Diferència entre les revisions de "Richard Feynman"
m |
|||
(No es mostren 8 edicions intermiges d'4 usuaris) | |||
Llínea 1: | Llínea 1: | ||
− | [[Image:RichardFeynman-PaineMansionWoods1984 copyrightTamikoThiel bw.jpg|thumb|Richard Feynman]] | + | [[Image:RichardFeynman-PaineMansionWoods1984 copyrightTamikoThiel bw.jpg|thumb|230px|Richard Feynman]] |
− | '''Richard Phillips Feynman''' ([[Manhattan]], [[Nova York]]; [[11 de maig]] de [[1918]] - [[Los Angeles]], [[Califòrnia]], [[15 de febrer]] de [[1988]]) fon un [[físic]] [[Estats Units| | + | '''Richard Phillips Feynman''' ([[Manhattan]], [[Nova York]]; [[11 de maig]] de [[1918]] - † [[Los Angeles]], [[Califòrnia]], [[15 de febrer]] de [[1988]]) fon un [[físic]] [[Estats Units|nortamericà]], considerat un dels més importants del seu país en el [[sigle XX]]. |
− | El seu treball en [[electrodinàmica quàntica]] li valguí el [[Premi Nobel]] de [[Física]] en [[1965]], compartit en [[Julian Schwinger]] i [[Sin-Ichiro Tomonaga]]. En eixe treball desenrollà un método per a estudiar les interaccions i propietats de les [[partícula subatòmica|partícules subatòmiques]] utilisant els denominats [[diagrama de Feynman|diagrames de Feynman]]. En la seua joventut participà en el desenroll de la [[bomba atòmica]] en el [[proyecte Manhattan]]. Entre les seues múltiples contribucions a la física destaquen també els seus treballs exploratoris sobre [[computació quàntica]] i els primers desenrolls de [[nanotecnologia]]. | + | El seu treball en [[electrodinàmica quàntica]] li valguí el [[Premi Nobel]] de [[Física]] en l'any [[1965]], compartit en [[Julian Schwinger]] i [[Sin-Ichiro Tomonaga]]. En eixe treball desenrollà un método per a estudiar les interaccions i propietats de les [[partícula subatòmica|partícules subatòmiques]] utilisant els denominats [[diagrama de Feynman|diagrames de Feynman]]. En la seua joventut participà en el desenroll de la [[bomba atòmica]] en el [[proyecte Manhattan]]. Entre les seues múltiples contribucions a la física destaquen també els seus treballs exploratoris sobre [[computació quàntica]] i els primers desenrolls de [[nanotecnologia]]. |
+ | |||
+ | == Referències == | ||
+ | * Lipa, J. A.; Nissen, J.; Stricker, D.; Swanson, D.; Chui, T. (2003). «Specific heat of liquid helium in zero gravity very near the lambda point». Physical Review B 68 (17): 174518. Bibcode:2003PhRvB..68q4518L. arXiv:cond-mat/0310163. doi:10.1103/PhysRevB.68.174518 | ||
+ | * Mehra, Jagdish (2002-01). «Richard Phillips Feynman. 11 May 1918 – 15 February 1988». Biographical Memoirs of Fellows of the Royal Society (en inglés) 48: 97-128. ISSN 0080-4606. doi:10.1098/rsbm.2002.0007 | ||
+ | * [https://web.archive.org/web/20120915084351/http://media.caltech.edu/press_releases/12019 «Physics World poll names Richard Feynman one of 10 greatest physicists of all time». Media.caltech.edu] | ||
+ | * West, Jacob (14 de junio de 2003). «The Quantum Computer» | ||
+ | |||
+ | == Bibliografia == | ||
+ | * Bethe, Hans A. (1991). The Road from Los Alamos. Masters of Modern Physics 2. New York: Simon and Schuster. ISBN 0-671-74012-1. OCLC 24734608 | ||
+ | * Hey, Tony; Walters, Patrick (1987). The quantum universe. Cambridge University Press. ISBN 978-0-521-31845-7 | ||
+ | * Krauss, Lawrence M. (2011). Quantum Man: Richard Feynman's Life in Science. W. W. Norton & Company. ISBN 0-393-06471-9. OCLC 601108916. | ||
+ | * Sykes, Christopher (1994). No ordinary genius : the illustrated Richard Feynman. New York: W. W. Norton. ISBN 0-393-03621-9. | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
Llínea 14: | Llínea 26: | ||
}} | }} | ||
{{Plantilla:Premis Nobel de Fisica}} | {{Plantilla:Premis Nobel de Fisica}} | ||
+ | |||
+ | [[Categoria:Biografies]] | ||
[[Categoria:Físics]] | [[Categoria:Físics]] | ||
− | [[Categoria: | + | [[Categoria:Científics]] |
+ | [[Categoria:Premis Nobel de Física]] | ||
+ | [[Categoria:Proyecte Manhattan]] |
Última revisió del 11:55 11 ago 2023
Richard Phillips Feynman (Manhattan, Nova York; 11 de maig de 1918 - † Los Angeles, Califòrnia, 15 de febrer de 1988) fon un físic nortamericà, considerat un dels més importants del seu país en el sigle XX.
El seu treball en electrodinàmica quàntica li valguí el Premi Nobel de Física en l'any 1965, compartit en Julian Schwinger i Sin-Ichiro Tomonaga. En eixe treball desenrollà un método per a estudiar les interaccions i propietats de les partícules subatòmiques utilisant els denominats diagrames de Feynman. En la seua joventut participà en el desenroll de la bomba atòmica en el proyecte Manhattan. Entre les seues múltiples contribucions a la física destaquen també els seus treballs exploratoris sobre computació quàntica i els primers desenrolls de nanotecnologia.
Referències[editar | editar còdic]
- Lipa, J. A.; Nissen, J.; Stricker, D.; Swanson, D.; Chui, T. (2003). «Specific heat of liquid helium in zero gravity very near the lambda point». Physical Review B 68 (17): 174518. Bibcode:2003PhRvB..68q4518L. arXiv:cond-mat/0310163. doi:10.1103/PhysRevB.68.174518
- Mehra, Jagdish (2002-01). «Richard Phillips Feynman. 11 May 1918 – 15 February 1988». Biographical Memoirs of Fellows of the Royal Society (en inglés) 48: 97-128. ISSN 0080-4606. doi:10.1098/rsbm.2002.0007
- «Physics World poll names Richard Feynman one of 10 greatest physicists of all time». Media.caltech.edu
- West, Jacob (14 de junio de 2003). «The Quantum Computer»
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Bethe, Hans A. (1991). The Road from Los Alamos. Masters of Modern Physics 2. New York: Simon and Schuster. ISBN 0-671-74012-1. OCLC 24734608
- Hey, Tony; Walters, Patrick (1987). The quantum universe. Cambridge University Press. ISBN 978-0-521-31845-7
- Krauss, Lawrence M. (2011). Quantum Man: Richard Feynman's Life in Science. W. W. Norton & Company. ISBN 0-393-06471-9. OCLC 601108916.
- Sykes, Christopher (1994). No ordinary genius : the illustrated Richard Feynman. New York: W. W. Norton. ISBN 0-393-03621-9.
Enllaços externs[editar | editar còdic]
- Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Richard Feynman.
Predecessor: Charles Hard Townes, Nicolay Basov i Alexander Prokhorov |
Premi Nobel de Física Richard Feynman, Julian Schwinger i Sin-Ichiro Tomonaga 1965 |
Successor: Alfred Kastler |