Diferència entre les revisions de "Conquista musulmana de la península Ibèrica"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m (Text reemplaça - 'així' a 'aixina')
 
(No se mostren 4 edicions intermiges del mateix usuari)
Llínea 1: Llínea 1:
Es coneix com a '''etapa musulmana de la península ibèrica'''<ref>Castro, A. (1965). ''La realidad histórica de España''. México, Porrúa, p. 175.</ref><ref>«[http://www.hottopos.com/notand1/entrev_marias.htm Perspectivas de la filosofía, hoy]». Entrevista a Julián Marías. Lauand, J., en ''Notandum'', Revista Semestral Internacional de Estudios Académicos, Año I N. 1 enero–junio 1998.</ref> o '''conquista àrap/musulmana d'Hispània'''<ref>Roger Collins, ''La conquista árabe. 710–794'', en ''Historia de España''. Ed. Crítica.</ref> al complex procés polític i militar que al llarc del principi del segle VIII explica la formació i consolidació d'al-Àndalus musulmà, aixina com la génesis dels principals regnes cristians medievals peninsulars<ref>Pérez, J. (2001). «De los tiempos prehistóricos a la invasión musulmana», en ''Historia de España'', Crítica, ISBN 84-8432-091-X.</ref>.
+
Es coneix com a '''etapa musulmana de la península ibèrica'''<ref>Castro, A. (1965). ''La realidad histórica de España''. México, Porrúa, p. 175.</ref><ref>«[http://www.hottopos.com/notand1/entrev_marias.htm Perspectivas de la filosofía, hoy]». Entrevista a Julián Marías. Lauand, J., en ''Notandum'', Revista Semestral Internacional de Estudios Académicos, Año I N. 1 enero–junio 1998.</ref> o '''conquista àrap/musulmana d'Hispània'''<ref>Roger Collins, ''La conquista árabe. 710–794'', en ''Historia de España''. Ed. Crítica.</ref> al complex procés polític i militar que a lo llarc del principi del [[sigle VIII]] explica la formació i consolidació d'al-Àndalus musulmà, aixina com la génesis dels principals regnes cristians migevals peninsulars<ref>Pérez, J. (2001). «De los tiempos prehistóricos a la invasión musulmana», en ''Historia de España'', Crítica, ISBN 84-8432-091-X.</ref>.
  
La conquesta del regne visigot per dirigents àraps del Califat Omeya va ser un procés que va durar quinze anys, del [[711]] al [[726]], en el qual es va arribar a prendre tot l'actual territori de l'[[Espanya]] peninsular i [[Portugal]] continental i part del sur de [[França]], si ben lo que era el territori peninsular del regne estava completament conquistat en l'any [[720]], despuix de deu anys de l'inici de la conquesta.
+
La conquista del regne visigot per dirigents àraps del Califat Omeya va ser un procés que va durar quinze anys, del [[711]] al [[726]], en el qual es va arribar a prendre tot l'actual territori de l'[[Espanya]] peninsular i [[Portugal]] continental i part del sur de [[França]], si be lo que era el territori peninsular del regne estava completament conquistat en l'any [[720]], despuix de deu anys de l'inici de la conquista.
  
Encara que el procés en total va ocupar tot este temps, la cronologia no és exacta quant als anys i les dates, sino només aproximada, puix les fonts diferixen entre si. Ademés d'estos anys de conquesta, cal sumar els anys anteriors que els àraps i berebers musulmans portaven dissenyant-la, reconeixent el terreny i preparant, pel que sembla, futures aliances. Ha de senyalar-se que una bona part del gruix de musulmans arribats a la península no eren ètnicament àraps, sino berebers.
+
Encara que el procés en total va ocupar tot este temps, la cronologia no és exacta quant als anys i les dates, sino a soles aproximada, puix les fonts diferixen entre si. Ademés d'estos anys de conquista, cal sumar els anys anteriors que els àraps i berebers musulmans portaven dissenyant-la, reconeixent el terreny i preparant, pel que sembla, futures aliances. Ha de senyalar-se que una bona part del gruix de musulmans arribats a la península no eren ètnicament àraps, sino berebers.  
  
 
== Referències ==
 
== Referències ==
Llínea 11: Llínea 11:
 
[[Categoria:Reconquista (Espanya)]]
 
[[Categoria:Reconquista (Espanya)]]
 
[[Categoria:Al-Àndalus]]
 
[[Categoria:Al-Àndalus]]
[[Categoria:Història medieval de Portugal]]
+
[[Categoria:Història migeval de Portugal]]
 
[[Categoria:Expansió musulmana]]
 
[[Categoria:Expansió musulmana]]
 
[[Categoria:Califat Omeya]]
 
[[Categoria:Califat Omeya]]
 
[[Categoria:Història en la península ibèrica]]
 
[[Categoria:Història en la península ibèrica]]

Última revisió del 11:49 28 abr 2024

Es coneix com a etapa musulmana de la península ibèrica[1][2] o conquista àrap/musulmana d'Hispània[3] al complex procés polític i militar que a lo llarc del principi del sigle VIII explica la formació i consolidació d'al-Àndalus musulmà, aixina com la génesis dels principals regnes cristians migevals peninsulars[4].

La conquista del regne visigot per dirigents àraps del Califat Omeya va ser un procés que va durar quinze anys, del 711 al 726, en el qual es va arribar a prendre tot l'actual territori de l'Espanya peninsular i Portugal continental i part del sur de França, si be lo que era el territori peninsular del regne estava completament conquistat en l'any 720, despuix de deu anys de l'inici de la conquista.

Encara que el procés en total va ocupar tot este temps, la cronologia no és exacta quant als anys i les dates, sino a soles aproximada, puix les fonts diferixen entre si. Ademés d'estos anys de conquista, cal sumar els anys anteriors que els àraps i berebers musulmans portaven dissenyant-la, reconeixent el terreny i preparant, pel que sembla, futures aliances. Ha de senyalar-se que una bona part del gruix de musulmans arribats a la península no eren ètnicament àraps, sino berebers.

Referències[editar | editar còdic]

  1. Castro, A. (1965). La realidad histórica de España. México, Porrúa, p. 175.
  2. «Perspectivas de la filosofía, hoy». Entrevista a Julián Marías. Lauand, J., en Notandum, Revista Semestral Internacional de Estudios Académicos, Año I N. 1 enero–junio 1998.
  3. Roger Collins, La conquista árabe. 710–794, en Historia de España. Ed. Crítica.
  4. Pérez, J. (2001). «De los tiempos prehistóricos a la invasión musulmana», en Historia de España, Crítica, ISBN 84-8432-091-X.