Diferència entre les revisions de "Revolució francesa"
(Text reemplaça - 'austriac' a 'austríac') |
|||
| (No es mostren 14 edicions intermiges d'4 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | [[ | + | [[File:Prise de la Bastille.jpg|thumb|300px|La Bastilla]] |
| − | La '''Revolució Francesa''' ([[1789]] – [[1799]]) | + | La '''Revolució Francesa''' ([[1789]] – [[1799]]) està considerada com el model de [[revolució]] política de la seua época i supongué la conquista del poder per la [[burguesia]] i el desplaçament de l'[[aristocràcia]] i el [[clero]]. Esta revolució marcà el final de l'[[Edat Moderna]] i el començament de l'[[Edat contemporànea]] |
== Context == | == Context == | ||
A finals del [[sigle XVIII]], el [[regne de França]], com la major part d'[[Europa]], estava baix l'[[Antic Règim]]. Era, puix, una societat [[estament]]al fonamentada en el privilegi i la propietat de la terra. La [[monarquia absoluta]] de [[Lluís XVI]] era incapaç de millorar la situació de crisis financera, fam i debilitat de la vella estructura de classes. En este context es produïx un seguit de revoltes que conduïren a la revocació de l'Antic Règim. | A finals del [[sigle XVIII]], el [[regne de França]], com la major part d'[[Europa]], estava baix l'[[Antic Règim]]. Era, puix, una societat [[estament]]al fonamentada en el privilegi i la propietat de la terra. La [[monarquia absoluta]] de [[Lluís XVI]] era incapaç de millorar la situació de crisis financera, fam i debilitat de la vella estructura de classes. En este context es produïx un seguit de revoltes que conduïren a la revocació de l'Antic Règim. | ||
| − | == | + | == Causes == |
| − | França patia una crisis de facenda | + | [[França]] patia una crisis de facenda degut a que havia apoyat a la [[revolució americana]] per lo que els ministres els volien pujar els imposts als nobles. Estos convocaren Estats Generals (corts) despuix de 100 anys sense convocar-ne. Allí estaven representats els tres estaments noblea, clero i el poble. Els dos primers votaren no i el tercer sí per lo que no anaven a pujar els imposts. Per això els representants del poble anaren al [[trinquet de pilota]] de [[París]] a on crearen l'Asamblea Nacional. |
== Primera fase == | == Primera fase == | ||
| − | La primera etapa revolucionària, la de la '''Monarquia constitucional''' (1789-1792), passà quan els membres del [[Tercer Estat]] realisaren una revolta jurídica i es constituïren en Assamblea Nacional. Esta assamblea proclamà la sobirania nacional, la divisió de poders i el sufragi censatari, al mateix temps que eliminà tots els vestigis de l'[[Antic Règim]] i promulgà la [[Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà]]. Paralelament explotà una revolta popular en el camp i en [[París]], una revolta simbolisada per l'[[asalt de la Bastilla]]. L'Assamblea Constituent, en [[1791]], aprovà la primera constitució francesa. | + | La primera etapa revolucionària, la de la '''Monarquia constitucional''' ([[1789]]-[[1792]]), passà quan els membres del [[Tercer Estat]] realisaren una revolta jurídica i es constituïren en Assamblea Nacional. Esta assamblea proclamà la sobirania nacional, la divisió de poders i el sufragi censatari, al mateix temps que eliminà tots els vestigis de l'[[Antic Règim]] i promulgà la [[Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà]]. Paralelament explotà una revolta popular en el camp i en [[París]], una revolta simbolisada per l'[[asalt de la Bastilla]]. L'Assamblea Constituent, en l'any [[1791]], aprovà la primera constitució francesa. |
== Segona fase == | == Segona fase == | ||
| − | La segona etapa fon la de la '''Convenció Republicana''' (1792-1794). Els problemes econòmics, socials i polítics se sumaren a l'oposició de la [[monarquia]] i l'[[aristocràcia]], especialment degut a que el rei s'escapà en sa dona cap a Àustria sense èxit on volien trovar-se en l'eixècir | + | La segona etapa fon la de la '''Convenció Republicana''' (1792-[[1794]]). Els problemes econòmics, socials i polítics se sumaren a l'oposició de la [[monarquia]] i l'[[aristocràcia]], especialment degut a que el rei s'escapà en sa dona cap a [[Àustria]] sense èxit a on volien trovar-se en l'eixècir austríac. |
| − | Tot açò desembocà en la instauració d'una [[república]]. El rei [[Lluís XVI]] va ser jujat, condenat i eixecutat. La Convenció Nacional per sufragi universal masculí ixqueren els girondins pero en por de que s'acabara la revolució els jacobins feren un colp d'estat i posaren de president a [[ | + | Tot açò desembocà en la instauració d'una [[república]]. El rei [[Lluís XVI]] va ser jujat, condenat i eixecutat. La Convenció Nacional per sufragi universal masculí ixqueren els girondins pero en por de que s'acabara la revolució els jacobins feren un colp d'estat i posaren de president a [[Maximilien Robespierre|Robespierre]]. Este extremiste ordenà la confiscació de les terres a iglésia i noblea, un preu màxim per als productes i educació obligatòria, estes decisions que no funcionaren i el seu extremisme feren que fora guillotinat. |
== Tercera fase == | == Tercera fase == | ||
| − | + | L'última etapa, la del '''Directori''' ([[1795]]-[[1799]]) consolidà el poder de la [[burguesia]] per lo que el creà. Pero tenia un problema i era mantindre's davant la pressió dels extrems monàrquics i de l'esquerra jacobina. Front este problema cridà a un destacat general, [[Napoleó Bonaparte]] que acabaria sent [[Napoleó III]] que feu un colp d'estat en l'any [[1799]], en el que finalisà el periodo revolucionari. | |
[[Categoria:Història]] | [[Categoria:Història]] | ||
| − | [[Categoria: | + | [[Categoria:Història d'Europa]] |
| + | [[Categoria: Història de França]] | ||
Última revisió del 00:39 6 jul 2022
La Revolució Francesa (1789 – 1799) està considerada com el model de revolució política de la seua época i supongué la conquista del poder per la burguesia i el desplaçament de l'aristocràcia i el clero. Esta revolució marcà el final de l'Edat Moderna i el començament de l'Edat contemporànea
Context[editar | editar còdic]
A finals del sigle XVIII, el regne de França, com la major part d'Europa, estava baix l'Antic Règim. Era, puix, una societat estamental fonamentada en el privilegi i la propietat de la terra. La monarquia absoluta de Lluís XVI era incapaç de millorar la situació de crisis financera, fam i debilitat de la vella estructura de classes. En este context es produïx un seguit de revoltes que conduïren a la revocació de l'Antic Règim.
Causes[editar | editar còdic]
França patia una crisis de facenda degut a que havia apoyat a la revolució americana per lo que els ministres els volien pujar els imposts als nobles. Estos convocaren Estats Generals (corts) despuix de 100 anys sense convocar-ne. Allí estaven representats els tres estaments noblea, clero i el poble. Els dos primers votaren no i el tercer sí per lo que no anaven a pujar els imposts. Per això els representants del poble anaren al trinquet de pilota de París a on crearen l'Asamblea Nacional.
Primera fase[editar | editar còdic]
La primera etapa revolucionària, la de la Monarquia constitucional (1789-1792), passà quan els membres del Tercer Estat realisaren una revolta jurídica i es constituïren en Assamblea Nacional. Esta assamblea proclamà la sobirania nacional, la divisió de poders i el sufragi censatari, al mateix temps que eliminà tots els vestigis de l'Antic Règim i promulgà la Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà. Paralelament explotà una revolta popular en el camp i en París, una revolta simbolisada per l'asalt de la Bastilla. L'Assamblea Constituent, en l'any 1791, aprovà la primera constitució francesa.
Segona fase[editar | editar còdic]
La segona etapa fon la de la Convenció Republicana (1792-1794). Els problemes econòmics, socials i polítics se sumaren a l'oposició de la monarquia i l'aristocràcia, especialment degut a que el rei s'escapà en sa dona cap a Àustria sense èxit a on volien trovar-se en l'eixècir austríac. Tot açò desembocà en la instauració d'una república. El rei Lluís XVI va ser jujat, condenat i eixecutat. La Convenció Nacional per sufragi universal masculí ixqueren els girondins pero en por de que s'acabara la revolució els jacobins feren un colp d'estat i posaren de president a Robespierre. Este extremiste ordenà la confiscació de les terres a iglésia i noblea, un preu màxim per als productes i educació obligatòria, estes decisions que no funcionaren i el seu extremisme feren que fora guillotinat.
Tercera fase[editar | editar còdic]
L'última etapa, la del Directori (1795-1799) consolidà el poder de la burguesia per lo que el creà. Pero tenia un problema i era mantindre's davant la pressió dels extrems monàrquics i de l'esquerra jacobina. Front este problema cridà a un destacat general, Napoleó Bonaparte que acabaria sent Napoleó III que feu un colp d'estat en l'any 1799, en el que finalisà el periodo revolucionari.