Diferència entre les revisions de "Clasificació de les llengües romàniques"
(Text reemplaça - 'termes' a 'térmens') |
|||
(No es mostren 13 edicions intermiges d'4 usuaris) | |||
Llínea 1: | Llínea 1: | ||
− | + | [[Archiu:Latin Europe.png|right|350px|thumb|Llengües romàniques en [[Europa]] en el [[sigle XXI]].]] | |
− | [[Archiu:Latin Europe.png|right|350px|thumb|Llengües romàniques en Europa en el | ||
− | Les '''llengües romàniques''' o '''neollatines''' són llengües que històricament deriven del llatí vulgar (entés en el sentit etimològic de "popular", "parlat pel poble", com opost del llatí clàssic i lliterari). Formen un subgrup dins de les llengües itàliques, branca de les [[llengües indoeuropees]]. La disciplina que estudia les llengües romàniques és la romanística. Estes llengües es parlaven i es continuen parlant en un territori que rep el nom de Romània, i que actualment cobrix majoritàriament el sur europeu de l'antic Imperi Romà; els | + | Les ''' [[llengües romàniques]] ''' o '''neollatines''' són llengües que històricament deriven del [[llatí vulgar]] (entés en el sentit etimològic de "popular", "parlat pel poble", com opost del [[llatí clàssic]] i lliterari). Formen un subgrup dins de les llengües itàliques, branca de les [[llengües indoeuropees]]. La disciplina que estudia les llengües romàniques és la romanística. Estes llengües es parlaven i es continuen parlant en un territori que rep el nom de Romània, i que actualment cobrix majoritàriament el sur europeu de l'antic [[Imperi Romà]]; els térmens "romà/na" i "Romània" procedixen efectivament de l'adjectiu llatí ''romanus'': es considerava que els seus parlants usaven una llengua presa de la dels romans, per oposició a atres llengües presents en els territoris de l'antic Imperi, com el fràncic en França, llengua dels francs pertanyent a la família de les llengües germàniques. |
− | Front a tot convé aclarar que fins el moment no existix una classificació | + | Front a tot convé aclarar que fins el moment no existix una classificació unificada i científica respecte als grups i subgrups d'estes varietats llingüístiques. En tot això, tradicionalment se les agrupa segons els territoris a on evolucionaren, tenint en conte també rascs distintius fonètics i gramàtics. D'acort en estos criteris, se considera llengua romànica oriental aquella que formen el plural per mig de vocals (generalment -i o -e= i no sonorisen les oclusives sordes intervocàliques /p, t, k/ d'orige llatí; mentres que pertanyen a la Romania Occidental aquelles varietats que sonorisen /p, t, k/ intervocàliques o formen el plural en -s. Entre estes dos rames formarien un grup de transició els dialectes centrals i meridionals d'[[Itàlia]], incluint també el italià estàndart. |
− | Per atra part, ha de tindre's en conte que al referir-se a una "llengua romànica", en esta se pot al mateix temps comprendre varis dialectes (per eixemple les llengües retorromàniques tradicionalment se les considera una sola llengua en | + | Per atra part, ha de tindre's en conte que al referir-se a una "llengua romànica", en esta se pot al mateix temps comprendre varis dialectes (per eixemple les llengües retorromàniques tradicionalment se les considera una sola llengua en dialectes principals). Cap notar que l'elecció de u d'estos dialectes com a llengua oficial sol obedir a raons polítiques. Es difícil jujar pel fet de ser impossible definir científica i llingüísticament qué és exactament un dialecte i qué és una llengua. Siga com siga, estes varietats romàniques formen un continuum dialectal de les quals les seues diferències mútues són en ocasions mínimes, arribant a ser inteligibles entre si en la majoria de casos (més de manera escrita que de manera oral, encara que fàcilment inteligibles), per eixemple un [[idioma espanyol|hispanoparlant]] (parlant de castellà) pot pensar de la següent manera: |
(Tant escrit com oral): [[Gallec]], [[valencià]], [[italià]], [[asturià]]. | (Tant escrit com oral): [[Gallec]], [[valencià]], [[italià]], [[asturià]]. | ||
− | (Escrit | + | |
+ | (Escrit a soles): [[francés]], [[portugués]], [[rumà]], [[català]], [[occità]] i [[balear]]. | ||
== Esquemes de classificació == | == Esquemes de classificació == | ||
− | : ''Nota: Els autors dels esquemes de classificació que se presenten a continuació no tenen en conte el valencià ni balear.'' | + | :''' ''Nota: Els autors dels esquemes de classificació que se presenten a continuació no tenen en conte el [[valencià]] ni [[balear]].'' ''' |
=== Tagliavini === | === Tagliavini === | ||
Llínea 20: | Llínea 20: | ||
È il più usato. Predilige, come detto, criteri morfologici e sintattici per la definizione dei gruppi, associati a criteri sociolinguistici. | È il più usato. Predilige, come detto, criteri morfologici e sintattici per la definizione dei gruppi, associati a criteri sociolinguistici. | ||
− | * grup ibero- | + | * [[Llengües ibero-romàniques|grup ibero-romànic]] |
− | ** | + | ** ibèric occidental |
− | *** | + | *** grup lusità |
− | **** | + | **** dialectes septentrionals (grup gallec) |
− | ***** [[ | + | ***** [[Llengua gallega|gallec]] (o ''galego'') |
***** [[eonaviego]] (variante galiziana con tratti asturiani) | ***** [[eonaviego]] (variante galiziana con tratti asturiani) | ||
− | **** | + | **** dialectes centrals |
***** [[Lingua fala|fala de Xalima]] (variante portoghese parlata in Spagna con tratti arcaici) | ***** [[Lingua fala|fala de Xalima]] (variante portoghese parlata in Spagna con tratti arcaici) | ||
− | **** | + | **** dialectes meridionals |
− | ***** [[ | + | ***** [[Llengua portuguesa|portoghese letterario]], basato sulla parlata di [[Lisbona]] e grandemente influenzato dal [[Lingua galiziana|galiziano]] |
− | *** | + | *** grup espanyol |
− | **** [[ | + | **** [[Llengua aragonesa|aragonese]] |
**** [[Lingue castigliane|gruppo castigliano]] | **** [[Lingue castigliane|gruppo castigliano]] | ||
***** castigliano | ***** castigliano | ||
− | ****** [[ | + | ****** [[Llengua espanyola|spagnolo letterario]], basato sulla parlata di [[Toledo]] |
***** [[dialetto andaluso|andaluso]] (variante spagnola parlata in Andalusia) | ***** [[dialetto andaluso|andaluso]] (variante spagnola parlata in Andalusia) | ||
***** [[Lingua estremegna|estremegno]] (variante spagnola parlata nell'Estremadura spagnola con tratti leonesi) | ***** [[Lingua estremegna|estremegno]] (variante spagnola parlata nell'Estremadura spagnola con tratti leonesi) | ||
Llínea 91: | Llínea 91: | ||
*** [[Lingua ladina|ladino]] | *** [[Lingua ladina|ladino]] | ||
*** [[Lingua friulana|friulano]] | *** [[Lingua friulana|friulano]] | ||
− | ** | + | ** grup italià |
*** gruppo cisalpino | *** gruppo cisalpino | ||
**** gruppo galloitalico | **** gruppo galloitalico | ||
Llínea 378: | Llínea 378: | ||
***** [[Sardo logudorese]] [src] (Italia) | ***** [[Sardo logudorese]] [src] (Italia) | ||
***** [[Lingua sassarese|Sardo sassarese]] [sdc] (Italia) | ***** [[Lingua sassarese|Sardo sassarese]] [sdc] (Italia) | ||
+ | |||
+ | == Referències == | ||
+ | <references/> | ||
== Bibliografia == | == Bibliografia == |
Última revisió del 11:22 1 jun 2022
Les llengües romàniques o neollatines són llengües que històricament deriven del llatí vulgar (entés en el sentit etimològic de "popular", "parlat pel poble", com opost del llatí clàssic i lliterari). Formen un subgrup dins de les llengües itàliques, branca de les llengües indoeuropees. La disciplina que estudia les llengües romàniques és la romanística. Estes llengües es parlaven i es continuen parlant en un territori que rep el nom de Romània, i que actualment cobrix majoritàriament el sur europeu de l'antic Imperi Romà; els térmens "romà/na" i "Romània" procedixen efectivament de l'adjectiu llatí romanus: es considerava que els seus parlants usaven una llengua presa de la dels romans, per oposició a atres llengües presents en els territoris de l'antic Imperi, com el fràncic en França, llengua dels francs pertanyent a la família de les llengües germàniques.
Front a tot convé aclarar que fins el moment no existix una classificació unificada i científica respecte als grups i subgrups d'estes varietats llingüístiques. En tot això, tradicionalment se les agrupa segons els territoris a on evolucionaren, tenint en conte també rascs distintius fonètics i gramàtics. D'acort en estos criteris, se considera llengua romànica oriental aquella que formen el plural per mig de vocals (generalment -i o -e= i no sonorisen les oclusives sordes intervocàliques /p, t, k/ d'orige llatí; mentres que pertanyen a la Romania Occidental aquelles varietats que sonorisen /p, t, k/ intervocàliques o formen el plural en -s. Entre estes dos rames formarien un grup de transició els dialectes centrals i meridionals d'Itàlia, incluint també el italià estàndart.
Per atra part, ha de tindre's en conte que al referir-se a una "llengua romànica", en esta se pot al mateix temps comprendre varis dialectes (per eixemple les llengües retorromàniques tradicionalment se les considera una sola llengua en dialectes principals). Cap notar que l'elecció de u d'estos dialectes com a llengua oficial sol obedir a raons polítiques. Es difícil jujar pel fet de ser impossible definir científica i llingüísticament qué és exactament un dialecte i qué és una llengua. Siga com siga, estes varietats romàniques formen un continuum dialectal de les quals les seues diferències mútues són en ocasions mínimes, arribant a ser inteligibles entre si en la majoria de casos (més de manera escrita que de manera oral, encara que fàcilment inteligibles), per eixemple un hispanoparlant (parlant de castellà) pot pensar de la següent manera:
(Tant escrit com oral): Gallec, valencià, italià, asturià.
(Escrit a soles): francés, portugués, rumà, català, occità i balear.
Esquemes de classificació[editar | editar còdic]
- Nota: Els autors dels esquemes de classificació que se presenten a continuació no tenen en conte el valencià ni balear.
Tagliavini[editar | editar còdic]
† = Lingue estinte
È il più usato. Predilige, come detto, criteri morfologici e sintattici per la definizione dei gruppi, associati a criteri sociolinguistici.
- grup ibero-romànic
- ibèric occidental
- grup lusità
- dialectes septentrionals (grup gallec)
- dialectes centrals
- fala de Xalima (variante portoghese parlata in Spagna con tratti arcaici)
- dialectes meridionals
- portoghese letterario, basato sulla parlata di Lisbona e grandemente influenzato dal galiziano
- grup espanyol
- aragonese
- gruppo castigliano
- castigliano
- spagnolo letterario, basato sulla parlata di Toledo
- andaluso (variante spagnola parlata in Andalusia)
- estremegno (variante spagnola parlata nell'Estremadura spagnola con tratti leonesi)
- giudesmo (detto anche giudeo-spagnolo o ladino)
- caló
- castigliano
- gruppo asturiano-leonese
- grup lusità
- iberico orientale (dati i molti fenomeni di transizione con il galloromanzo meridionale è da molti studiosi ritenuto facente parte di quel gruppo)
- gruppo catalano
- catalano occidentale
- catalano nordoccidentale
- ribagorsano (variante con tratti aragonesi)
- valencià
- catalano orientale
- catalano centrale
- catalano di Barcellona
- catalano settentrionale o rossiglionese (parlato nel Rossiglione francese)
- balearico
- algherese (variante parlata ad Alghero in Sardegna)
- gruppo catalano
- ibèric occidental
- gruppo gallo-romanzo
- galloromanzo settentrionale (oil)
- gruppo francese
- franciano (dialetto dell'Île de France)
- piccardo
- vallone
- normanno (normando)
- parlata di Jersey
- parlata di Guernsey
- anglonormanno †
- gallò (variante francese parlata in Alta Bretagna)
- francoconteese
- parlata della Champagne
- pittavino-santongese
- borgognone
- lorenese
- zarfatico o (ebreo-francese) †
- gruppo arpitano
- gruppo francese
- galloromanzo meridionale (oc) (per molti autori comprendente il gruppo catalano)
- guascone (spesso considerato parte del gruppo occitano)
- aranese (variante guascona parlata nella Valle di Aran, in Catalogna, considerata ufficialmente occitana)
- occitano
- linguadociano
- provenzale
- sciuadita (ebreo-provenzale)
- limosino
- alverniate
- vivaro-alpino
- guascone (spesso considerato parte del gruppo occitano)
- galloromanzo settentrionale (oil)
- gruppo italo-romanzo
- retoromanzo
- grup italià
- gruppo cisalpino
- gruppo galloitalico
- gruppo veneto
- istrioto (secondo alcuni autori parte del gruppo cisalpino)
- gruppo toscano
- toscano
- italiano letterario (toscano letterario)
- corso settentrionale
- romanesco contemporaneo
- italchiano (ebreo-italiano)
- toscano
- gruppo corso meridionale (secondo alcuni autori legato al corso settentrionale e quindi parte del gruppo toscano)
- gruppo centro meridionale
- gruppo mediano
- umbro
- marchigiano
- dialetti laziali
- ciociaro
- viterbese
- romanesco classico
- dialetto sabino (cicolano, L'Aquila, Rieti)
- gruppo italiano meridionale o àusone[1]
- gruppo siciliano
- salentino
- brindisino
- manduriano
- lizzanese
- Altre varianti comunali
- leccese
- Altre varianti comunali
- gallipolino
- salentino meridionale
- brindisino
- siciliano
- calabrese
- salentino
- gruppo mediano
- gruppo cisalpino
- grup sart
- sardo campidanese
- sardo logudorese
- sardo (letterario), (basato sul logudorese)
- sassarese (considerato di transizione con il grup italiano)
- dalmata † (con fenomeni di transizione con il balcano-romanzo)
- grup balcano-romanzo
- romeno (chiamato anche "dacorumeno" o "moldavo" in Moldavia)
- aromeno (o macedorumeno)
- istroromeno
- meglenoromeno
- morlacco
Bec[editar | editar còdic]
Basato su comunanze fonetiche ed indagini sostratiche, interessante per la filologia romanza.
- grup sart
- sardo campidanese
- sardo logudorese
- sardo illustre (basato sul logudorese)
- sassarese (considerato di transizione con il grupitaliano)
- grup iberico
- grup lusitano
- dialetti settentrionali (grup galiziano)
- galiziano
- eonaviegano (variante galiziana con tratti asturiani)
- dialetti centrali
- fala de Xalima (variante portoghese parlata in Spagna con tratti arcaici)
- dialetti meridionali
- portoghese letterario, basato sulla parlata di Lisbona
- dialetti settentrionali (grup galiziano)
- grup spagnolo
- aragonese
- grup castigliano
- castigliano
- spagnolo letterario, basato sulla parlata di Madrid
- andaluso (variante spagnola parlata in Andalusia)
- estremegno (variante spagnola parlata nell'Estremadura spagnola con tratti leonesi)
- giudesmo (detto anche giudeo-spagnolo o ladino)
- caló
- castigliano
- grup asturiano-leonese
- grup lusitano
- grup settentrionale
- grup oitanico
- gruppo arpitano
- gruppo francese
- franciano (dialetto dell'Île de France)
- piccardo
- vallone
- normanno (normando)
- parlata di Jersey
- parlata di Guernsey
- anglonormanno †
- gallò (variante francese parlata in Alta Bretagna)
- francoconteese
- parlata della Champagne
- pittavino-santongese
- borgognone
- lorenese
- zarfatico (ebreo-francese) †
- gruppo retoromanzo (molti linguisti reputano più coerente ascriverlo ad un gruppo "retocisalpino" assieme alle lingue cisalpine)
- grup oitanico
- gruppo centrale
- gruppo occitano-catalano
- gruppo catalano
- gruppo occitano
- guascone
- aranese (variante guascona parlata nella Valle di Aran, in Catalogna, considerata ufficialmente occitana)
- linguadociano
- provenzale
- sciuadita (ebreo-provenzale)
- limosino
- alverniate
- vivaro-alpino
- guascone
- gruppo cisalpino (per molti autori compreso con il gruppo retoromanzo nel "retocisalpino")
- gruppo galloitalico
- gruppo veneto
- gruppo occitano-catalano
- gruppo italoromanzo
- gruppo italiano
- gruppo toscano
- toscano
- italiano (toscano letterario)
- Romanesco contemporaneo
- Lingua corsa
- toscano
- gruppo mediano
- Dialetto ciociaro
- Dialetto viterbese
- Dialetto romanesco classico
- Dialetti umbri
- marchigiano
- Dialetto sabino (cicolano, L'Aquila, Rieti)
- italchiano (ebreo-italiano)
- gruppo italiano meridionale o "aùsone"
- Gruppo siciliano
- gruppo toscano
- gruppo dalmata (classificazione incerta)
- gruppo italiano
- gruppo rumeno
- romeno (chiamato anche "dacoromeno" o "moldavo" in Moldavia)
- aromeno (o macedoromeno o aromuno)
- istroromeno
- meglenoromeno
- morlacco
Ethnologue[editar | editar còdic]
Secondo Ethnologue (16ª ed.) le lingue neolatine (che sarebbero 41) si differenziano in tre rami principali, a loro volta ancora sottolivellati:[2]
(tra parentesi tonde il numero di lingue di ogni gruppo e la zona dove vengono parlate) [tra parentesi quadre il codice di classificazione internazionale linguistico]
- Lingue Romanze (41)
- Lingue romanze orientali (4)
- Lingua aromena [rup] (Grecia)
- Romeno[ron] (Romania)
- Istroromeno [ruo] (Croazia)
- Meglenoromeno [ruq] (Grecia)
- Italo-Occidentali (32)
- Lingue Italo-Dalmate (5)
- Lingua istriota [ist] (Croazia)
- Italiano [ita] (Italia)
- Giudeo-italiano [itk] (Italia)
- Lingua napoletana [nap] (Italia)
- Siciliano [scn] (Italia)
- Occidentali (27)
- Lingue gallo-iberiche (26)
- Lingue gallo-romanze (14)
- Gallo-Italiche (5)
- Emiliano-romagnolo [eml] (Itàlia)
- Ligure [lij] (Itàlia)
- Lombardo [lmo] (Itàlia)
- Piemontese [pms] (Itàlia)
- Veneto [vec] (Itàlia)
- Gallo-Retiche (9)
- Oil (6)
- Francese (5)
- Francese [fra] (Francia)
- Francese cajun [frc] (USA)
- Lingua piccarda [pcd] (Francia)
- Lingua vallone [wln] (Belgio)
- Zarfatico [zrp] (Francia)
- Sudorientali (1)
- Arpitano [frp] (Francia)
- Francese (5)
- Retiche (3)
- Friuliano [fur] (Italia)
- Ladino [lld] (Italia)
- Lingua romancia [roh] (Svizzera)
- Oil (6)
- Gallo-Italiche (5)
- Lingue ibero-romanze (12)
- Lingue d'Oc (2)
- Lingua occitana [oci] (Francia, Spagna, Italia)
- Shuadit [sdt] (Francia) †
- Iberico orientale (1)
- Lingua catalana [cat] (Spagna)
- Iberico occidentali (9)
- Asturiano-leonese (2)
- Asturiano [ast] (Spagna)
- Lingua mirandese [mwl] (Portugal)
- Lingue castigliane (4)
- Lingua estremegna [ext] (Spagna)
- Lingua giudeo-spagnola [lad] (Israele)
- Lingua spagnola [spa] (Spagna)
- Lingua spagnola amazzonica [spq] (Perù)
- Lingua galiziano-portoghese(3)
- Lingua fala [fax] (Spagna)
- Galiziano [glg] (Spagna)
- Portoghese [por] (Portugal)
- Asturiano-leonese (2)
- Lingue d'Oc (2)
- Lingue gallo-romanze (14)
- Lingue Pirenaiche-Mozarabiche (1)
- Aragonese [arg] (Spagna)
- Lingue gallo-iberiche (26)
- Lingue romanze insulari (5)
- Lingua corsa [cos] (France)
- Lingue sarde (4)
- Sardo campidanese [sro] (Italia)
- Sardo gallurese [sdn] (Italia)
- Sardo logudorese [src] (Italia)
- Sardo sassarese [sdc] (Italia)
- Lingue Italo-Dalmate (5)
- Lingue romanze orientali (4)
Referències[editar | editar còdic]
- ↑ Accentazione corretta dell'etnonimo ausone. Dizionario di Ortografia e di Pronunzia di Bruno Migliorini.
- ↑ Ethnologue report for Romance
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Per vore una bibliografia més exacta, per favor, selecciona l'artícul corresponent segons llengua.