Diferència entre les revisions de "Rudolf Hess"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(Pàgina nova, en el contingut: «thumb|250px|Rudolf Hess en [[1933]] '''Rudolf Walter Richard Heß''', habitualment escrit '''Hess...»)
 
 
(No es mostren 10 edicions intermiges d'4 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
[[Image:Bundesarchiv Bild 183-1987-0313-507, Rudolf Hess.jpg|thumb|250px|Rudolf Hess en [[1933]]]]
+
{{Biografia|
'''Rudolf Walter Richard Heß''', habitualment escrit '''Hess''', ([[Aleixandria]], [[26 d'abril]] de [[1894]] [[Spandau]], [[Berlin Oest]]; [[17 d'agost]] de [[1987]]) fon un [[militar]] i [[polític]] [[Alemanya|alemà]], figura clau de l'[[Alemanya nazi]].
+
|nom = Rudolf Hess
 +
|image = [[Archiu:Bundesarchiv Bild 183-1987-0313-507, Rudolf Hess.jpg|miniaturadeimagen]]
 +
|peu = Rudolf Hess en [[1933]]
 +
|data_naix = {{Data naiximent|1894|4|26}} 
 +
|lloc_naix = [[Aleixandria]], [[Egipte]]
 +
|data_mort = {{Data defunció i edat|1987|8|17|1894|4|26}}
 +
|lloc_mort = [[Spandau]], [[Berlin Oest]]
 +
|nacionalitat = [[Alemanya|Alemà]]
 +
|ocupació = [[Polític]] i [[militar]]
 +
|firma = Rudolf Hess Signature.svg
 +
}}
 +
'''Rudolf Walter Richard Heß''', habitualment escrit '''Hess''', ([[Aleixandria]], [[26 d'abril]] de [[1894]] - † [[Spandau]], [[Berlin Oest]]; [[17 d'agost]] de [[1987]]) fon un [[militar]] i [[polític]] [[Alemanya|alemà]], figura clau de l'[[Alemanya nazi]].
  
En [[1933]], fon elegit parlamentari del [[Reichstag|parlament alemà]] i, en ascendir [[Hitler]] al poder com [[Führer|''Führer'']], fon designat cap del [[Partit Nazi]] i [[Ministre|Ministre d'Estat]]. Es va ocupar de casi totes les carteres, excepte de guerra i política exterior, i es convertí en segon en la jerarquia nazi, abans inclús que [[Joseph Goebbels]]; a pesar d'estos càrrecs, mai presentà un perfil de líder. Fon considerat com la «cara amable» del règim nazi. Organisà els [[Jocs Olímpics de Berlin 1936|Jocs Olímpics de Berlin]] en 1936 i va mantindre una estreta amistat en [[Leni Riefenstahl]], la documentalista d'Hitler.
+
En l'any [[1933]], fon elegit parlamentari del [[Reichstag|parlament alemà]] i, en ascendir [[Hitler]] al poder com [[Führer|''Führer'']], fon designat cap del [[Partit Nazi]] i [[Ministre|Ministre d'Estat]]. Es va ocupar de casi totes les carteres, excepte de guerra i política exterior, i es convertí en segon en la jerarquia nazi, abans inclús que [[Joseph Goebbels]]; a pesar d'estos càrrecs, mai presentà un perfil de líder. Fon considerat com la «cara amable» del règim nazi. Organisà els [[Jocs Olímpics de Berlin 1936|Jocs Olímpics de Berlin]] en [[1936]] i va mantindre una estreta amistat en [[Leni Riefenstahl]], la documentalista d'Hitler.
  
Despuix de la [[segona guerra mundial]] fon jujat en [[Juïns de Núremberg|Núremberg]], sent condenat a cadena perpetua i reclós en la [[presó de Spandau]], en la zona aliada de [[Berlin]].
+
Posteriorment a la [[segona guerra mundial]] fon jujat en [[Juïns de Nuremberg|Nuremberg]], sent condenat a cadena perpetua i reclòs en la [[presó de Spandau]], en la zona aliada de [[Berlin]].  
  
 
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
Llínea 12: Llínea 23:
 
[[Categoria:Polítics]]
 
[[Categoria:Polítics]]
 
[[Categoria:Biografies]]
 
[[Categoria:Biografies]]
 +
[[Categoria:Polítics de la Segona Guerra Mundial]]

Última revisió del 17:51 29 jun 2024

Rudolf Hess
Bundesarchiv Bild 183-1987-0313-507, Rudolf Hess.jpg
Rudolf Hess en 1933
Nacionalitat: Alemà
Ocupació: Polític i militar
Naiximent: 26 d'abril de 1894
Lloc de naiximent: Aleixandria, Egipte
Defunció: 17 d'agost de 1987 (als 93 anys)
Lloc de defunció: Spandau, Berlin Oest

Rudolf Walter Richard Heß, habitualment escrit Hess, (Aleixandria, 26 d'abril de 1894 - † Spandau, Berlin Oest; 17 d'agost de 1987) fon un militar i polític alemà, figura clau de l'Alemanya nazi.

En l'any 1933, fon elegit parlamentari del parlament alemà i, en ascendir Hitler al poder com Führer, fon designat cap del Partit Nazi i Ministre d'Estat. Es va ocupar de casi totes les carteres, excepte de guerra i política exterior, i es convertí en segon en la jerarquia nazi, abans inclús que Joseph Goebbels; a pesar d'estos càrrecs, mai presentà un perfil de líder. Fon considerat com la «cara amable» del règim nazi. Organisà els Jocs Olímpics de Berlin en 1936 i va mantindre una estreta amistat en Leni Riefenstahl, la documentalista d'Hitler.

Posteriorment a la segona guerra mundial fon jujat en Nuremberg, sent condenat a cadena perpetua i reclòs en la presó de Spandau, en la zona aliada de Berlin.

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons