Diferència entre les revisions de "Uiquilliteratura:Iliada"
(No es mostren 12 edicions intermiges d'5 usuaris) | |||
Llínea 1: | Llínea 1: | ||
+ | {{encapçalament|Iliada|Homer|Llengua original: grec antic.}} | ||
+ | |||
== Cant I == | == Cant I == | ||
− | Canta, deesa, la còlera d' Aquiles, fill de Peleo, còlera fatal que abocà un | + | Canta, deesa, la còlera d' Aquiles, fill de Peleo, còlera fatal que abocà un sense fi de mals damunt dels Grecs, precipità en el lloc de Hades les ànimes, plenes de força, de numerosos héroes i las feu presa de las aus feres i dels gossos. Aixina va complir-se la voluntat de Zeus des d'el dia que, per primera volta, una disputa despullà a Agamèmnon, rei dels guerrers, i al diví Aquiles. |
+ | |||
+ | ¿Quina divinitat feu nàixer entre ells esta discòrdia? El fill de Latona i de Júpiter. Irritat contra el rei, fa invadir lo camp d'un contagi cruel, i els guerrers moren. Perqué el fill d'Atreo ha despreciat al seu sacerdot Crises, quan este per rescatar a sa filla vingué cap als llaugers barcos dels aqueus. | ||
+ | |||
+ | L'ancià porta presents infinits; té en les seues mans un ceptre d'or voltat en les bandes del deu que dispara llunt els darts; implora a tots els Grecs, i sobretot als dos Atrides, caudills dels guerrers. | ||
+ | :-¡Atrides i demés aqueus de belles gamberes! Els deus, que posseïxen olímpics palaus, vos permeten destruir la ciutat de Príam i retornar feliçment a la pàtria! Poseu en llibertat a la meua filla i rebau el rescat, venerant al fill de Zeus, a Apolo, el que ferix | ||
+ | des de llunt. | ||
− | + | Tots els aqueus varen aprovar a veus que es respectara al sacerdot i s'admetera l'esplèndit rescat; més l'Atrida Agamèmnon, a qui no li agradà l'acort, li va despedir de mal modo i en arrogants veus: | |
+ | :- No done yo en tu, vell, prop de les cóncaves naus, ya perque ara demores la teua partida, ya perque tornes en acabant, puix potser no et valguen el ceptre i les ínfules del deu. A aquella no la soltaré; abans li sobrevindrà la vellea en ma casa, en Argos, llunt de | ||
+ | la seua pàtria, treballant en el teler i fent el meu llit. Pero ves-te'n; no m'irrites, per a que pugues anar-te'n més sa i segur. Aixina va dir. El vell va sentir temor i va obedir el mandat. Anava en silenci per la vora de la estrepitosa mar; i, mentres s'alluntava, dirigia moltes pregàries al sobirà Apolo, a qui va parir Leto, la de bell cabellam: | ||
+ | :-¡Sent-me, tu que portes arc d'argent, protegixes a Crisa i a la divina Cila, a imperes en Ténedos poderosament! ¡Oh Esminteo! | ||
− | + | [[Categoria:Uiquilliteratura:Edat Antiga]] | |
+ | [[Categoria:Uiquilliteratura:Mitologia]] | ||
+ | [[Categoria:Uiquilliteratura:Grècia]] | ||
+ | [[Categoria:Totes les obres]] |
Última revisió del 18:43 13 abr 2023
de
Homer
Cant I[editar | editar còdic]
Canta, deesa, la còlera d' Aquiles, fill de Peleo, còlera fatal que abocà un sense fi de mals damunt dels Grecs, precipità en el lloc de Hades les ànimes, plenes de força, de numerosos héroes i las feu presa de las aus feres i dels gossos. Aixina va complir-se la voluntat de Zeus des d'el dia que, per primera volta, una disputa despullà a Agamèmnon, rei dels guerrers, i al diví Aquiles.
¿Quina divinitat feu nàixer entre ells esta discòrdia? El fill de Latona i de Júpiter. Irritat contra el rei, fa invadir lo camp d'un contagi cruel, i els guerrers moren. Perqué el fill d'Atreo ha despreciat al seu sacerdot Crises, quan este per rescatar a sa filla vingué cap als llaugers barcos dels aqueus.
L'ancià porta presents infinits; té en les seues mans un ceptre d'or voltat en les bandes del deu que dispara llunt els darts; implora a tots els Grecs, i sobretot als dos Atrides, caudills dels guerrers.
- -¡Atrides i demés aqueus de belles gamberes! Els deus, que posseïxen olímpics palaus, vos permeten destruir la ciutat de Príam i retornar feliçment a la pàtria! Poseu en llibertat a la meua filla i rebau el rescat, venerant al fill de Zeus, a Apolo, el que ferix
des de llunt.
Tots els aqueus varen aprovar a veus que es respectara al sacerdot i s'admetera l'esplèndit rescat; més l'Atrida Agamèmnon, a qui no li agradà l'acort, li va despedir de mal modo i en arrogants veus:
- - No done yo en tu, vell, prop de les cóncaves naus, ya perque ara demores la teua partida, ya perque tornes en acabant, puix potser no et valguen el ceptre i les ínfules del deu. A aquella no la soltaré; abans li sobrevindrà la vellea en ma casa, en Argos, llunt de
la seua pàtria, treballant en el teler i fent el meu llit. Pero ves-te'n; no m'irrites, per a que pugues anar-te'n més sa i segur. Aixina va dir. El vell va sentir temor i va obedir el mandat. Anava en silenci per la vora de la estrepitosa mar; i, mentres s'alluntava, dirigia moltes pregàries al sobirà Apolo, a qui va parir Leto, la de bell cabellam:
- -¡Sent-me, tu que portes arc d'argent, protegixes a Crisa i a la divina Cila, a imperes en Ténedos poderosament! ¡Oh Esminteo!