Diferència entre les revisions de "Tren"
| (No es mostren 6 edicions intermiges d'4 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | + | [[File:Sunrise Train on the Bridge.jpg|thumb|right|200px|Tren]] | |
| − | Un '''tren''' està compost per una série de [[vagó|vagons]] o coches, acoplats entre si i remolcats per una locomotora, o be per coches autopropulsats. Generalment circulen sobre carrils permanents per al transport de mercaderies o pasajers d'un lloc a atre. No obstant, també existixen trens de carretera. El [[ferrocarril]] pot anar per carrils (trens convencionals) o atres vies destinades i disenyades per a la levitació magnètica. Poden tindre una o vàries [[locomotora|locomotores]], podent estar acoplades en cap o en configuració push pull (una en cap i atra en coa) i vagons, o ser automotors, en cas del qual els coches (tots o alguns o soles u) són autopropulsats. Varia llavors la manera de propulsió dels trens, principalment segons sa utilizació. | + | Un '''tren''' està compost per una série de [[vagó|vagons]] o coches, acoplats entre si i remolcats per una [[locomotora]], o be per coches autopropulsats. Generalment circulen sobre carrils permanents per al [[transport]] de mercaderies o pasajers d'un lloc a atre. No obstant, també existixen trens de carretera. El [[ferrocarril]] pot anar per carrils (trens convencionals) o atres vies destinades i disenyades per a la levitació magnètica. Poden tindre una o vàries [[locomotora|locomotores]], podent estar acoplades en cap o en configuració push pull (una en el cap i atra en la coa) i vagons, o ser automotors, en cas del qual els coches (tots o alguns o soles u) són autopropulsats. Varia llavors la manera de propulsió dels trens, principalment segons sa utilizació. |
| − | Segons el [[R.I.T.O.]] (Reglament Intern Tècnic Operatiu): «als efectes de la circulació per las seccions de bloqueig se denomina tren a tota locomotora sola o acoplada, autovies, coches-motors i tot allò que se li entregue una | + | Segons el [[R.I.T.O.]] (Reglament Intern Tècnic Operatiu): «als efectes de la circulació per las seccions de bloqueig se denomina tren a tota locomotora sola o acoplada, autovies, coches-motors i tot allò que se li entregue una Orde de Partida». |
| − | Pot quedar en això la | + | Pot quedar en això la classificació dels trens en dos categorias generals: els impulsats per un [[motor]] i aquells d'[[impuls electromagnètic]], que encara s'encontren en fase experimental. Encara esta catalogació varia segons les circunstàncies i la tecnologia amprada en la motorisació del tren, ya que el tren ha passat per moltes facetes d'avanç en l'història mundial, e inclús ha tengut una gran influència en el desenroll de moltes societats al voltant del [[Terra|globo]], el seu us i importància varia segons l'época en que es situa l'anàlisis. El tren ha format part esencial de moltes nacions i presentant una gran ventaja en cuestió d'industrialisació, en comparació en països que el tingueren o s'han vist sense este [[mig de transport]] inclús en la seua història. |
| − | Lo ferrocarril, és sense dubte, una de les formes de transport, més importants, significatives, i vitals, degut l'impacte que ha | + | Lo ferrocarril, és sense dubte, una de les formes de transport, més importants, significatives, i vitals, degut l'impacte que ha tengut a lo llarc de l'història de l'humanitat, des de la seua més primitiva i inicial versió en els temps de la seua invenció, fins la [[revolució industrial]], ajudant aixina a poder transportar multituts de persones, materials, i productes de manera pràctica, segura, i eficient. |
==Referències== | ==Referències== | ||
| − | + | * [https://dle.rae.es/tren RAE. «tren. Diccionario de la lengua española. Edición del Tricentenario] | |
| + | * [http://www.tubularrail.com/ Carril tubular] | ||
| + | * [https://elpais.com/diario/2007/11/07/futuro/1194390004_850215.html El Pais. Alta Velocidad] | ||
| + | * [http://www.acsa2000.net/press/borderlineacsa.pdf Linea Acsa] | ||
| + | |||
| + | == Bibliografia == | ||
| + | |||
| + | * C. Hamilton Ellis. Historia de los trenes. Ediciones R. Torres. | ||
| + | * Thiollet, Jean-Pierre. Rêves de trains. Anagramme Ed. ISBN 2-914571-24-0 | ||
| + | |||
| + | [[Categoria:Transport]] | ||
| + | [[Categoria:Ferrocarril]] | ||
Última revisió del 15:23 28 jul 2023
Un tren està compost per una série de vagons o coches, acoplats entre si i remolcats per una locomotora, o be per coches autopropulsats. Generalment circulen sobre carrils permanents per al transport de mercaderies o pasajers d'un lloc a atre. No obstant, també existixen trens de carretera. El ferrocarril pot anar per carrils (trens convencionals) o atres vies destinades i disenyades per a la levitació magnètica. Poden tindre una o vàries locomotores, podent estar acoplades en cap o en configuració push pull (una en el cap i atra en la coa) i vagons, o ser automotors, en cas del qual els coches (tots o alguns o soles u) són autopropulsats. Varia llavors la manera de propulsió dels trens, principalment segons sa utilizació.
Segons el R.I.T.O. (Reglament Intern Tècnic Operatiu): «als efectes de la circulació per las seccions de bloqueig se denomina tren a tota locomotora sola o acoplada, autovies, coches-motors i tot allò que se li entregue una Orde de Partida».
Pot quedar en això la classificació dels trens en dos categorias generals: els impulsats per un motor i aquells d'impuls electromagnètic, que encara s'encontren en fase experimental. Encara esta catalogació varia segons les circunstàncies i la tecnologia amprada en la motorisació del tren, ya que el tren ha passat per moltes facetes d'avanç en l'història mundial, e inclús ha tengut una gran influència en el desenroll de moltes societats al voltant del globo, el seu us i importància varia segons l'época en que es situa l'anàlisis. El tren ha format part esencial de moltes nacions i presentant una gran ventaja en cuestió d'industrialisació, en comparació en països que el tingueren o s'han vist sense este mig de transport inclús en la seua història.
Lo ferrocarril, és sense dubte, una de les formes de transport, més importants, significatives, i vitals, degut l'impacte que ha tengut a lo llarc de l'història de l'humanitat, des de la seua més primitiva i inicial versió en els temps de la seua invenció, fins la revolució industrial, ajudant aixina a poder transportar multituts de persones, materials, i productes de manera pràctica, segura, i eficient.
Referències[editar | editar còdic]
- RAE. «tren. Diccionario de la lengua española. Edición del Tricentenario
- Carril tubular
- El Pais. Alta Velocidad
- Linea Acsa
Bibliografia[editar | editar còdic]
- C. Hamilton Ellis. Historia de los trenes. Ediciones R. Torres.
- Thiollet, Jean-Pierre. Rêves de trains. Anagramme Ed. ISBN 2-914571-24-0