Diferència entre les revisions de "Acadèmies Valencianes"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m (Text reemplaça - ' la [[Acadèmia' a ' l'[[Acadèmia')
 
(No es mostren 10 edicions intermiges d'2 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
−
Les acadèmies eren reunions, tertúlies, de poetes, personalitats de la noblea i gents de la cultura convocades per un noble en sa casa. Tractaven assunts diversos, especialment temes lliteraris i humanístics i en general es proponia un tema pera que els membres compongueren poesies sobre el mateix per a la pròxima reunió.
+
Les '''Acadèmies Valencianes''' eren reunions, tertúlies, de poetes, personalitats de la noblea i gents de la cultura convocades per un noble en sa casa. Tractaven assunts diversos, especialment temes lliteraris i humanístics i en general es proponia un tema pera que els membres compongueren poesies sobre el mateix per a la pròxima reunió.
  
 
[[Bernardo Catalá de Valeriola]], impulsor de l'[[Acadèmia dels Nocturns]] la descriu en les seues memòries en estes paraules.
 
[[Bernardo Catalá de Valeriola]], impulsor de l'[[Acadèmia dels Nocturns]] la descriu en les seues memòries en estes paraules.
Llínea 5: Llínea 5:
 
{{cita|'''‘en el més de setembre, [[1591]], nos juntarem uns quants cavallers i amichs i instituhirem una Acadèmia pera exerçitarnos en hobres i actes virtuosos.''''Bernardo Guillem Catalá de Valeriola i Vives de Cañamás}}
 
{{cita|'''‘en el més de setembre, [[1591]], nos juntarem uns quants cavallers i amichs i instituhirem una Acadèmia pera exerçitarnos en hobres i actes virtuosos.''''Bernardo Guillem Catalá de Valeriola i Vives de Cañamás}}
  
−
Remontant-mos al mateix [[sigle XIV]] podríem trobar sense problemes referències a certàmens poètics a [[Valéncia]]. Aixina tenim referències d'un certamen poètic promogut per [[Jaime d'Aragó]] primer Cardenal de la diòcesis Valentina, en algun any entre [[1388]] i [[1392]].  
+
Remontant-mos al mateix [[sigle XIV]] podríem trobar sense problemes referències a certàmens poètics en [[Valéncia]]. Aixina tenim referències d'un certamen poètic promogut per [[Jaime d'Aragó]] primer Cardenal de la diòcesis Valentina, en algun any entre [[1388]] i [[1392]].  
  
 
{{cita|“Actor de pats,/tot lausor e honor/deu esser dat a/vostra Magestat,/car null altre no/deu esser lausat/mes Vós tot sol,/qui ets Deu e Senyor./Els sant del zela b mout/gran melodia/lauzen Senyor,/vostra gran sensòria./Aant Deu, sant fòrum,/Sant Senyor immortal,/vós jutgerets tota/carn humanal!/Aycest Anyel sots/forma e blancor/e sens duptar/un Deu en trinitat./Ab els sants mots/és transsubstanciat/el veray pa en carn/de gran dolsor./Vertader Deu e veure hom,/e borda e que'l rebam
 
{{cita|“Actor de pats,/tot lausor e honor/deu esser dat a/vostra Magestat,/car null altre no/deu esser lausat/mes Vós tot sol,/qui ets Deu e Senyor./Els sant del zela b mout/gran melodia/lauzen Senyor,/vostra gran sensòria./Aant Deu, sant fòrum,/Sant Senyor immortal,/vós jutgerets tota/carn humanal!/Aycest Anyel sots/forma e blancor/e sens duptar/un Deu en trinitat./Ab els sants mots/és transsubstanciat/el veray pa en carn/de gran dolsor./Vertader Deu e veure hom,/e borda e que'l rebam
−
trastuyt segramental/per sota que'ns leu/el pecat criminal!(“Cobles pel Preciors Cors de Jhesu Christ fetes per alguns homens de Valéncia”. Manuscrit de la Biblioteca de Carpentras a França)<ref>[http://www.valenciahui.com/opinion/opinion.php/2008/05/21/triduo_al_corpus_certamen_poetic_1388_92 Vicente Luis Simó Santonja]</ref>}}
+
trastuyt segramental/per sota que'ns leu/el pecat criminal!(“Cobles pel Preciors Cors de Jhesu Christ fetes per alguns hòmens de Valéncia”. Manuscrit de la Biblioteca de Carpentras a França)<ref>[http://www.valenciahui.com/opinion/opinion.php/2008/05/21/triduo_al_corpus_certamen_poetic_1388_92 Vicente Luis Simó Santonja]</ref>}}
  
−
Centrant-nos en el [[sigle d'Or Valencià]], podríem trobar els antecedents, la cort virreinal, en el [[Palau Real de Valéncia]] i el seu entorn, que van ser el lloc ideal on van florir les cites culturals, es coneixien com “parlaments i/o colacions” Les figures més destacades serien [[Jaume Roig]], en ‘[[Spill]] o [[Llibre dels dons]]', [[Roïç de Corella]] en ‘[[Parlament]] o colacio que apres de sucar sdevench en casa de Berenguer Mercader entre alguns hòmens de stat de la Ciutat de Valéncia, els quals ordenaren els historials poesies següents, ço és, casen la sua en són elegant estil', [[Bernat Fenollar]], en ‘El proces dels olives i disputa dels jovens i dels vells', i ‘[[El somni]]' de [[Johan Johan]].
+
Centrant-nos en el [[sigle d'Or Valencià]], podríem trobar els antecedents, la cort virreinal, en el [[Palau Real de Valéncia]] i el seu entorn, que varen ser el lloc ideal a on varen florir les cites culturals, es coneixien com “parlaments i/o colacions” Les figures més destacades serien [[Jaume Roig]], en ‘[[Spill]] o [[Llibre dels dons]]', [[Roïç de Corella]] en ‘[[Parlament]] o colació que apres de sucar sdevench en casa de Berenguer Mercader entre alguns hòmens de stat de la Ciutat de Valéncia, els quals ordenaren els historials poesies següents, ço és, casen la sua en són elegant estil', [[Bernat Fenollar]], en ‘El proces dels olives i disputa dels jóvens i dels vells', i ‘[[El somni]]' de [[Johan Johan]].
  
−
Ya a finals del [[sigle XVI]], a iniciativa del mencionat Catalá de Valeriola va sorgir la més coneguda de totes, l'[[Acadèmia dels Nocturns]] entre [[1591]] i [[1594]]. Esta acadèmia fon la que va servir d'inspiració i model a totes les sorgides posteriorment en el [[sigle XVII]] tant a Valéncia com en atres llocs d'[[Espanya]].
+
Ya a finals del [[sigle XVI]], a iniciativa del mencionat Catalá de Valeriola va sorgir la més coneguda de totes, l'[[Acadèmia dels Nocturns]] entre els anys [[1591]] i [[1594]]. Esta acadèmia fon la que va servir d'inspiració i model a totes les sorgides posteriorment en el [[sigle XVII]] tant en Valéncia com en atres llocs d'[[Espanya]].
  
 
El sigle XVII fon un moment àlgit atenent al número d'acadèmies creades, si be poques poden conseguir l'alt nivell que es va conseguir durant els sigles anteriors. Segons el decà de la [[RACV]], [[Vicente Luis Simó Santonja]], les podem dividir en tres tipos, ordinàries, ocasionals i fictícies.<ref>[http://www.valenciahui.com/opinion/opinion.php/2008/08/01/las_academias_valencianas_del_xvii Acadèmies valencianes del XVII]</ref>
 
El sigle XVII fon un moment àlgit atenent al número d'acadèmies creades, si be poques poden conseguir l'alt nivell que es va conseguir durant els sigles anteriors. Segons el decà de la [[RACV]], [[Vicente Luis Simó Santonja]], les podem dividir en tres tipos, ordinàries, ocasionals i fictícies.<ref>[http://www.valenciahui.com/opinion/opinion.php/2008/08/01/las_academias_valencianas_del_xvii Acadèmies valencianes del XVII]</ref>
Llínea 43: Llínea 43:
  
 
== Acadèmies Fictícies ==
 
== Acadèmies Fictícies ==
−
Estes acadèmies no serien reals i únicament hi ha constància d'elles en obres lliteràries de distints autors, tenint la seua seu o àmbit d'actuació a [[Valéncia]].
+
Estes acadèmies no serien reals i únicament hi ha constància d'elles en obres lliteràries de distints autors, tenint la seua seu o àmbit d'actuació en [[Valéncia]].
  
 
* “El Prado de Valéncia”, de Gaspar Mercader.
 
* “El Prado de Valéncia”, de Gaspar Mercader.
 
* “El subtil cordovés Pedro d'Urdemalas”, d'Alonso Jerónimo de Sales Barbadillo.
 
* “El subtil cordovés Pedro d'Urdemalas”, d'Alonso Jerónimo de Sales Barbadillo.
 
* “Horta de Valéncia, proses i versos en les Acadèmies d'ella”, d'Alonso de Castillo Solórzano.
 
* “Horta de Valéncia, proses i versos en les Acadèmies d'ella”, d'Alonso de Castillo Solórzano.
−
== Notes ==  
+
 
 +
== Referències ==  
 
{{reflist}}
 
{{reflist}}
 
[[Categoria:Acadèmies lliteràries]]
 
[[Categoria:Acadèmies lliteràries]]
−
[[Categoria:Escritors de la Comunitat Valenciana|Acadèmies Valencianes]]
+
[[Categoria:Escritors valencians]]
−
[[Categoria:Cultura de la Comunitat Valenciana|Acadèmies Valencianes]]
+
[[Categoria:Sigle d'Or de la Llengua Valenciana]]

Última revisió del 10:55 6 jul 2024

Les Acadèmies Valencianes eren reunions, tertúlies, de poetes, personalitats de la noblea i gents de la cultura convocades per un noble en sa casa. Tractaven assunts diversos, especialment temes lliteraris i humanístics i en general es proponia un tema pera que els membres compongueren poesies sobre el mateix per a la pròxima reunió.

Bernardo Catalá de Valeriola, impulsor de l'Acadèmia dels Nocturns la descriu en les seues memòries en estes paraules.

‘en el més de setembre, 1591, nos juntarem uns quants cavallers i amichs i instituhirem una Acadèmia pera exerçitarnos en hobres i actes virtuosos.'Bernardo Guillem Catalá de Valeriola i Vives de Cañamás

Remontant-mos al mateix sigle XIV podríem trobar sense problemes referències a certàmens poètics en Valéncia. Aixina tenim referències d'un certamen poètic promogut per Jaime d'Aragó primer Cardenal de la diòcesis Valentina, en algun any entre 1388 i 1392.

“Actor de pats,/tot lausor e honor/deu esser dat a/vostra Magestat,/car null altre no/deu esser lausat/mes Vós tot sol,/qui ets Deu e Senyor./Els sant del zela b mout/gran melodia/lauzen Senyor,/vostra gran sensòria./Aant Deu, sant fòrum,/Sant Senyor immortal,/vós jutgerets tota/carn humanal!/Aycest Anyel sots/forma e blancor/e sens duptar/un Deu en trinitat./Ab els sants mots/és transsubstanciat/el veray pa en carn/de gran dolsor./Vertader Deu e veure hom,/e borda e que'l rebam trastuyt segramental/per sota que'ns leu/el pecat criminal!(“Cobles pel Preciors Cors de Jhesu Christ fetes per alguns hòmens de Valéncia”. Manuscrit de la Biblioteca de Carpentras a França)[1]

Centrant-nos en el sigle d'Or Valencià, podríem trobar els antecedents, la cort virreinal, en el Palau Real de Valéncia i el seu entorn, que varen ser el lloc ideal a on varen florir les cites culturals, es coneixien com “parlaments i/o colacions” Les figures més destacades serien Jaume Roig, en ‘Spill o Llibre dels dons', Roïç de Corella en ‘Parlament o colació que apres de sucar sdevench en casa de Berenguer Mercader entre alguns hòmens de stat de la Ciutat de Valéncia, els quals ordenaren els historials poesies següents, ço és, casen la sua en són elegant estil', Bernat Fenollar, en ‘El proces dels olives i disputa dels jóvens i dels vells', i ‘El somni' de Johan Johan.

Ya a finals del sigle XVI, a iniciativa del mencionat Catalá de Valeriola va sorgir la més coneguda de totes, l'Acadèmia dels Nocturns entre els anys 1591 i 1594. Esta acadèmia fon la que va servir d'inspiració i model a totes les sorgides posteriorment en el sigle XVII tant en Valéncia com en atres llocs d'Espanya.

El sigle XVII fon un moment àlgit atenent al número d'acadèmies creades, si be poques poden conseguir l'alt nivell que es va conseguir durant els sigles anteriors. Segons el decà de la RACV, Vicente Luis Simó Santonja, les podem dividir en tres tipos, ordinàries, ocasionals i fictícies.[2]

Acadèmies Ordinàries[editar | editar còdic]

Acadèmies Ocasionals[editar | editar còdic]

Acadèmies Fictícies[editar | editar còdic]

Estes acadèmies no serien reals i únicament hi ha constància d'elles en obres lliteràries de distints autors, tenint la seua seu o àmbit d'actuació en Valéncia.

  • “El Prado de Valéncia”, de Gaspar Mercader.
  • “El subtil cordovés Pedro d'Urdemalas”, d'Alonso Jerónimo de Sales Barbadillo.
  • “Horta de Valéncia, proses i versos en les Acadèmies d'ella”, d'Alonso de Castillo Solórzano.

Referències[editar | editar còdic]

  1. ↑ Vicente Luis Simó Santonja
  2. ↑ Acadèmies valencianes del XVII
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Acadèmies_Valencianes&oldid=333807»