Diferència entre les revisions de "Hinduisme"
m (→Tendències: cualitat > qualitat) |
|||
(No es mostren 6 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
Llínea 1: | Llínea 1: | ||
− | [[File: | + | [[File:Siva with Parvati and Nandi Kangra style at Lahore.jpg|thumb|right|270px|Deus hindús, [[Siva]] en [[Parvati]] i [[Nandi Kangra]]. ]] |
− | L''''hinduisme''' és la [[religió|tradició religiosa]] predominant del subcontinent indi i és la predominant en | + | L''''hinduisme''' és la [[religió|tradició religiosa]] predominant del subcontinent indi i és la predominant en països com [[Índia]] i [[Nepal]]. És la tercera religió més estesa de tot lo [[món]], en més de mil millons de fidels, darrere del [[cristianisme]] i l'[[islamisme]]. Els hinduistes creuen en la [[reencarnació]]. |
==Tendències== | ==Tendències== | ||
Llínea 7: | Llínea 7: | ||
Politeisme (creència en varis deus): perque —com vàries religions de l'Ídia— profesen el [[sincretisme]]. | Politeisme (creència en varis deus): perque —com vàries religions de l'Ídia— profesen el [[sincretisme]]. | ||
− | Advaita: o monisme absolut, que | + | Advaita: o monisme absolut, que defén l'existència d'un únic [[Deu]], que pareix molts pel principi de l'ilusió o [[maia]]. |
− | Cult en imàgens: per als hiduistes, Deu pot entrar en una estàtua ([[murti]]) per a permetre la seua adoració (bany, ofrena de menjar, etc.) com misericòrdia per a facilitar l'iniciació del practicant en el seu camí espiritual, tenint una forma material que li facilite el seu enteniment i amor a Deu. Conforme s'avança, s'inicia a percebre a Deu en tot quant existix, per a finalment no ser necesari ningun murti, arribant inclús a sentir o vore a Deu dins de tot ser creat. Eixa forma és [[Paramatma]], la forma que compenetra tot lo existent i fa a Deu la seua | + | Cult en imàgens: per als hiduistes, Deu pot entrar en una estàtua ([[murti]]) per a permetre la seua adoració (bany, ofrena de menjar, etc.) com misericòrdia per a facilitar l'iniciació del practicant en el seu camí espiritual, tenint una forma material que li facilite el seu enteniment i amor a Deu. Conforme s'avança, s'inicia a percebre a Deu en tot quant existix, per a finalment no ser necesari ningun murti, arribant inclús a sentir o vore a Deu dins de tot ser creat. Eixa forma és [[Paramatma]], la forma que compenetra tot lo existent i fa a Deu la seua qualitat omnipresent i omniscient. És per açò que al final, tot quant existix és sagrat i se li mira en reverència i amor. |
==Referències== | ==Referències== |
Última revisió del 09:46 23 gin 2020
L'hinduisme és la tradició religiosa predominant del subcontinent indi i és la predominant en països com Índia i Nepal. És la tercera religió més estesa de tot lo món, en més de mil millons de fidels, darrere del cristianisme i l'islamisme. Els hinduistes creuen en la reencarnació.
Tendències[editar | editar còdic]
Monoteisme: molts hinduistes creuen en un únic deu.
Politeisme (creència en varis deus): perque —com vàries religions de l'Ídia— profesen el sincretisme.
Advaita: o monisme absolut, que defén l'existència d'un únic Deu, que pareix molts pel principi de l'ilusió o maia.
Cult en imàgens: per als hiduistes, Deu pot entrar en una estàtua (murti) per a permetre la seua adoració (bany, ofrena de menjar, etc.) com misericòrdia per a facilitar l'iniciació del practicant en el seu camí espiritual, tenint una forma material que li facilite el seu enteniment i amor a Deu. Conforme s'avança, s'inicia a percebre a Deu en tot quant existix, per a finalment no ser necesari ningun murti, arribant inclús a sentir o vore a Deu dins de tot ser creat. Eixa forma és Paramatma, la forma que compenetra tot lo existent i fa a Deu la seua qualitat omnipresent i omniscient. És per açò que al final, tot quant existix és sagrat i se li mira en reverència i amor.
Referències[editar | editar còdic]
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/ Hinduismo de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.