Diferència entre les revisions de "Clasificació de les llengües romàniques"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(Text reemplaça - 'termes' a 'térmens')
 
(No es mostren 17 edicions intermiges d'4 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
−
{{en desenroll}}
+
[[Archiu:Latin Europe.png|right|350px|thumb|Llengües romàniques en [[Europa]] en el [[sigle XXI]].]]
−
[[Archiu:Latin Europe.png|right|350px|thumb|Llengües romàniques en Europa en el segle XXI.]]
 
  
−
Les '''llengües romàniques''' o '''neollatines''' són llengües que històricament deriven del llatí vulgar (entés en el sentit etimològic de "popular", "parlat pel poble", com opost del llatí clàssic i lliterari). Formen un subgrup dins de les llengües itàliques, branca de les [[llengües indoeuropees]]. La disciplina que estudia les llengües romàniques és la romanística. Estes llengües es parlaven i es continuen parlant en un territori que rep el nom de Romània, i que actualment cobrix majoritàriament el sur europeu de l'antic Imperi Romà; els termes "romà/na" i "Romània" procedixen efectivament de l'adjectiu llatí ''romanus'': es considerava que els seus parlants usaven una llengua presa de la dels romans, per oposició a atres llengües presents en els territoris de l'antic Imperi, com el fràncic en França, llengua dels francs pertanyent a la família de les llengües germàniques.
+
Les ''' [[llengües romàniques]] ''' o '''neollatines''' són llengües que històricament deriven del [[llatí vulgar]] (entés en el sentit etimològic de "popular", "parlat pel poble", com opost del [[llatí clàssic]] i lliterari). Formen un subgrup dins de les llengües itàliques, branca de les [[llengües indoeuropees]]. La disciplina que estudia les llengües romàniques és la romanística. Estes llengües es parlaven i es continuen parlant en un territori que rep el nom de Romània, i que actualment cobrix majoritàriament el sur europeu de l'antic [[Imperi Romà]]; els térmens "romà/na" i "Romània" procedixen efectivament de l'adjectiu llatí ''romanus'': es considerava que els seus parlants usaven una llengua presa de la dels romans, per oposició a atres llengües presents en els territoris de l'antic Imperi, com el fràncic en França, llengua dels francs pertanyent a la família de les llengües germàniques.
 +
 
 +
Front a tot convé aclarar que fins el moment no existix una classificació unificada i científica respecte als grups i subgrups d'estes varietats llingüístiques. En tot això, tradicionalment se les agrupa segons els territoris a on evolucionaren, tenint en conte també rascs distintius fonètics i gramàtics. D'acort en estos criteris, se considera llengua romànica oriental aquella que formen el plural per mig de vocals (generalment -i o -e= i no sonorisen les oclusives sordes intervocàliques /p, t, k/ d'orige llatí; mentres que pertanyen a la Romania Occidental aquelles varietats que sonorisen /p, t, k/ intervocàliques o formen el plural en -s. Entre estes dos rames formarien un grup de transició els dialectes centrals i meridionals d'[[Itàlia]], incluint també el italià estàndart.
 +
 
 +
Per atra part, ha de tindre's en conte que al referir-se a una "llengua romànica", en esta se pot al mateix temps comprendre varis dialectes (per eixemple les llengües retorromàniques tradicionalment se les considera una sola llengua en dialectes principals). Cap notar que l'elecció de u d'estos dialectes com a llengua oficial sol obedir a raons polítiques. Es difícil jujar pel fet de ser impossible definir científica i llingüísticament qué és exactament un dialecte i qué és una llengua. Siga com siga, estes varietats romàniques formen un continuum dialectal de les quals les seues diferències mútues són en ocasions mínimes, arribant a ser inteligibles entre si en la majoria de casos (més de manera escrita que de manera oral, encara que fàcilment inteligibles), per eixemple un [[idioma espanyol|hispanoparlant]] (parlant de castellà) pot pensar de la següent manera:
 +
 
 +
(Tant escrit com oral): [[Gallec]], [[valencià]], [[italià]], [[asturià]].
 +
 
 +
(Escrit a soles): [[francés]], [[portugués]], [[rumà]], [[català]], [[occità]] i [[balear]].
  
  
 
== Esquemes de classificació ==
 
== Esquemes de classificació ==
 +
:''' ''Nota: Els autors dels esquemes de classificació que se presenten a continuació no tenen en conte el [[valencià]] ni [[balear]].'' '''
  
 
=== Tagliavini ===
 
=== Tagliavini ===
Llínea 12: Llínea 20:
 
È il più usato. Predilige, come detto, criteri morfologici e sintattici per la definizione dei gruppi, associati a criteri sociolinguistici.
 
È il più usato. Predilige, come detto, criteri morfologici e sintattici per la definizione dei gruppi, associati a criteri sociolinguistici.
  
−
* gruppo ibero-romanzo
+
* [[Llengües ibero-romàniques|grup ibero-romànic]]
−
** iberico occidentale
+
** ibèric occidental
−
*** gruppo lusitano
+
*** grup lusità
−
**** dialetti settentrionali (gruppo galiziano)
+
**** dialectes septentrionals (grup gallec)
−
***** [[Lingua galiziana|galiziano]] (o ''galego'')
+
***** [[Llengua gallega|gallec]] (o ''galego'')
 
***** [[eonaviego]] (variante galiziana con tratti asturiani)
 
***** [[eonaviego]] (variante galiziana con tratti asturiani)
−
**** dialetti centrali
+
**** dialectes centrals
 
***** [[Lingua fala|fala de Xalima]] (variante portoghese parlata in Spagna con tratti arcaici)
 
***** [[Lingua fala|fala de Xalima]] (variante portoghese parlata in Spagna con tratti arcaici)
−
**** dialetti meridionali
+
**** dialectes meridionals
−
***** [[Lingua portoghese|portoghese letterario]], basato sulla parlata di [[Lisbona]] e grandemente influenzato dal [[Lingua galiziana|galiziano]]
+
***** [[Llengua portuguesa|portoghese letterario]], basato sulla parlata di [[Lisbona]] e grandemente influenzato dal [[Lingua galiziana|galiziano]]
−
*** gruppo spagnolo
+
*** grup espanyol
−
**** [[Lingua aragonese|aragonese]]
+
**** [[Llengua aragonesa|aragonese]]
 
**** [[Lingue castigliane|gruppo castigliano]]
 
**** [[Lingue castigliane|gruppo castigliano]]
 
***** castigliano
 
***** castigliano
−
****** [[Lingua spagnola|spagnolo letterario]], basato sulla parlata di [[Toledo]]
+
****** [[Llengua espanyola|spagnolo letterario]], basato sulla parlata di [[Toledo]]
 
***** [[dialetto andaluso|andaluso]] (variante spagnola parlata in Andalusia)
 
***** [[dialetto andaluso|andaluso]] (variante spagnola parlata in Andalusia)
 
***** [[Lingua estremegna|estremegno]] (variante spagnola parlata nell'Estremadura spagnola con tratti leonesi)
 
***** [[Lingua estremegna|estremegno]] (variante spagnola parlata nell'Estremadura spagnola con tratti leonesi)
Llínea 40: Llínea 48:
 
**** catalano nordoccidentale
 
**** catalano nordoccidentale
 
**** ribagorsano (variante con tratti aragonesi)
 
**** ribagorsano (variante con tratti aragonesi)
−
**** [[Lingua valenzana|valenzano]] (insieme al catalano di Barcellona e al balearico è la base della norma letteraria catalana unificata)
+
**** [[Llengua valenciana|valencià]]
 
**** catalano orientale
 
**** catalano orientale
 
**** catalano centrale
 
**** catalano centrale
Llínea 83: Llínea 91:
 
*** [[Lingua ladina|ladino]]
 
*** [[Lingua ladina|ladino]]
 
*** [[Lingua friulana|friulano]]
 
*** [[Lingua friulana|friulano]]
−
** gruppo italiano
+
** grup italià
 
*** gruppo cisalpino
 
*** gruppo cisalpino
 
**** gruppo galloitalico
 
**** gruppo galloitalico
Llínea 147: Llínea 155:
 
***** [[lingua siciliana|siciliano]]
 
***** [[lingua siciliana|siciliano]]
 
***** [[Dialetto calabrese|calabrese]]
 
***** [[Dialetto calabrese|calabrese]]
−
** gruppo sardo
+
** grup sart
 
*** [[sardo campidanese]]
 
*** [[sardo campidanese]]
 
*** [[sardo logudorese]]
 
*** [[sardo logudorese]]
 
**** [[lingua sarda|sardo (letterario)]], (basato sul logudorese)
 
**** [[lingua sarda|sardo (letterario)]], (basato sul logudorese)
−
*** [[lingua sassarese|sassarese]] (considerato di transizione con il gruppo italiano)
+
*** [[lingua sassarese|sassarese]] (considerato di transizione con il grup italiano)
 
** dalmata † (con fenomeni di transizione con il balcano-romanzo)
 
** dalmata † (con fenomeni di transizione con il balcano-romanzo)
  
−
* gruppo balcano-romanzo
+
* grup balcano-romanzo
 
** [[Lingua rumena|romeno]] (chiamato anche "dacorumeno" o "moldavo" in [[Moldavia]])
 
** [[Lingua rumena|romeno]] (chiamato anche "dacorumeno" o "moldavo" in [[Moldavia]])
 
** [[lingua arumena|aromeno]] (o macedorumeno)
 
** [[lingua arumena|aromeno]] (o macedorumeno)
Llínea 164: Llínea 172:
 
Basato su comunanze fonetiche ed indagini sostratiche, interessante per la filologia romanza.
 
Basato su comunanze fonetiche ed indagini sostratiche, interessante per la filologia romanza.
  
−
* gruppo sardo
+
* grup sart
 
** [[sardo campidanese]]
 
** [[sardo campidanese]]
 
** [[sardo logudorese]]
 
** [[sardo logudorese]]
 
*** [[lingua sarda|sardo illustre]] (basato sul logudorese)
 
*** [[lingua sarda|sardo illustre]] (basato sul logudorese)
−
** [[lingua sassarese|sassarese]] (considerato di transizione con il gruppo italiano)
+
** [[lingua sassarese|sassarese]] (considerato di transizione con il grupitaliano)
  
−
* gruppo iberico
+
* grup iberico
−
** gruppo lusitano
+
** grup lusitano
−
*** dialetti settentrionali (gruppo galiziano)
+
*** dialetti settentrionali (grup galiziano)
 
**** [[Lingua galiziana|galiziano]]
 
**** [[Lingua galiziana|galiziano]]
 
**** eonaviegano (variante galiziana con tratti asturiani)
 
**** eonaviegano (variante galiziana con tratti asturiani)
Llínea 179: Llínea 187:
 
*** dialetti meridionali
 
*** dialetti meridionali
 
**** [[Lingua portoghese|portoghese letterario]], basato sulla parlata di [[Lisbona]]
 
**** [[Lingua portoghese|portoghese letterario]], basato sulla parlata di [[Lisbona]]
−
** gruppo spagnolo
+
** grup spagnolo
 
*** [[Lingua aragonese|aragonese]]
 
*** [[Lingua aragonese|aragonese]]
−
*** [[Lingue castigliane|gruppo castigliano]]
+
*** [[Lingue castigliane|grup castigliano]]
 
**** castigliano
 
**** castigliano
 
***** [[Lingua spagnola|spagnolo letterario]], basato sulla parlata di [[Madrid]]
 
***** [[Lingua spagnola|spagnolo letterario]], basato sulla parlata di [[Madrid]]
Llínea 188: Llínea 196:
 
**** [[giudesmo]] (detto anche giudeo-spagnolo o [[lingua giudeo-spagnola|ladino]])
 
**** [[giudesmo]] (detto anche giudeo-spagnolo o [[lingua giudeo-spagnola|ladino]])
 
**** [[caló]]
 
**** [[caló]]
−
*** gruppo asturiano-leonese
+
*** grup asturiano-leonese
 
**** [[Lingua asturiana|asturiano]]
 
**** [[Lingua asturiana|asturiano]]
 
**** [[Lingua leonese|leonese]]
 
**** [[Lingua leonese|leonese]]
 
***** [[Lingua mirandese|mirandese]] (variante leonese molto conservativa e con tratti portoghesi)
 
***** [[Lingua mirandese|mirandese]] (variante leonese molto conservativa e con tratti portoghesi)
  
−
* gruppo settentrionale
+
* grup settentrionale
−
** gruppo [[Langue d'oïl|oitanico]]
+
** grup [[Langue d'oïl|oitanico]]
 
*** gruppo arpitano
 
*** gruppo arpitano
 
**** [[arpitano]] o [[Lingua francoprovenzale|francoprovenzale]]
 
**** [[arpitano]] o [[Lingua francoprovenzale|francoprovenzale]]
Llínea 323: Llínea 331:
 
***** [[Lingue gallo-romanze]] (14)
 
***** [[Lingue gallo-romanze]] (14)
 
****** Gallo-Italiche (5)
 
****** Gallo-Italiche (5)
−
******* [[Emiliano-romagnolo]] [eml] (Italy)
+
******* [[Emiliano-romagnolo]] [eml] (Itàlia)
−
******* [[Lingua ligure|Ligure]] [lij] (Italy)
+
******* [[Lingua ligure|Ligure]] [lij] (Itàlia)
−
******* [[Lingua lombarda|Lombardo]] [lmo] (Italy)
+
******* [[Lingua lombarda|Lombardo]] [lmo] (Itàlia)
−
******* [[Lingua piemontese|Piemontese]] [pms] (Italy)
+
******* [[Lingua piemontese|Piemontese]] [pms] (Itàlia)
−
******* [[Lingua veneta|Veneto]] [vec] (Italy)
+
******* [[Lingua veneta|Veneto]] [vec] (Itàlia)
 
****** Gallo-Retiche (9)
 
****** Gallo-Retiche (9)
 
******* [[Lingua d'oil|Oil]] (6)
 
******* [[Lingua d'oil|Oil]] (6)
Llínea 370: Llínea 378:
 
***** [[Sardo logudorese]] [src] (Italia)
 
***** [[Sardo logudorese]] [src] (Italia)
 
***** [[Lingua sassarese|Sardo sassarese]] [sdc] (Italia)
 
***** [[Lingua sassarese|Sardo sassarese]] [sdc] (Italia)
 +
 +
== Referències ==
 +
<references/>
  
 
== Bibliografia ==
 
== Bibliografia ==

Última revisió del 11:22 1 jun 2022

Llengües romàniques en Europa en el sigle XXI.

Les llengües romàniques o neollatines són llengües que històricament deriven del llatí vulgar (entés en el sentit etimològic de "popular", "parlat pel poble", com opost del llatí clàssic i lliterari). Formen un subgrup dins de les llengües itàliques, branca de les llengües indoeuropees. La disciplina que estudia les llengües romàniques és la romanística. Estes llengües es parlaven i es continuen parlant en un territori que rep el nom de Romània, i que actualment cobrix majoritàriament el sur europeu de l'antic Imperi Romà; els térmens "romà/na" i "Romània" procedixen efectivament de l'adjectiu llatí romanus: es considerava que els seus parlants usaven una llengua presa de la dels romans, per oposició a atres llengües presents en els territoris de l'antic Imperi, com el fràncic en França, llengua dels francs pertanyent a la família de les llengües germàniques.

Front a tot convé aclarar que fins el moment no existix una classificació unificada i científica respecte als grups i subgrups d'estes varietats llingüístiques. En tot això, tradicionalment se les agrupa segons els territoris a on evolucionaren, tenint en conte també rascs distintius fonètics i gramàtics. D'acort en estos criteris, se considera llengua romànica oriental aquella que formen el plural per mig de vocals (generalment -i o -e= i no sonorisen les oclusives sordes intervocàliques /p, t, k/ d'orige llatí; mentres que pertanyen a la Romania Occidental aquelles varietats que sonorisen /p, t, k/ intervocàliques o formen el plural en -s. Entre estes dos rames formarien un grup de transició els dialectes centrals i meridionals d'Itàlia, incluint també el italià estàndart.

Per atra part, ha de tindre's en conte que al referir-se a una "llengua romànica", en esta se pot al mateix temps comprendre varis dialectes (per eixemple les llengües retorromàniques tradicionalment se les considera una sola llengua en dialectes principals). Cap notar que l'elecció de u d'estos dialectes com a llengua oficial sol obedir a raons polítiques. Es difícil jujar pel fet de ser impossible definir científica i llingüísticament qué és exactament un dialecte i qué és una llengua. Siga com siga, estes varietats romàniques formen un continuum dialectal de les quals les seues diferències mútues són en ocasions mínimes, arribant a ser inteligibles entre si en la majoria de casos (més de manera escrita que de manera oral, encara que fàcilment inteligibles), per eixemple un hispanoparlant (parlant de castellà) pot pensar de la següent manera:

(Tant escrit com oral): Gallec, valencià, italià, asturià.

(Escrit a soles): francés, portugués, rumà, català, occità i balear.


Esquemes de classificació[editar | editar còdic]

Nota: Els autors dels esquemes de classificació que se presenten a continuació no tenen en conte el valencià ni balear.

Tagliavini[editar | editar còdic]

† = Lingue estinte

È il più usato. Predilige, come detto, criteri morfologici e sintattici per la definizione dei gruppi, associati a criteri sociolinguistici.

Dialetti parlati in Italia.png

Bec[editar | editar còdic]

Basato su comunanze fonetiche ed indagini sostratiche, interessante per la filologia romanza.

Ethnologue[editar | editar còdic]

Secondo Ethnologue (16ª ed.) le lingue neolatine (che sarebbero 41) si differenziano in tre rami principali, a loro volta ancora sottolivellati:[2]

(tra parentesi tonde il numero di lingue di ogni gruppo e la zona dove vengono parlate) [tra parentesi quadre il codice di classificazione internazionale linguistico]

Referències[editar | editar còdic]

  1. ↑ Accentazione corretta dell'etnonimo ausone. Dizionario di Ortografia e di Pronunzia di Bruno Migliorini.
  2. ↑ Ethnologue report for Romance

Bibliografia[editar | editar còdic]

Per vore una bibliografia més exacta, per favor, selecciona l'artícul corresponent segons llengua.
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Clasificació_de_les_llengües_romàniques&oldid=205992»