Diferència entre les revisions de "Comunitat científica"
(Pàgina nova, en el contingut: «La '''comunitat científica''' consta del cos total de científics junt a les seues relacions i interaccións. Es dividix normalment en "grups de treball...») |
|||
| (No es mostren 4 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
La '''comunitat científica''' consta del cos total de [[científic]]s junt a les seues relacions i interaccións. Es dividix normalment en "[[grups de treball|subcomunitats]]", cadascuna treballant en un camp particular de la [[ciència]] (per eixemple existix una comunitat de [[robòtica]] dins del camp de les [[ciències de la computació]]). | La '''comunitat científica''' consta del cos total de [[científic]]s junt a les seues relacions i interaccións. Es dividix normalment en "[[grups de treball|subcomunitats]]", cadascuna treballant en un camp particular de la [[ciència]] (per eixemple existix una comunitat de [[robòtica]] dins del camp de les [[ciències de la computació]]). | ||
| + | == El consens científic == | ||
| + | {{AP|Consens científic}} | ||
| + | El [[consens]] de la comunitat científica es rig a partir del [[método científic]]. El método científic implícitament requerix l'existència de la comunitat científica, on els processos de [[revisió per parells]] i [[reproducibilitat]] són portats a terme. | ||
| + | |||
| + | És la comunitat científica la que reconeix i soporta l'actual [[consens científic]] dins d'un camp: "el [[Paradigma científic]] regnant", el qual es mantindrà vigent i resistirà el canvi fins que es presente una verdadera evidència substancial i repetida que tinga l'argument suficient per a poder demandar i demostrar un [[canvi de paradigma]] o nou enfocament o complement; d'acort a la teoria de canvi científic portada alvance per [[Thomas Kuhn]]. | ||
| + | |||
| + | D'acort a Kuhn, noves subcomunitats són establides al voltant de nous paradigmes en desenrollar la seua pròpia terminologia, sentit històric i sentit de problemes que resoldre (i aquells a ignorar). | ||
| + | |||
| + | En ocasions els qui postulen o estan a favor d'una hipòtesis o teoria en respal minoritari; i estàn en contra del "''Paradigma científic vigent''", solen usar el terme "''Paradigma''" com un terme despectiu, de modo d'exaltar la seua teoria o hipòtesis com un canvi de mentalitat i idees front a lo que ells definixen com una "[[ortodòxia]]" dins de la comunitat científica. | ||
| + | |||
| + | === El criteri de veres === | ||
| + | La posició de [[David Hume|Hume]] front a [[Kant]] va assentar les bases per a plantejaments llogicistes, historicistes, estructuralistes, entre uns atres, a l'interior de la [[filosofia de la ciència]]. | ||
| + | |||
| + | ==== El pensament de Karl Popper ==== | ||
| + | [[Karl Popper]] propon substituir el problema de la verificació pel de la falsació. Per a ell una teoria és científica si pot ser somesa a una contrastació falsadora, que és refutable encara que no haja segut falsada.<*ref>Popper K. ''La Llògica de la investigació científica''. Madrit: Tecnos. 1982</ref> | ||
| + | |||
| + | ==== El pensament de Thomas Kuhn ==== | ||
| + | Va ser a partir de l'any [[1961]] que es va començar a debatre al voltant de térmens com a paradigma, comunitat científica, ciència normal i [[revolució científica]]. En l'any [[1969]] canvia el terme de paradigma pel de matriu disciplinària, per una crítica feta per la professora Margaret Masterman qui considerava que Kuhn utilisava el terme inicial en veintiú sentits diferents. | ||
| + | |||
| + | La matriu estaria composta per quatre elements: Els grossejos simbòlics, Els compromisos compartits en creències, els valors compartits per les comunitats i els eixemplars. | ||
| + | |||
| + | ==== El pensament d'Imre Lakatos ==== | ||
| + | [[Imre Lakatos]] propon abordar el problema de l'evaluació objectiva del desenroll de la ciència en términs de canvis progressius i canvis degeneratius de problemes en les séries de teories científiques. Esta continuïtat es desenrolla a partir d'un verdader programa d'[[investigació]].<ref>Lakatos. ''La crítica i el desenroll del Coneiximent''. Barcelona: Grijalbo. 1975</ref> | ||
| + | |||
| + | == Referències == | ||
| + | <references/> | ||
| + | |||
| + | [[Categoria:Ciència]] | ||
[[Categoria:Filosofia de la ciència]] | [[Categoria:Filosofia de la ciència]] | ||
[[Categoria:Investigació científica]] | [[Categoria:Investigació científica]] | ||
[[Categoria:Comunitats per tipo]] | [[Categoria:Comunitats per tipo]] | ||
Última revisió del 16:11 22 abr 2024
La comunitat científica consta del cos total de científics junt a les seues relacions i interaccións. Es dividix normalment en "subcomunitats", cadascuna treballant en un camp particular de la ciència (per eixemple existix una comunitat de robòtica dins del camp de les ciències de la computació).
El consens científic[editar | editar còdic]
- Artícul principal → Consens científic.
El consens de la comunitat científica es rig a partir del método científic. El método científic implícitament requerix l'existència de la comunitat científica, on els processos de revisió per parells i reproducibilitat són portats a terme.
És la comunitat científica la que reconeix i soporta l'actual consens científic dins d'un camp: "el Paradigma científic regnant", el qual es mantindrà vigent i resistirà el canvi fins que es presente una verdadera evidència substancial i repetida que tinga l'argument suficient per a poder demandar i demostrar un canvi de paradigma o nou enfocament o complement; d'acort a la teoria de canvi científic portada alvance per Thomas Kuhn.
D'acort a Kuhn, noves subcomunitats són establides al voltant de nous paradigmes en desenrollar la seua pròpia terminologia, sentit històric i sentit de problemes que resoldre (i aquells a ignorar).
En ocasions els qui postulen o estan a favor d'una hipòtesis o teoria en respal minoritari; i estàn en contra del "Paradigma científic vigent", solen usar el terme "Paradigma" com un terme despectiu, de modo d'exaltar la seua teoria o hipòtesis com un canvi de mentalitat i idees front a lo que ells definixen com una "ortodòxia" dins de la comunitat científica.
El criteri de veres[editar | editar còdic]
La posició de Hume front a Kant va assentar les bases per a plantejaments llogicistes, historicistes, estructuralistes, entre uns atres, a l'interior de la filosofia de la ciència.
El pensament de Karl Popper[editar | editar còdic]
Karl Popper propon substituir el problema de la verificació pel de la falsació. Per a ell una teoria és científica si pot ser somesa a una contrastació falsadora, que és refutable encara que no haja segut falsada.<*ref>Popper K. La Llògica de la investigació científica. Madrit: Tecnos. 1982</ref>
El pensament de Thomas Kuhn[editar | editar còdic]
Va ser a partir de l'any 1961 que es va començar a debatre al voltant de térmens com a paradigma, comunitat científica, ciència normal i revolució científica. En l'any 1969 canvia el terme de paradigma pel de matriu disciplinària, per una crítica feta per la professora Margaret Masterman qui considerava que Kuhn utilisava el terme inicial en veintiú sentits diferents.
La matriu estaria composta per quatre elements: Els grossejos simbòlics, Els compromisos compartits en creències, els valors compartits per les comunitats i els eixemplars.
El pensament d'Imre Lakatos[editar | editar còdic]
Imre Lakatos propon abordar el problema de l'evaluació objectiva del desenroll de la ciència en términs de canvis progressius i canvis degeneratius de problemes en les séries de teories científiques. Esta continuïtat es desenrolla a partir d'un verdader programa d'investigació.[1]
Referències[editar | editar còdic]
- ↑ Lakatos. La crítica i el desenroll del Coneiximent. Barcelona: Grijalbo. 1975