Diferència entre les revisions de "Química computacional"
m |
|||
| (No es mostren 5 edicions intermiges d'3 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | La '''química computacional''' és una branca de la [[química]] que utilisa [[ | + | La '''química computacional''' és una branca de la [[química]] que utilisa [[Ordenador|ordenadors]] per ajudar a resoldre problemes químics. Utilisa els resultats de la [[química teòrica]], incorporats en algun [[programa]] per a calcular les estructures i les propietats de les [[molècula|molècules]] i cossos sòlits. Encara que els resultats obtenguts normalment complementen l'informació de proves químiques, poden, en alguns casos, predir [[fenomen|fenòmens]] químics que no han estat experimentats. La química computacional és àmpliament utilisada en el disseny de nous fàrmacs i materials. |
| − | Eixemples de propietats i estructures (i de la posició esperada d'àtoms constituents) poden ser l'[[Energia (física)|energia]] absoluta i [[Interacció d'energia|relativa]], la [[Densitat de càrrega|distribució de càrrega]] [[Electró|electrònica]], el [[dipol elèctric]] i moments multipolars superiors, [[Vibració molecular|freqüències vibratòries]], [[reactivitat química]] o atres | + | Eixemples de propietats i estructures (i de la posició esperada d'àtoms constituents) poden ser l'[[Energia (física)|energia]] absoluta i [[Interacció d'energia|relativa]], la [[Densitat de càrrega|distribució de càrrega]] [[Electró|electrònica]], el [[dipol elèctric]] i moments multipolars superiors, [[Vibració molecular|freqüències vibratòries]], [[reactivitat química]] o atres cantitats [[Espectroscòpia|espectrals]] i [[Secció eficaç|seccions eficaces]] per a la colisió en atres partícules. |
| − | Els | + | Els métodos utilisats cobrixen situacions estàtiques i dinàmiques. En tots els casos, el temps de càlcul aumenta ràpidament a mesura que la mida del sistema estudiat creix. Este sistema pot ser una simple molècula, un grup d'estes o un cos sòlit. Estes métodos, per tant, es basen en teories que van des de l'alta precisió, pero apropiats per a chicotets sistemes, a les bones aproximacions, pero apropiades per a grans sistemes. Els métodos més precisos són nomenats métodos ''ab initio'', els quals es basen totalment en la teoria dels [[primers principis]]. Els menys precisos són nomenats empírics o semiempírics, pel fet que són obtenguts de resultats experimentals, a sovint d'àtoms o molècules relacionades, s'usen en conjunt en la teoria. |
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
| − | * [http://www.alternatura.com/QMT/QMT_index.htm Alternatura - IT, Computing and Sciences Creative Technology] - Estudi de propietats òptiques no llineals aplicant els | + | * [http://www.alternatura.com/QMT/QMT_index.htm Alternatura - IT, Computing and Sciences Creative Technology] - Estudi de propietats òptiques no llineals aplicant els métodos computacionals de la química quàntica de molècules. |
| − | * [http://srdata.nist.gov/cccbdb/ NIST Computational Chemistry Comparison and Benchmark DataBase] - Conté una base de | + | * [http://srdata.nist.gov/cccbdb/ NIST Computational Chemistry Comparison and Benchmark DataBase] - Conté una [[base de senyes]] de milers de resultats computacionals i experimentals de centenars de sistemes (en [[anglés]]). |
* [http://www.compchemwiki.org/index.php?title=Main_Page Computational Chemistry Wiki] - Wiki de resultats químics computacionals (en anglés). | * [http://www.compchemwiki.org/index.php?title=Main_Page Computational Chemistry Wiki] - Wiki de resultats químics computacionals (en anglés). | ||
Última revisió del 10:32 12 jun 2023
La química computacional és una branca de la química que utilisa ordenadors per ajudar a resoldre problemes químics. Utilisa els resultats de la química teòrica, incorporats en algun programa per a calcular les estructures i les propietats de les molècules i cossos sòlits. Encara que els resultats obtenguts normalment complementen l'informació de proves químiques, poden, en alguns casos, predir fenòmens químics que no han estat experimentats. La química computacional és àmpliament utilisada en el disseny de nous fàrmacs i materials.
Eixemples de propietats i estructures (i de la posició esperada d'àtoms constituents) poden ser l'energia absoluta i relativa, la distribució de càrrega electrònica, el dipol elèctric i moments multipolars superiors, freqüències vibratòries, reactivitat química o atres cantitats espectrals i seccions eficaces per a la colisió en atres partícules.
Els métodos utilisats cobrixen situacions estàtiques i dinàmiques. En tots els casos, el temps de càlcul aumenta ràpidament a mesura que la mida del sistema estudiat creix. Este sistema pot ser una simple molècula, un grup d'estes o un cos sòlit. Estes métodos, per tant, es basen en teories que van des de l'alta precisió, pero apropiats per a chicotets sistemes, a les bones aproximacions, pero apropiades per a grans sistemes. Els métodos més precisos són nomenats métodos ab initio, els quals es basen totalment en la teoria dels primers principis. Els menys precisos són nomenats empírics o semiempírics, pel fet que són obtenguts de resultats experimentals, a sovint d'àtoms o molècules relacionades, s'usen en conjunt en la teoria.
Enllaços externs[editar | editar còdic]
- Alternatura - IT, Computing and Sciences Creative Technology - Estudi de propietats òptiques no llineals aplicant els métodos computacionals de la química quàntica de molècules.
- NIST Computational Chemistry Comparison and Benchmark DataBase - Conté una base de senyes de milers de resultats computacionals i experimentals de centenars de sistemes (en anglés).
- Computational Chemistry Wiki - Wiki de resultats químics computacionals (en anglés).
| |||||||
