Diferència entre les revisions de "Edifici Chrysler"
Anar a la navegació
Anar a la busca
(Pàgina nova, en el contingut: «thumb|200px|L'Edifici Chrysler L''''Edifici Chrysler''' (''Chrysler Building'' en anglés...».) |
(Text reemplaça - 'iluminat' a 'allumenat') |
||
| (No es mostren 3 edicions intermiges d'un usuari) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[Image:Chrysler Building by David Shankbone.jpg|thumb|200px|L'Edifici Chrysler]] | [[Image:Chrysler Building by David Shankbone.jpg|thumb|200px|L'Edifici Chrysler]] | ||
| − | L''''Edifici Chrysler''' (''Chrysler Building'' en [[Idioma anglés|anglés]]) és un [[rascacels]] ''[[art déco]] ''situat en el costat est de [[Manhattan]] ([[Nova York]], [[Estats Units]]), en el 405 de la [[Avinguda (Manhattan)|Avinguda Lexington]] i en l'intersecció del [[Carrer 42 (Manhattan)|Carrer 42]]. S'ha convertit en un símbol distintiu de la ciutat. En 77 plantes i 319 [[metro]]s d'alçada,<ref>Nash, Eric Peter; McGrath, Norman (1999). Manhattan Skyscrapers. Princeton Architectural Press. p. 63. ISBN 9781568981819.</ref><ref>"[http://www.turtlebay-nyc.org/map.html Map]." Turtle Bay Association.</ref><ref>[http://skyscraperpage.com/cities/?buildingID=83 The Chrysler Building – SkyscraperPage.com]</ref> fon l'edifici més alt del món durant 11 mesos, fins que fon superat pel [[Empire State]] en [[1931]]. Construït originalment per la corporació [[Chrysler]], l'edifici és actualment copropietat de TMW Real Estate (75%) i Tishman Speyer Properties (25%). L'edifici Chrysler fon dissenyat per [[William Van Alen]], el contractiste William H. Reynolds i posteriorment venut a [[Walter Percy Chrysler]] com seu central per a la seua companyia. | + | L''''Edifici Chrysler''' (''Chrysler Building'' en [[Idioma anglés|anglés]]) és un [[rascacels]] ''[[art déco]] ''situat en el costat est de [[Manhattan]] ([[Nova York]], [[Estats Units]]), en el 405 de la [[Avinguda (Manhattan)|Avinguda Lexington]] i en l'intersecció del [[Carrer 42 (Manhattan)|Carrer 42]]. S'ha convertit en un símbol distintiu de la ciutat. En 77 plantes i 319 [[metro]]s d'alçada,<ref>Nash, Eric Peter; McGrath, Norman (1999). Manhattan Skyscrapers. Princeton Architectural Press. p. 63. ISBN 9781568981819.</ref><ref>"[http://www.turtlebay-nyc.org/map.html Map]." Turtle Bay Association.</ref><ref>[http://skyscraperpage.com/cities/?buildingID=83 The Chrysler Building – SkyscraperPage.com]</ref> fon l'edifici més alt del món durant 11 mesos, fins que fon superat pel [[Empire State]] en [[1931]].<ref>{{ref-llibre |autor=Gössel, Peter; Leuthäuser, Gabriele |títul=Arquitectura del Siglo XX |editorial= Taschen |data=2005|isbn=978-3-8228-4224-2|llengua=Espanyol}}</ref> Construït originalment per la corporació [[Chrysler]], l'edifici és actualment copropietat de TMW Real Estate (75%) i Tishman Speyer Properties (25%). L'edifici Chrysler fon dissenyat per [[William Van Alen]], el contractiste William H. Reynolds i posteriorment venut a [[Walter Percy Chrysler]] com seu central per a la seua companyia. |
<center> | <center> | ||
| Llínea 6: | Llínea 6: | ||
Image:Chrysler Building detail.jpg|Detall de la decoració del sostre | Image:Chrysler Building detail.jpg|Detall de la decoració del sostre | ||
Image:New York City Chrysler Building 02.jpg|Gàrgoles laterals del terrat | Image:New York City Chrysler Building 02.jpg|Gàrgoles laterals del terrat | ||
| − | Image:Chrysler at night.jpg|L'edifici | + | Image:Chrysler at night.jpg|L'edifici allumenat per la nit |
| − | Image:ChryslerBldg.JPG|L'Edifici Chrysler vist des de | + | Image:ChryslerBldg.JPG|L'Edifici Chrysler vist des de l'[[Empire State]] |
</gallery> | </gallery> | ||
</center> | </center> | ||
| Llínea 15: | Llínea 15: | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
| − | + | {{Commonscat|Chrysler Building}} | |
[[Categoria:Rascacels]] | [[Categoria:Rascacels]] | ||
[[Categoria:Nova York]] | [[Categoria:Nova York]] | ||
Última revisió del 15:32 23 jun 2022
L'Edifici Chrysler (Chrysler Building en anglés) és un rascacels art déco situat en el costat est de Manhattan (Nova York, Estats Units), en el 405 de la Avinguda Lexington i en l'intersecció del Carrer 42. S'ha convertit en un símbol distintiu de la ciutat. En 77 plantes i 319 metros d'alçada,[1][2][3] fon l'edifici més alt del món durant 11 mesos, fins que fon superat pel Empire State en 1931.[4] Construït originalment per la corporació Chrysler, l'edifici és actualment copropietat de TMW Real Estate (75%) i Tishman Speyer Properties (25%). L'edifici Chrysler fon dissenyat per William Van Alen, el contractiste William H. Reynolds i posteriorment venut a Walter Percy Chrysler com seu central per a la seua companyia.
Detall de la decoració del sostre
Gàrgoles laterals del terrat
L'edifici allumenat per la nit
L'Edifici Chrysler vist des de l'Empire State
Referències[editar | editar còdic]
- ↑ Nash, Eric Peter; McGrath, Norman (1999). Manhattan Skyscrapers. Princeton Architectural Press. p. 63. ISBN 9781568981819.
- ↑ "Map." Turtle Bay Association.
- ↑ The Chrysler Building – SkyscraperPage.com
- ↑ Gössel, Peter; Leuthäuser, Gabriele (2005). Arquitectura del Siglo XX, Taschen. ISBN 978-3-8228-4224-2.
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Edifici Chrysler.