Diferència entre les revisions de "Passat perfecte perifràstic"
Anar a la navegació
Anar a la busca
m (Text reemplaça - 'després' a 'despuix') |
(Etiqueta: Desfer) |
||
| (No es mostren 2 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | {{Fusionar| Passat Perfecte Perifràstic|Opcional: Passat perfecte perifràstic}}El '''passat perfecte perifràstic''' és un temps verbal que servix per a fer els passats. És molt útil per a una persona que acaba d'escomençar a deprendre [[Llengua Valenciana|valencià]] perque aixina no ne té perqué deprendre com | + | {{Fusionar| Passat Perfecte Perifràstic|Opcional: Passat perfecte perifràstic}}El '''passat perfecte perifràstic''' és un temps verbal que servix per a fer els passats. És molt útil per a una persona que acaba d'escomençar a deprendre [[Llengua Valenciana|valencià]] perque aixina no ne té perqué deprendre com són els passats perfectes de tots els verps. |
L'estructura d'este temps verbal és molt senzilla, s'utilisa una sola conjugació i despuix el verp que vols conjugar en infinitiu. | L'estructura d'este temps verbal és molt senzilla, s'utilisa una sola conjugació i despuix el verp que vols conjugar en infinitiu. | ||
Última revisió del 15:16 1 jun 2022
 |
S'ha sugerit que est artícul o secció siga fusionat en [[:: Passat Perfecte Perifràstic| Passat Perfecte Perifràstic]] . (Discussió). Una volta hages realisat la fusió d'artículs, demana la fusió d'historials en WP:TAB/F. |
El passat perfecte perifràstic és un temps verbal que servix per a fer els passats. És molt útil per a una persona que acaba d'escomençar a deprendre valencià perque aixina no ne té perqué deprendre com són els passats perfectes de tots els verps.
L'estructura d'este temps verbal és molt senzilla, s'utilisa una sola conjugació i despuix el verp que vols conjugar en infinitiu. Per eixemple:
Yo vaig cantar
Tu vares/vas cantar
Ell va cantar
Mosatros vàrem/vam cantar
Vosatros vàreu/vau cantar
Ells varen/van cantar
Este tipo de conjugació també se troba en atres llengües com en occità, català i francés per en el seu modo.