Diferència entre les revisions de "Semiòtica"
m (Text reemplaça - ' la Universitat' a ' l'Universitat') |
m (Text reemplaça - ' serie ' a ' série ') |
||
| (No se mostren 3 edicions intermiges del mateix usuari) | |||
| Llínea 3: | Llínea 3: | ||
Les teories que apliquem al disseny gràfic i a la comunicació visual procedixen del estudi de la [[ciència]], coneguda com a semiologia en [[Europa]] i semiòtica en els [[Estats Units]]. | Les teories que apliquem al disseny gràfic i a la comunicació visual procedixen del estudi de la [[ciència]], coneguda com a semiologia en [[Europa]] i semiòtica en els [[Estats Units]]. | ||
| − | La nova ciència va ser postulada a principis del [[ | + | La nova ciència va ser postulada a principis del [[sigle XIX]] per [[Ferdinand de Saussure]] ([[1875]]-[[1913]]), un professor suís de llingüística. |
| − | Els principis fonamentals actuals de la semiòtica varen ser escoltats pels alumnes de Saussure en un curs de llingüistes impartit en l'Universitat de Ginebra entre [[1906]] i [[1911]]. Saussure va morir en 1913 sense publicar les seues teories pero els seus alumnes en [[1915]] les varen publicar en el títul de "[[Curs de llingüística general]]". | + | Els principis fonamentals actuals de la semiòtica varen ser escoltats pels alumnes de Saussure en un curs de llingüistes impartit en l'Universitat de Ginebra entre els anys [[1906]] i [[1911]]. Saussure va morir en l'any 1913 sense publicar les seues teories pero els seus alumnes en [[1915]] les varen publicar en el títul de "[[Curs de llingüística general]]". |
| − | Abans de Saussure els estudis del llenguage s'ocupaven sobretot de l'us històric de la llengua. En les etapes inicials la llingüística va intentar explicar els [[signe semiòtic|signes]] imaginant-los com descripcions d'una | + | Abans de Saussure els estudis del llenguage s'ocupaven sobretot de l'us històric de la llengua. En les etapes inicials la llingüística va intentar explicar els [[signe semiòtic|signes]] imaginant-los com descripcions d'una série de gests, accions i sensacions. Els llingüistes s'ocupaven més de l'estructura del llenguage sense tindre en conter la seua relació en la ment. |
| − | Abans del curs de Ginebra Saussure també es dedicava a l'estudi de la [[llengua]], pero no estava satisfet, | + | Abans del curs de Ginebra Saussure també es dedicava a l'estudi de la [[llengua]], pero no estava satisfet, aixina que va canviar completament la forma d'enfocar la qüestió i va considerar la llengua com un sistema de signes, la seua teoria es centrava en el llenguage i el seu model es basa en les paraules com a signes. |
Per la mateixa época, un filòsof nort-americà [[Charles Sanders Peirce]] ([[1839]]-[[1914]]) estava realisant un estudi paralel dels signes, al que va denominar semiòtica. Peirce va ser reconegut com fundador de l'escola de semiòtica nort-americana. Peirce es va preocupar de la manera en que donam sentit al món que nos rodeja. Per Peirce no totes les persones interpreten un [[signe semiòtic|signes]] de la mateixa manera depén molt de l'experiència cultural que la persona te sobre l'objecte a representar. | Per la mateixa época, un filòsof nort-americà [[Charles Sanders Peirce]] ([[1839]]-[[1914]]) estava realisant un estudi paralel dels signes, al que va denominar semiòtica. Peirce va ser reconegut com fundador de l'escola de semiòtica nort-americana. Peirce es va preocupar de la manera en que donam sentit al món que nos rodeja. Per Peirce no totes les persones interpreten un [[signe semiòtic|signes]] de la mateixa manera depén molt de l'experiència cultural que la persona te sobre l'objecte a representar. | ||
| Llínea 15: | Llínea 15: | ||
Segons Peirce la semiòtica és la que hauria d'incloure a les atres ciències que tracten dels signes en determinats camps d'us o del coneiximent. Este pensament és coherent en el fet que la semiòtica es planteja com la ciència bàsica del funcionament del pensament, intentant respondre a l'interrogant de com el ser humà coneix el món que ho rodeja, com ho interpreta i com crea coneiximent i ho transmet. Per això, la semiòtica ha arribat a ser plantejada com la ciència de les ciències rivalisant en l'epistemologia. | Segons Peirce la semiòtica és la que hauria d'incloure a les atres ciències que tracten dels signes en determinats camps d'us o del coneiximent. Este pensament és coherent en el fet que la semiòtica es planteja com la ciència bàsica del funcionament del pensament, intentant respondre a l'interrogant de com el ser humà coneix el món que ho rodeja, com ho interpreta i com crea coneiximent i ho transmet. Per això, la semiòtica ha arribat a ser plantejada com la ciència de les ciències rivalisant en l'epistemologia. | ||
| − | La gran diferència entre els dos estudis | + | La gran diferència entre els dos estudis És que Saussure era exclusivament un estudi llingüístic, mostrava poc interés en el paper del llector en el procés. Per a Peirce el llector tenia un paper fonamental. |
Hi ha tres principals àrees dins de la semiòtica o semiologia: els signes, la forma com s'organisen en sistemes i el context a on apareixen. | Hi ha tres principals àrees dins de la semiòtica o semiologia: els signes, la forma com s'organisen en sistemes i el context a on apareixen. | ||
[[Categoria:Semiòtica| ]] | [[Categoria:Semiòtica| ]] | ||
Última revisió del 11:16 19 gin 2020
Semiòtica i semiologia és l'estudi dels sistemes de signes, especialment en relació al llenguage, pero en conseqüències en atres àrees de les ciències socials a on les qüestions d'interpretació són de gran importància.
Les teories que apliquem al disseny gràfic i a la comunicació visual procedixen del estudi de la ciència, coneguda com a semiologia en Europa i semiòtica en els Estats Units.
La nova ciència va ser postulada a principis del sigle XIX per Ferdinand de Saussure (1875-1913), un professor suís de llingüística.
Els principis fonamentals actuals de la semiòtica varen ser escoltats pels alumnes de Saussure en un curs de llingüistes impartit en l'Universitat de Ginebra entre els anys 1906 i 1911. Saussure va morir en l'any 1913 sense publicar les seues teories pero els seus alumnes en 1915 les varen publicar en el títul de "Curs de llingüística general".
Abans de Saussure els estudis del llenguage s'ocupaven sobretot de l'us històric de la llengua. En les etapes inicials la llingüística va intentar explicar els signes imaginant-los com descripcions d'una série de gests, accions i sensacions. Els llingüistes s'ocupaven més de l'estructura del llenguage sense tindre en conter la seua relació en la ment.
Abans del curs de Ginebra Saussure també es dedicava a l'estudi de la llengua, pero no estava satisfet, aixina que va canviar completament la forma d'enfocar la qüestió i va considerar la llengua com un sistema de signes, la seua teoria es centrava en el llenguage i el seu model es basa en les paraules com a signes.
Per la mateixa época, un filòsof nort-americà Charles Sanders Peirce (1839-1914) estava realisant un estudi paralel dels signes, al que va denominar semiòtica. Peirce va ser reconegut com fundador de l'escola de semiòtica nort-americana. Peirce es va preocupar de la manera en que donam sentit al món que nos rodeja. Per Peirce no totes les persones interpreten un signes de la mateixa manera depén molt de l'experiència cultural que la persona te sobre l'objecte a representar.
Segons Peirce la semiòtica és la que hauria d'incloure a les atres ciències que tracten dels signes en determinats camps d'us o del coneiximent. Este pensament és coherent en el fet que la semiòtica es planteja com la ciència bàsica del funcionament del pensament, intentant respondre a l'interrogant de com el ser humà coneix el món que ho rodeja, com ho interpreta i com crea coneiximent i ho transmet. Per això, la semiòtica ha arribat a ser plantejada com la ciència de les ciències rivalisant en l'epistemologia.
La gran diferència entre els dos estudis És que Saussure era exclusivament un estudi llingüístic, mostrava poc interés en el paper del llector en el procés. Per a Peirce el llector tenia un paper fonamental.
Hi ha tres principals àrees dins de la semiòtica o semiologia: els signes, la forma com s'organisen en sistemes i el context a on apareixen.