Diferència entre les revisions de "Catalina II de Rússia"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(Pàgina nova, en el contingut: «'''Catalina II de Rússia''' nomenada '''la Gran''' (''Iekaterina Alekséievna'', en rus: Екатерина Великая), (Stettin 1729 - [...»)
 
 
(No es mostren 10 edicions intermiges d'3 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
−
'''Catalina II de Rússia''' nomenada '''la Gran''' (''Iekaterina Alekséievna'', en rus: Екатерина Великая), ([[Szczecin|Stettin]] [[1729]] - [[Sant Petersburc]] [[1796]]). Princesa alemana que se convertí en sarina de [[Rússia]] per l'abdicació del seu marit el sar [[Pere III de Rússia]]. Representa la monarquia ilustrada per antonomàsia del segle XVIII a [[Rússia]]. La seua llegenda s'ha mantingut viva fins als nostres dies.
+
[[File:Fedor Rokotov - Портрет Екатерины II - Google Art Project.jpg|thumb|250px|Catalina II de Rússia]]
  
 +
'''Catalina II de Rússia''' nomenada '''la Gran''' (''Iekaterina Alekséievna'', en [[rus]]: Екатерина Великая), ([[Szczecin|Stettin]] [[1729]] - [[Sant Petersburc]] [[1796]]).
 +
 +
Princesa [[Alemanya|alemana]] que se convertí en sarina de [[Rússia]] per l'abdicació del seu marit el sar [[Pere III de Rússia]]. Representa la monarquia ilustrada per antonomàsia del [[sigle XVIII]] en [[Rússia]]. La seua llegenda s'ha mantengut viva fins als nostres dies.
 +
 +
Va ser emperatriu reinant de Rússia durant 34 anys, des del [[28 de juny]] de [[1762]] fins a la seua mort, als 67 anys.
 +
 +
El mecenage fomentat per Catalina va produir la major evolució de les arts en Rússia, per damunt de la de qualsevol sobirà rus anterior o posterior a ella. Es va afiliar als ideals de l'Ilustració i es va considerar a sí mateixa com «una filòsofa en el tro». Va mostrar una gran preocupació per la seua image en l'estranger, i va perseguir ser  considerada en [[Europa]] com una monarca ilustrada i civilisada, a pesar de que en Rússia eixercitava a sovint el paper de tirana.
 +
 +
Catalina tenia la reputació de ser una mecenes de les arts, la lliteratura i l'educació. Va fundar la soberba colecció d'art en la que conta hui el Museu de l'Hermitage de [[Sant Petersburc]], que ara ocupa el conjunt del Palau d'Hivern.
 +
 +
== Referències ==
 +
* Henri Troyat. Catalina la Grande. Editorial Vergara, 2008. 480 p. ISBN 84-666-2489-9
 +
* Madariaga, Isabel de (1981). Russia in the age of Catherine the Great. New Haven ; London: Yale University Press. ISBN 0-300-02515-7
 +
* Massie, Robert K. (2012) [2011]. Catalina la Grande: Retrato de una mujer (Cecilia Belza, trad.). Barcelona, España: Crítica S.L. ISBN 978-84-9892-414-5. OCLC 814368254
 +
 +
== Bibliografia ==
 +
* Black, Jeremy (2003) [1996]. «Prusia en guerra 1778-1887». Atlas ilustrado. La Guerra: Del renacimiento a la revolución 1492 - 1792 (Bernardo J. García García, trad.). Madrid, España: Ediciones Akal. ISBN 84-460-0979-X
 +
* Duguin, Aleksndr G. (2015). La geopolítica de Rusia : de la revolución rusa a Putin (Geopolitka Rossii., trad.). Huesca, España: Hipérbola Janus. ISBN 9781512375176. OCLC 935719893
 +
* Espinel Souarez, Anastasia. ''Catalina II La gran leyenda de Rusia (100 Personajes)''. Panamericana Editorial, 2005. 136 p. ISBN 958-30-1648-9, ISBN 978-958-30-1648-6
 +
 +
== Enllaços externs ==
 +
{{Commonscat|1780s portrait paintings of Russia (female)}}
 +
 +
[[Categoria:Història]]
 
[[Categoria:Sars de Rússia]]
 
[[Categoria:Sars de Rússia]]
 
[[Categoria:Casa d'Ascània]]
 
[[Categoria:Casa d'Ascània]]

Última revisió del 11:49 4 ago 2024

Catalina II de Rússia

Catalina II de Rússia nomenada la Gran (Iekaterina Alekséievna, en rus: Екатерина Великая), (Stettin 1729 - Sant Petersburc 1796).

Princesa alemana que se convertí en sarina de Rússia per l'abdicació del seu marit el sar Pere III de Rússia. Representa la monarquia ilustrada per antonomàsia del sigle XVIII en Rússia. La seua llegenda s'ha mantengut viva fins als nostres dies.

Va ser emperatriu reinant de Rússia durant 34 anys, des del 28 de juny de 1762 fins a la seua mort, als 67 anys.

El mecenage fomentat per Catalina va produir la major evolució de les arts en Rússia, per damunt de la de qualsevol sobirà rus anterior o posterior a ella. Es va afiliar als ideals de l'Ilustració i es va considerar a sí mateixa com «una filòsofa en el tro». Va mostrar una gran preocupació per la seua image en l'estranger, i va perseguir ser considerada en Europa com una monarca ilustrada i civilisada, a pesar de que en Rússia eixercitava a sovint el paper de tirana.

Catalina tenia la reputació de ser una mecenes de les arts, la lliteratura i l'educació. Va fundar la soberba colecció d'art en la que conta hui el Museu de l'Hermitage de Sant Petersburc, que ara ocupa el conjunt del Palau d'Hivern.

Referències[editar | editar còdic]

  • Henri Troyat. Catalina la Grande. Editorial Vergara, 2008. 480 p. ISBN 84-666-2489-9
  • Madariaga, Isabel de (1981). Russia in the age of Catherine the Great. New Haven ; London: Yale University Press. ISBN 0-300-02515-7
  • Massie, Robert K. (2012) [2011]. Catalina la Grande: Retrato de una mujer (Cecilia Belza, trad.). Barcelona, España: Crítica S.L. ISBN 978-84-9892-414-5. OCLC 814368254

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Black, Jeremy (2003) [1996]. «Prusia en guerra 1778-1887». Atlas ilustrado. La Guerra: Del renacimiento a la revolución 1492 - 1792 (Bernardo J. García García, trad.). Madrid, España: Ediciones Akal. ISBN 84-460-0979-X
  • Duguin, Aleksndr G. (2015). La geopolítica de Rusia : de la revolución rusa a Putin (Geopolitka Rossii., trad.). Huesca, España: Hipérbola Janus. ISBN 9781512375176. OCLC 935719893
  • Espinel Souarez, Anastasia. Catalina II La gran leyenda de Rusia (100 Personajes). Panamericana Editorial, 2005. 136 p. ISBN 958-30-1648-9, ISBN 978-958-30-1648-6

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Catalina_II_de_Rússia&oldid=340454»