Diferència entre les revisions de "Bes (mitologia)"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m
 
(No es mostren 5 edicions intermiges d'un usuari)
Llínea 1: Llínea 1:
 
[[Image:Egypt.Dendera.Bes.01.jpg|thumb|200px|<center>Bes, en [[Dendera]]</center>]]
 
[[Image:Egypt.Dendera.Bes.01.jpg|thumb|200px|<center>Bes, en [[Dendera]]</center>]]
−
'''Bes''' era un [[geni]] protector de la [[mitologia]] [[Egipte|egipcia]] que portava el títul de "Senyor de Punt" o "Senyor de Núbia".
+
'''Bes''' o la seua contrapart femenina [[Beset]] és una [[Deu|deitat]] protectora de la [[mitologia egipcíaca]]. És descrit com un defensor de tot lo bo, protegint a les llars, a les parteres <ref>Alberto Siliotti (2005). ''Egipto''. Ediciones Folio. ISBN 84-413-2111-6</ref>  i als chiquets de tot mal, i estant associat en l'amor i el plaer sexual. El seu cult apareix primordialment en l'Imperi Nou, pero segons algunes investigacions es remontaria a molt abans. Du el títul de Senyor de Punt o Senyor de Nubia.
  
−
El seu aspecte amenaçador alluntava als mals espirits i era el protector dels chiquets i de les parteres,<ref>Alberto Siliotti (2005). ''Egipto''. Ediciones Folio. ISBN 84-413-2111-6</ref> aixina com de la llar, velant pel somi de les seues habitants.<ref name = Cronica>''Crónica Visual Larousse''. (1992) Planeta Larousse y Editorial Planeta de Agostini. ISBN 84-395-2117-0</ref> Gojà de gran popularitat a partir de l'[[Imperi Nou]] (1580-1085 a.C) i se li troba representat en la decoració dels llits.<ref name = Cronica/>
+
== Iconografia ==
 +
Geni nano, barbut i en cabellam que ensenya la [[llengua]] i reunix traces de diverses divinitats menors. Sol estar representat nuet o cobert en una pell de [[Lleó (animal)|lleó]], en ocasions en un gran [[Pene|falo]] en erecció. Subjecta en les seues mans instruments musicals o gavinets. Al contrari que les atres figures de l'art egipcíac, sol representar-se de front.
 +
 
 +
== Mitologia ==
 +
Era una deitat tutelar del matrimoni que es troba en multitut d'amulets màgics i en llocs en els que les dònes i els chiquets necessitaven del seu conte.
 +
 
 +
El seu aspecte amenaçador alluntava als mals espirits i era el protector dels chiquets i de les parteres,aixina com de la llar, velant pel somi de les seues habitants.
 +
 
 +
Era colocat en les portes de les cases i alluntava els genis malignes que podien atacar-los durant el somi, <ref name = Cronica>''Crónica Visual Larousse''. (1992) Planeta Larousse y Editorial Planeta de Agostini. ISBN 84-395-2117-0</ref> per esta raó apareix en multitut d'amulets en forma de reposa-caps. Gojà de gran popularitat a partir de l'[[Imperi Nou]] (1580-1085 a.C) i se li troba representat en la decoració dels llits.<ref name = Cronica/> Ademés, el seu aspecte amenaçador protegia de les picadures venenoses dels reptils i insectes; per a totes estes funcions utilisava instruments musicals tals com l'[[arpa]] i el [[tambor]].
 +
 
 +
== Epònims ==
 +
Els fenicis de Gadir varen fundar un assentament en l'illa de Bes, en l'any [[654 a. C.]], a la que els [[Antiga Roma|romans]] varen cridar Ebusus, i que hui coneixem en el nom d'[[Eivissa]].
  
 
== Referències ==
 
== Referències ==
 
{{Referències}}
 
{{Referències}}
 +
 +
* Assmann, Jan (2005) [2001], Death and Salvation in Ancient Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-4241-9
 +
* «The Gods of Ancient Egypt - Ament». touregypt.net
 +
* Traunecker, Claude (2001) [1992], The Gods of Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-3834-9
 +
* Wilkinson, Richard H. (2003). The Complete Gods and Goddesses of Ancient Egypt. Thames & Hudson. pp. 145–146
 +
 +
== Bibliografia ==
 +
* Budge, E. A. Wallis: El libro egipcio de los muertos. Málaga: Editorial Sirio, 2007. ISBN 978-84-7808-532-3
 +
* Grimal, Nicolas. Historia del Antiguo Egipto. Akal. ISBN 84-460-0621-9
 +
* Lara Peinado, Federico (2009). Libro de los Muertos (Julia García Lenberg, trad.) (5 edición). Madrid: Tecnos. ISBN 9788481642421
 +
* Melton, J. Gordon (2009), Encyclopedia of American Religions (8.ª edición), Gale Cengage Learning, ISBN 0-7876-9696-X
  
 
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
 
{{Commonscat|Bes}}
 
{{Commonscat|Bes}}
  
 +
[[Categoria:Mitologia]]
 
[[Categoria:Mitologia egípcia]]
 
[[Categoria:Mitologia egípcia]]
 +
[[Categoria:Deus egipcíacs]]

Última revisió del 16:37 25 jun 2024

Bes, en Dendera

Bes o la seua contrapart femenina Beset és una deitat protectora de la mitologia egipcíaca. És descrit com un defensor de tot lo bo, protegint a les llars, a les parteres [1] i als chiquets de tot mal, i estant associat en l'amor i el plaer sexual. El seu cult apareix primordialment en l'Imperi Nou, pero segons algunes investigacions es remontaria a molt abans. Du el títul de Senyor de Punt o Senyor de Nubia.

Iconografia[editar | editar còdic]

Geni nano, barbut i en cabellam que ensenya la llengua i reunix traces de diverses divinitats menors. Sol estar representat nuet o cobert en una pell de lleó, en ocasions en un gran falo en erecció. Subjecta en les seues mans instruments musicals o gavinets. Al contrari que les atres figures de l'art egipcíac, sol representar-se de front.

Mitologia[editar | editar còdic]

Era una deitat tutelar del matrimoni que es troba en multitut d'amulets màgics i en llocs en els que les dònes i els chiquets necessitaven del seu conte.

El seu aspecte amenaçador alluntava als mals espirits i era el protector dels chiquets i de les parteres,aixina com de la llar, velant pel somi de les seues habitants.

Era colocat en les portes de les cases i alluntava els genis malignes que podien atacar-los durant el somi, [2] per esta raó apareix en multitut d'amulets en forma de reposa-caps. Gojà de gran popularitat a partir de l'Imperi Nou (1580-1085 a.C) i se li troba representat en la decoració dels llits.[2] Ademés, el seu aspecte amenaçador protegia de les picadures venenoses dels reptils i insectes; per a totes estes funcions utilisava instruments musicals tals com l'arpa i el tambor.

Epònims[editar | editar còdic]

Els fenicis de Gadir varen fundar un assentament en l'illa de Bes, en l'any 654 a. C., a la que els romans varen cridar Ebusus, i que hui coneixem en el nom d'Eivissa.

Referències[editar | editar còdic]

  1. ↑ Alberto Siliotti (2005). Egipto. Ediciones Folio. ISBN 84-413-2111-6
  2. ↑ 2,0 2,1 Crónica Visual Larousse. (1992) Planeta Larousse y Editorial Planeta de Agostini. ISBN 84-395-2117-0
  • Assmann, Jan (2005) [2001], Death and Salvation in Ancient Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-4241-9
  • «The Gods of Ancient Egypt - Ament». touregypt.net
  • Traunecker, Claude (2001) [1992], The Gods of Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-3834-9
  • Wilkinson, Richard H. (2003). The Complete Gods and Goddesses of Ancient Egypt. Thames & Hudson. pp. 145–146

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Budge, E. A. Wallis: El libro egipcio de los muertos. Málaga: Editorial Sirio, 2007. ISBN 978-84-7808-532-3
  • Grimal, Nicolas. Historia del Antiguo Egipto. Akal. ISBN 84-460-0621-9
  • Lara Peinado, Federico (2009). Libro de los Muertos (Julia García Lenberg, trad.) (5 edición). Madrid: Tecnos. ISBN 9788481642421
  • Melton, J. Gordon (2009), Encyclopedia of American Religions (8.ª edición), Gale Cengage Learning, ISBN 0-7876-9696-X

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Bes_(mitologia)&oldid=330735»