Diferència entre les revisions de "Ducat de Cantàbria"
m |
|||
| (No es mostren 3 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 2: | Llínea 2: | ||
El '''ducat de Cantàbria''' o '''província de Cantàbria''' va ser una regió administrativa o militar del [[regne visigot de Toledo]], sorgida com a conseqüència de l'anexió de les terres del nort de [[Burgos (província)|Burgos]] fins a la costa cantàbrica pel rei [[Leovigild]], completada cap a l'any [[581]]. | El '''ducat de Cantàbria''' o '''província de Cantàbria''' va ser una regió administrativa o militar del [[regne visigot de Toledo]], sorgida com a conseqüència de l'anexió de les terres del nort de [[Burgos (província)|Burgos]] fins a la costa cantàbrica pel rei [[Leovigild]], completada cap a l'any [[581]]. | ||
| − | Les evidències documentals disponibles, com l'acta conciliar del XIII | + | Les evidències documentals disponibles, com l'acta conciliar del XIII concili de [[Toledo]], o els apunts del [[Anònim de Ràvena]], a pesar de ser uns indicis clars de l'existència d'este ducat, no són proves irrebatibles, i front als historiadors que mantenen la llegitimitat d'esta divisió, uns atres sostenen que la dignitat de ''dux'' conferida a Pedro de Cantàbria era més honorífica que material. |
| − | Els seus llímits hipotètics seguixen sense estar del tot clars hui en dia. | + | Els seus llímits hipotètics seguixen sense estar del tot clars hui en dia. Per a [[Gonzalo Martínez Dèu|Martínez Dèu]], els seus llímits aproximats<ref group="lower-alpha">Segons aproximació de Martínez Díez, tinga's en conte que no existix evidència documental que fixe inequívocament estes frontera.</ref> estaven fixats en el nort per la costa cantàbrica, des de la [[Aquitània]] pirenaica a la baïa de [[Santander (Espanya)|Santander]]; des d'ací, i en direcció sur-surest remontaven la vall del [[riu Pas|Pas]] fins a la confluència en el [[Riu Luena (Cantàbria)|Luena]], i seguien fins al [[port de l'Escut]], i des d'ací a [[Aguilar de Campoo]]; continuaven pel caixer de l'alt [[Riu Pisuerga|Pisuerga]] fins a les proximitats de [[Penya Amaya]], a on es va establir la capital; continuaven en direcció este-surest fins a [[Burgos]] per a seguir les estribacions de la [[serra de la Demanda]] fins a [[Àgreda]] i dirigir-se al nort-norest, passant per [[Sangüesa]] fins als [[Pirineus]]. |
== Referències == | == Referències == | ||
<references group="lower-alpha"/> | <references group="lower-alpha"/> | ||
| − | == | + | == Enllaços externs == |
* [http://www.vallenajerilla.com/berceo/risco/risco-cantabria1.pdf De la situació i llímits de la Cantàbria des de Juliol César fins a Don Sancho el Major, rei de Navarra.] | * [http://www.vallenajerilla.com/berceo/risco/risco-cantabria1.pdf De la situació i llímits de la Cantàbria des de Juliol César fins a Don Sancho el Major, rei de Navarra.] | ||
* [http://www.youtube.com/watch?v=FR5c97a-yg0 ''Ducat de Cantàbria''] | * [http://www.youtube.com/watch?v=FR5c97a-yg0 ''Ducat de Cantàbria''] | ||
[[Categoria:Història de Cantàbria]] | [[Categoria:Història de Cantàbria]] | ||
Última revisió del 14:36 9 abr 2024
El ducat de Cantàbria o província de Cantàbria va ser una regió administrativa o militar del regne visigot de Toledo, sorgida com a conseqüència de l'anexió de les terres del nort de Burgos fins a la costa cantàbrica pel rei Leovigild, completada cap a l'any 581.
Les evidències documentals disponibles, com l'acta conciliar del XIII concili de Toledo, o els apunts del Anònim de Ràvena, a pesar de ser uns indicis clars de l'existència d'este ducat, no són proves irrebatibles, i front als historiadors que mantenen la llegitimitat d'esta divisió, uns atres sostenen que la dignitat de dux conferida a Pedro de Cantàbria era més honorífica que material.
Els seus llímits hipotètics seguixen sense estar del tot clars hui en dia. Per a Martínez Dèu, els seus llímits aproximats[lower-alpha 1] estaven fixats en el nort per la costa cantàbrica, des de la Aquitània pirenaica a la baïa de Santander; des d'ací, i en direcció sur-surest remontaven la vall del Pas fins a la confluència en el Luena, i seguien fins al port de l'Escut, i des d'ací a Aguilar de Campoo; continuaven pel caixer de l'alt Pisuerga fins a les proximitats de Penya Amaya, a on es va establir la capital; continuaven en direcció este-surest fins a Burgos per a seguir les estribacions de la serra de la Demanda fins a Àgreda i dirigir-se al nort-norest, passant per Sangüesa fins als Pirineus.
Referències[editar | editar còdic]
- ↑ Segons aproximació de Martínez Díez, tinga's en conte que no existix evidència documental que fixe inequívocament estes frontera.