Diferència entre les revisions de "Araucària"
m (→Descripció) |
|||
| (No es mostren 6 edicions intermiges d'3 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | [[ | + | [[File:Araucaria araucana by Scott Zona - 002.jpg|thumb|right|300px|<center>Araucària</center>]] |
L''''Araucària''' és un gènero de plantes en flor de la família Araucariaceae. | L''''Araucària''' és un gènero de plantes en flor de la família Araucariaceae. | ||
| − | |||
== Descripció == | == Descripció == | ||
| Llínea 10: | Llínea 9: | ||
Generalment les araucàries són dioiques, en pinyes mascles i femelles en arbres separats. Ocasionalment, pero, hi ha arbres monoics o arbres que canvien de sexe en l'edat. Les pinyes femelles són globuloses i poden tindre de 7 a 25 cm de diàmetro segons l'espècie. Contenen 80-200 llavors comestibles, similar als pinyons. Les pinyes mascles són més menudes, de 4 a 10 cm de llagaria i entre 1.5-5 cm d'amplària. | Generalment les araucàries són dioiques, en pinyes mascles i femelles en arbres separats. Ocasionalment, pero, hi ha arbres monoics o arbres que canvien de sexe en l'edat. Les pinyes femelles són globuloses i poden tindre de 7 a 25 cm de diàmetro segons l'espècie. Contenen 80-200 llavors comestibles, similar als pinyons. Les pinyes mascles són més menudes, de 4 a 10 cm de llagaria i entre 1.5-5 cm d'amplària. | ||
| − | N'hi ha 19 espècies dividides en dos seccions. Es troben | + | N'hi ha 19 espècies dividides en dos seccions. Es troben en certes zones de l'Hemisferi Sur, en la més gran diversitat a [[Nova Caledònia]]. El nom del gènero prové de "Araucano", el nom en que els colonisadors espanyols denominaven als Mapuches de [[Chile]]. |
== Usos == | == Usos == | ||
| − | Tradicionalment els pinyons eren una font d'aliment | + | Tradicionalment els pinyons eren una font d'aliment pels habitants de les regions a on creixen de forma natural. La [[fusta]] d'araucària també és molt apreciada i algunes de les espècies s'utilisen en jardineria. |
| + | |||
| + | == Referències == | ||
| + | * Flora of China Editorial Committee. 1999. Flora of China (Cycadaceae through Fagaceae). 4: 1–453. In C. Y. Wu, P. H. Raven & D. Y. Hong (eds.) Fl. China. Science Press & Missouri Botanical Garden Press, Beijing & St. Louis | ||
| + | * Hokche, O., P. E. Berry & O. Huber. (eds.) 2008. Nuevo Cat. Fl. Vasc. Venez. 1–860. Fundación Instituto Botánico de Venezuela, Caracas | ||
| + | |||
| + | == Bibliografia == | ||
| + | * Conifer Specialist Group 1998. Araucaria. 2006 IUCN Red List of Threatened Species | ||
| + | == Enllaços externs == | ||
| + | {{Commonscat|Araucaria araucana}} | ||
| + | {{DGLV|Araucària}} | ||
[[Categoria:Biologia]] | [[Categoria:Biologia]] | ||
[[Categoria:Botànica]] | [[Categoria:Botànica]] | ||
[[Categoria:Arbres]] | [[Categoria:Arbres]] | ||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
Última revisió del 18:50 8 maig 2023
L'Araucària és un gènero de plantes en flor de la família Araucariaceae.
Descripció[editar | editar còdic]
Són arbres pinòpsids i perennifolis en un tronc massiu que segons l'espècie pot arribar a alçades de 30-80 m. Les branques s'estenen de forma horisontal i les fulles són en forma d'agulla, típica de les coníferes.
Generalment les araucàries són dioiques, en pinyes mascles i femelles en arbres separats. Ocasionalment, pero, hi ha arbres monoics o arbres que canvien de sexe en l'edat. Les pinyes femelles són globuloses i poden tindre de 7 a 25 cm de diàmetro segons l'espècie. Contenen 80-200 llavors comestibles, similar als pinyons. Les pinyes mascles són més menudes, de 4 a 10 cm de llagaria i entre 1.5-5 cm d'amplària.
N'hi ha 19 espècies dividides en dos seccions. Es troben en certes zones de l'Hemisferi Sur, en la més gran diversitat a Nova Caledònia. El nom del gènero prové de "Araucano", el nom en que els colonisadors espanyols denominaven als Mapuches de Chile.
Usos[editar | editar còdic]
Tradicionalment els pinyons eren una font d'aliment pels habitants de les regions a on creixen de forma natural. La fusta d'araucària també és molt apreciada i algunes de les espècies s'utilisen en jardineria.
Referències[editar | editar còdic]
- Flora of China Editorial Committee. 1999. Flora of China (Cycadaceae through Fagaceae). 4: 1–453. In C. Y. Wu, P. H. Raven & D. Y. Hong (eds.) Fl. China. Science Press & Missouri Botanical Garden Press, Beijing & St. Louis
- Hokche, O., P. E. Berry & O. Huber. (eds.) 2008. Nuevo Cat. Fl. Vasc. Venez. 1–860. Fundación Instituto Botánico de Venezuela, Caracas
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Conifer Specialist Group 1998. Araucaria. 2006 IUCN Red List of Threatened Species
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Araucària.
