Diferència entre les revisions de "Hinduisme"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m (→‎Tendències: cualitat > qualitat)
 
(No es mostren 7 edicions intermiges d'2 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
[[File:Pavarti.jpg|thumb|right|200px|Deus hindús]]
+
[[File:Siva with Parvati and Nandi Kangra style at Lahore.jpg|thumb|right|270px|Deus hindús, [[Siva]] en [[Parvati]] i [[Nandi Kangra]]. ]]
L''''hinduisme''' és la [[religió|tradició religiosa]] predominant del subcontinent indi i és la predominant en païses com [[Índia]] i [[Nepal]]. És la tercera religió més estesa de lo [[món]], en més de mil millons de fidels, darrere del [[cristianisme]] i l'[[islamisme]]. Els hinduistes creuen en la reencarnació.
+
L''''hinduisme''' és la [[religió|tradició religiosa]] predominant del subcontinent indi i és la predominant en països com [[Índia]] i [[Nepal]]. És la tercera religió més estesa de tot lo [[món]], en més de mil millons de fidels, darrere del [[cristianisme]] i l'[[islamisme]]. Els hinduistes creuen en la [[reencarnació]].
  
 
==Tendències==
 
==Tendències==
Llínea 7: Llínea 7:
 
Politeisme (creència en varis deus): perque —com vàries religions de l'Ídia— profesen el [[sincretisme]].
 
Politeisme (creència en varis deus): perque —com vàries religions de l'Ídia— profesen el [[sincretisme]].
  
Advaita: o monisme absolut, que defen l'existència d'un únic Deu, que pareix molts pel principi de l'ilusió o [[maia]].
+
Advaita: o monisme absolut, que defén l'existència d'un únic [[Deu]], que pareix molts pel principi de l'ilusió o [[maia]].
  
Cult en imàgens: per als hiduistes, Deu pot entrar en una estàtua ([[murti]]) per a permetre la seua adoració (bany, ofrena de menjar, etc.) com misericòrdia per a facilitar l'iniciació del practicant en el seu camí espiritual, tenint una forma material que li facilite el seu enteniment i amor a Deu. Conforme s'avança, s'inicia a percebre a Deu en tot quant existix, per a finalment no ser necesari ningun murti, arribant inclús a sentir o vore a Deu dins de tot ser creat. Eixa forma és [[Paramatma]], la forma que compenetra tot lo existent i fa a Deu la seua cualitat omnipresent i omniscient. És per açò que al final, tot quant existix és sagrat i se li mira en reverència i amor.
+
Cult en imàgens: per als hiduistes, Deu pot entrar en una estàtua ([[murti]]) per a permetre la seua adoració (bany, ofrena de menjar, etc.) com misericòrdia per a facilitar l'iniciació del practicant en el seu camí espiritual, tenint una forma material que li facilite el seu enteniment i amor a Deu. Conforme s'avança, s'inicia a percebre a Deu en tot quant existix, per a finalment no ser necesari ningun murti, arribant inclús a sentir o vore a Deu dins de tot ser creat. Eixa forma és [[Paramatma]], la forma que compenetra tot lo existent i fa a Deu la seua qualitat omnipresent i omniscient. És per açò que al final, tot quant existix és sagrat i se li mira en reverència i amor.
  
 
==Referències==
 
==Referències==

Última revisió del 09:46 23 gin 2020

Deus hindús, Siva en Parvati i Nandi Kangra.

L'hinduisme és la tradició religiosa predominant del subcontinent indi i és la predominant en països com Índia i Nepal. És la tercera religió més estesa de tot lo món, en més de mil millons de fidels, darrere del cristianisme i l'islamisme. Els hinduistes creuen en la reencarnació.

Tendències[editar | editar còdic]

Monoteisme: molts hinduistes creuen en un únic deu.

Politeisme (creència en varis deus): perque —com vàries religions de l'Ídia— profesen el sincretisme.

Advaita: o monisme absolut, que defén l'existència d'un únic Deu, que pareix molts pel principi de l'ilusió o maia.

Cult en imàgens: per als hiduistes, Deu pot entrar en una estàtua (murti) per a permetre la seua adoració (bany, ofrena de menjar, etc.) com misericòrdia per a facilitar l'iniciació del practicant en el seu camí espiritual, tenint una forma material que li facilite el seu enteniment i amor a Deu. Conforme s'avança, s'inicia a percebre a Deu en tot quant existix, per a finalment no ser necesari ningun murti, arribant inclús a sentir o vore a Deu dins de tot ser creat. Eixa forma és Paramatma, la forma que compenetra tot lo existent i fa a Deu la seua qualitat omnipresent i omniscient. És per açò que al final, tot quant existix és sagrat i se li mira en reverència i amor.

Referències[editar | editar còdic]