Diferència entre les revisions de "Ruda"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
 
(No es mostren 9 edicions intermiges d'3 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
−
[[Image:Ruda1.jpg|thumb|right|300px|<center>Ruda</center>]]
+
[[File:Ruta graveolens 1.jpg|thumb|right|300px|<center>Ruda</center>]]
  
  
 
La '''ruda''' o rudes (Ruta) són el gènero de plantes que donen nom a la família Rutàcea.
 
La '''ruda''' o rudes (Ruta) són el gènero de plantes que donen nom a la família Rutàcea.
−
 
  
 
== Característiques ==
 
== Característiques ==
Llínea 14: Llínea 13:
 
== Espècies ==
 
== Espècies ==
 
Hi ha unes 40 espècies de Ruda i algunes se han utilisat en la medicina tradicional
 
Hi ha unes 40 espècies de Ruda i algunes se han utilisat en la medicina tradicional
−
 
  
 
== Usos medicinals ==
 
== Usos medicinals ==
−
Algunes espècies sobre tot la Ruda vera són considerades com a planta medicinal degut a la seua elevada quantitat d'aplicacions com favorir la [[menstruació]] estimulant els músculs de l'[[úter]]. En l'herboristeria [[Europa|europea]] s'utilisa per diverses afeccions com la [[histèria]], l’[[epilèpsia]], còlics, [[cuc|cucs]] intestinals , problemes oculars, ya que s'utilisa com a coliri proporcionant una milloria ràpida als [[ull|ulls]] tensos i cansats. En atres casos s'ha utilisat per dolències de l'[[esclerosis múltiple]] i la paràlisis de Bell.
+
Algunes espècies sobre tot la Ruda vera són considerades com a planta medicinal degut a la seua elevada cantitat d'aplicacions com favorir la [[menstruació]] estimulant els músculs de l'[[úter]]. En l'herboristeria [[Europa|europea]] s'utilisa per diverses afeccions com la [[histèria]], l’[[epilèpsia]], còlics, [[cuc|cucs]] intestinals , problemes oculars, ya que s'utilisa com a coliri proporcionant una milloria ràpida als [[ull|ulls]] tensos i cansats. En atres casos s'ha utilisat per dolències de l'[[esclerosis múltiple]] i la paràlisis de Bell.
  
 
== Accions farmacològiques ==
 
== Accions farmacològiques ==
−
• Acció espasmolítica: s'utilisa com remei en el tractament de menstruacions doloroses i irregulars, encara que poden tindre una discreta activitat contraent l'úter.
+
* Acció espasmolítica: s'utilisa com remei en el tractament de menstruacions doloroses i irregulars, encara que poden tindre una discreta activitat contraent l'[[úter]].
−
• Flebologia: la ruda té efecte beneficiós sobre la paret vascular. És un tractament indicat en cas de varius , edemes i problemes del retorn venós. També actua de manera discreta com a sedant, sudorífic i estomacal.
+
* Flebologia: la ruda té efecte beneficiós sobre la paret vascular. És un tractament indicat en cas de varius , edemes i problemes del retorn venós. També actua de manera discreta com a sedant, sudorífic i estomacal.
−
• Acció dermatològica: sobre la pell la ruda té un efecte fotosensible com a conseqüència del seu contingut en furocumarines i especialment en bergaptè.
+
* Acció dermatològica: sobre la [[pell]] la ruda té un efecte fotosensible com a conseqüència del seu contingut en furocumarines i especialment en bergaptè.
 +
 
 +
== Toxicitat ==
 +
Produïxen vòmits, diarrees, un aument de la circulació sanguínea de l'úter, provocant [[abort|aborts]] i menstruacions forçades. És una planta no recomanada per persones que patixen afeccions greus del [[renyó]].
  
 +
== Referències ==
 +
* Bayer, E.; Buttler K.P.; Finkenzeller X.; Grau J. (1989). Plantas del Mediterráneo. Barcelona:Blume. ISBN 84-7031-629-X
 +
* Studies on the flora of the Balearic Islands, I. Dahlgren, R., Th. Karlsson & P. Lassen (1971) Bot. Not. 124: 249-269
  
−
== Toxicitat ==
+
== Bibliografia ==
−
Produïxen vòmits, diarrees, un aument de la circulació sanguínea de l'[[úter]], provocant [[abort|aborts]] i menstruacions forçades. És una planta no recomanada per persones que patixen afeccions greus del [[renyó]].
+
* Colmeiro, Miguel: «Diccionario de los diversos nombres vulgares de muchas plantas usuales ó notables del antiguo y nuevo mundo», Madrid, 1871
 +
* Chevallier, AND Enciclopedia de las plantas medicinales . Edición Acento, 1997
 +
* Dr. Berdonces i Serra Gran enciclopedia de las plantas medicinales . Edición Tikal, 2005
  
 +
== Enllaços externs ==
 +
{{Commonscat|Ruta}}
 +
{{Wikispecies|Ruta}}
 +
{{DGLV|Ruda}}
  
 
[[Categoria:Biologia]]
 
[[Categoria:Biologia]]
 
[[Categoria:Botànica]]
 
[[Categoria:Botànica]]
 
[[Categoria:Plantes medicinals]]
 
[[Categoria:Plantes medicinals]]
−
 
−
== Referències ==
 
−
{{traduït de|ca|All}}
 

Última revisió del 10:37 10 maig 2023

Ruda


La ruda o rudes (Ruta) són el gènero de plantes que donen nom a la família Rutàcea.

Característiques[editar | editar còdic]

Són espècies, d'olor forta de 20 a 60 cm d'alçada, natives de la regió mediterrànea, i del sur-est asiàtic.

Creixen silvestres dos espècies de ruda: Ruta montana (Ruda de montanya) i Ruta chalepensis (ruda vera). Les dos són més llenyoses, d'un mig metro d'alçada, flors grogues i fruts en càpsula. (No creixen mai per damunt dels 1,200 metros d'altitut.

La Ruta graveolens és cultivada per les seues característiques medicinals i aromàtiques. Esta planta, és utilisada en infusions i medicina popular, pero pot produir reaccions alèrgiques a algunes persones.

Espècies[editar | editar còdic]

Hi ha unes 40 espècies de Ruda i algunes se han utilisat en la medicina tradicional

Usos medicinals[editar | editar còdic]

Algunes espècies sobre tot la Ruda vera són considerades com a planta medicinal degut a la seua elevada cantitat d'aplicacions com favorir la menstruació estimulant els músculs de l'úter. En l'herboristeria europea s'utilisa per diverses afeccions com la histèria, l’epilèpsia, còlics, cucs intestinals , problemes oculars, ya que s'utilisa com a coliri proporcionant una milloria ràpida als ulls tensos i cansats. En atres casos s'ha utilisat per dolències de l'esclerosis múltiple i la paràlisis de Bell.

Accions farmacològiques[editar | editar còdic]

  • Acció espasmolítica: s'utilisa com remei en el tractament de menstruacions doloroses i irregulars, encara que poden tindre una discreta activitat contraent l'úter.
  • Flebologia: la ruda té efecte beneficiós sobre la paret vascular. És un tractament indicat en cas de varius , edemes i problemes del retorn venós. També actua de manera discreta com a sedant, sudorífic i estomacal.
  • Acció dermatològica: sobre la pell la ruda té un efecte fotosensible com a conseqüència del seu contingut en furocumarines i especialment en bergaptè.

Toxicitat[editar | editar còdic]

Produïxen vòmits, diarrees, un aument de la circulació sanguínea de l'úter, provocant aborts i menstruacions forçades. És una planta no recomanada per persones que patixen afeccions greus del renyó.

Referències[editar | editar còdic]

  • Bayer, E.; Buttler K.P.; Finkenzeller X.; Grau J. (1989). Plantas del Mediterráneo. Barcelona:Blume. ISBN 84-7031-629-X
  • Studies on the flora of the Balearic Islands, I. Dahlgren, R., Th. Karlsson & P. Lassen (1971) Bot. Not. 124: 249-269

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Colmeiro, Miguel: «Diccionario de los diversos nombres vulgares de muchas plantas usuales ó notables del antiguo y nuevo mundo», Madrid, 1871
  • Chevallier, AND Enciclopedia de las plantas medicinales . Edición Acento, 1997
  • Dr. Berdonces i Serra Gran enciclopedia de las plantas medicinales . Edición Tikal, 2005

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Ruda&oldid=265787»