 67th Annual Meeting. Society of Vertebra't Paleontology. Journal of Vertebra't Paleontology, 27, 3, 114. |
| − | *Walters, R., Chapman, R. E. & Snyder, R. A. 2001. Fleshing-out Triceratops: adding muscle and skin to the virtual Triceratops. Journal of Vertebra't Paleontology. Abstracts of papers. Sixty-first annual meeting society of vertebra't paleontology, 21, Supplement to number 3, 111A | + | * Walters, R., Chapman, R. E. & Snyder, R. A. 2001. Fleshing-out Triceratops: adding muscle and skin to the virtual Triceratops. Journal of Vertebra't Paleontology. Abstracts of papers. Sixty-first annual meeting society of vertebra't paleontology, 21, Supplement to number 3, 111A |
Última revisió del 10:09 21 jul 2024
Triceràtops (del grec tri-/τρι- ="tres", kéras/κέρας ="cuerno", i -ōps/-ωψ ="cara";"cara de tres banyes'") és un gèner de dinosauris ceratopsians ceratòpsits, que vixqueren en el Cretàceu superior (fa aproximadament entre 67 i 65 millons de anys, en el Maastrichtià) en lo que hui es Nort-Amèrica.
Descripció[editar | editar còdic]
Els triceràtops varen ser un dels últims dinosauris en aparéixer abans de l'extinció massiva del Cretàceu-Terciari. Media fins a 9 metros de llongitut i 3 metros de altura. Els triceràtops eren animals herbívors, robusts i voluminosos (pesaven entre 6,1 i 12 tonellades). Es movien sobre les seues quatre grosses pates; les davanteres destacaven per la seua força, ya que havien de soportar el pes d'un cràneu de dimensions desproporcionades. L'epidermis de l'animal era grossa i presentava unes chicotetes protuberàncies que es disseminaven pel seu cos de manera irregular. Les extremitats eren corpulentes i els dits del peu seccionats.
Des de la seua coroneta i estenent-se sobre el coll, el triceràtop posseïa un collarí òsseu, en el que es desplegava una capa de pell, profusament irrigada per numerosos vasos sanguíneus, lo que es sap donada les calcigades que estos capilars varen deixar en l'os fòssil. Erròneament es va pensar en l'antiguetat que este collarí complia una funció defensiva per a l'animal, lo que ha segut descartat recentment donada la fragilitat del collarí, que no constituïda una placa òssea prou solida i completa. Alguns paleontòlecs inclús han arribat a sugerir que una lesió en el dit collarí pot haver-hi resultat en extrem nociva per a l'animal, donada la seua alta irrigació sanguínea. Entre les numeroses funcions que s'han atribuït a esta formació òssea, es troben les de termoregulació i d'exhibició tant sexual com defensiva, fundades en la circulació sanguínea de l'animal. En el primer cas, actuant com una vela semblant al cas del Espinosàureu, i en les segones alternatives, a causa de l'enrogiment que supostament hauria adoptat el collarí a l'aumentar el fluix sanguíneu, com en les plaques del Estegosàureu.
La boca recorda a un pic de loro, mentres que la dentadura revela que l'alimentació dels triceràtops era eminentment herbívora. Despuix d'arrancar els brots i fulls triturava l'aliment en fileres de dents localisats en el fondos de la boca que li servien com un mecanisme per a esquilar l'aliment. Eixes peces dentals creixien de nou una vegada es desgastaven. Ya que la posició del cràneu és prou baixa, lo més provable és que el seu comportament alimentari fora eminentment ramoneador. Les dents dels triceràtops són un dels fòssils més abundants del final del Cretàceu en el nort dels Estats Units, sugerint que varen ser els herbívors dominants del seu temps.
Història[editar | editar còdic]
El primer espècimen de triceràtop va ser descobert per John Bell Hatcher en Cas Creek, (Wyoming), l'any 1888. Va trobar un gran banya i un enorme esquelet en les profunditats d'un canó. La seua declaració com un dinosauri llegítim es va realisar quan va ser descobert un cràneu intacte. Va ser nomenat com actualment se li coneix per Othniel Charles Marsh en 1889.[1] No obstant, dos anys abans ell mateix ho havia identificat erròneament, declarant-ho com un tipos de visó: aquells restos erròneament nomenats eren originariàs de les proximitats de Denver, Roig; varen ser trobats en la primavera de 1887.[2] La robusta naturalea del cràneu d'estos animals ha permés que molts eixemplars s'hagen preservat com a fòssils, lo que també ha ajudat a fer que puguen ser estudiades variacions entre diverses subespècies.
En les primeres décades posteriors a la descripció de Triceratops, es va rescatar diversos esquelets, que variaven en menor o major grau del Triceratops original, nomenat T. horridus per Marsh (del llatí horridus =rugoso, sugerint la textura rugosa d'aquells oss pertanyents a l'espècimen tipos, més tart identificat com un individu ancià). Les espècies conegudes de triceratópos inclouen al T. prorsus (Marsh, 1890) i al T. horridus (Marsh, 1889).[3] Anteriorment es va creure que el diceràtop era una espècie de triceràtop, pero actualment este es troba reconegut com un gènero distint.
Vore també[editar | editar còdic]
Referències[editar | editar còdic]
- ↑ Marsh O.C. 1989. Notice of gigantic horned Dinosauria from the Cretaceous. AM. J. Sci.;38:173–175.
- ↑ Carpenter, K. (2006). "Bison" alticornis and O.C. Marsh'S early views on ceratopsians. In: Carpenter, K. (ed.). Horns and Beaks: Ceratopsian and Ornithopod Dinosaurs Indiana University Pres:Bloomington and Indianapolis, Pp. 349–364. ISBN 0-253-34817-X.
- ↑ Forster C.A. 1996. Species resolution in Triceratops: cladistic and morphometric approaches. J. Vertebr. Paleontol.;16:259–270.
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Triceratops de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Horner, J. R., & Goodwin, M. B. 2006. Major cranial changes during Triceratops ontogeny. Proc BIOL Sci. November 7; 273(1602): 2757–2761.
- Mathews, J., Henderson, M. & Williams, S. 2007. Taphonomy and sedimentology of the first known Triceratops bonebed, Carter County, Muntanyesa. 67th Annual Meeting. Society of Vertebra't Paleontology. Journal of Vertebra't Paleontology, 27, 3, 114.
- Walters, R., Chapman, R. E. & Snyder, R. A. 2001. Fleshing-out Triceratops: adding muscle and skin to the virtual Triceratops. Journal of Vertebra't Paleontology. Abstracts of papers. Sixty-first annual meeting society of vertebra't paleontology, 21, Supplement to number 3, 111A