Diferència entre les revisions de "Coa"
(Pàgina nova, en el contingut: «thumb|230px|Coa d'[[hipopótam]] La '''coa''' o '''rabo'''<ref>{{DGLV|Rabo}}</ref> és la prolongació posterior del cos i de...») |
|||
| (No es mostren 2 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[Image:Flusspferd Backstage.JPG|thumb|230px|Coa d'[[hipopótam]]]] | [[Image:Flusspferd Backstage.JPG|thumb|230px|Coa d'[[hipopótam]]]] | ||
| − | La '''coa''' o '''rabo'''<ref>{{DGLV|Rabo}}</ref> és la prolongació posterior del cos i de la columna vertebral de determinats [[animal]]s.<ref>{{DGLV|Coa}}</ref> | + | La '''coa''' o '''rabo'''<ref>{{DGLV|Rabo}}</ref> és la prolongació posterior del [[cos]] i de la [[columna vertebral]] de determinats [[animal]]s.<ref>{{DGLV|Coa}}</ref> |
Les coes són casi exclusives dels [[vertebrat]]s; alguns [[invertebrat]]s, no obstant, tenen apèndixs similars a coes, com la dels [[alacrà|alacrans]]. | Les coes són casi exclusives dels [[vertebrat]]s; alguns [[invertebrat]]s, no obstant, tenen apèndixs similars a coes, com la dels [[alacrà|alacrans]]. | ||
| Llínea 8: | Llínea 8: | ||
En la majoria de les [[aus]], la coa està conformada de [[Ploma|plomes]] de major llongitut, la funció de la qual és actuar de "timó" per a engrunsar i guiar a l'animal en el vol, i per a ajudar a l'equilibri quan es posen en les branques. | En la majoria de les [[aus]], la coa està conformada de [[Ploma|plomes]] de major llongitut, la funció de la qual és actuar de "timó" per a engrunsar i guiar a l'animal en el vol, i per a ajudar a l'equilibri quan es posen en les branques. | ||
| − | Ademés, alguns [[mamífers]] com les [[Mona aranya|mones aranyes]] tenen [[Coa prensil|capacitat prensil]], que li permet agarrar-se o subjectar objectes.<ref name=>{{ref-llibre |autor=J. G. Fleagle |títul=Primate Adaptation and Evolution|editorial=Academic Press |data=1998|isbn=978-0-12-260341-9|llengua=anglés}}</ref> | + | Ademés, alguns [[mamífers]] com les [[Mona aranya|mones aranyes]] tenen [[Coa prensil|capacitat prensil]], que li permet agarrar-se o subjectar objectes.<ref name=>{{ref-llibre |autor=J. G. Fleagle |títul=Primate Adaptation and Evolution|editorial=Academic Press |data=1998|isbn=978-0-12-260341-9|llengua=anglés}}</ref> |
== Referències == | == Referències == | ||
| Llínea 15: | Llínea 15: | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
{{Commonscat|Tails}} | {{Commonscat|Tails}} | ||
| + | |||
| + | |||
| + | [[Categoria:Zoologia]] | ||
| + | [[Categoria:Anatomia]] | ||
Última revisió del 10:58 19 set 2024
La coa o rabo[1] és la prolongació posterior del cos i de la columna vertebral de determinats animals.[2]
Les coes són casi exclusives dels vertebrats; alguns invertebrats, no obstant, tenen apèndixs similars a coes, com la dels alacrans.
Alguns fardachos poden soltar permanentment la cola de ser necessari, en l'objectiu d'escapar d'un agarre o de distraure a un depredador pel temps suficient. Generalment la coa torna a créixer en el temps, casi sempre més obscura que l'original.
En la majoria de les aus, la coa està conformada de plomes de major llongitut, la funció de la qual és actuar de "timó" per a engrunsar i guiar a l'animal en el vol, i per a ajudar a l'equilibri quan es posen en les branques.
Ademés, alguns mamífers com les mones aranyes tenen capacitat prensil, que li permet agarrar-se o subjectar objectes.[3]
Referències[editar | editar còdic]
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Coa.