Diferència entre les revisions de "Nacionalisme"
(Pàgina nova, en el contingut: «El '''nacionalisme''' és una ideologia i un moviment social i polític que va sorgir junt en el concepte de ...».) |
|||
| (No es mostren 16 edicions intermiges d'6 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | El '''nacionalisme''' és una [[ideologia]] i un [[història dels moviments socials i polítics|moviment social i polític]] que va sorgir junt en el concepte de [[nació]] propi de | + | El '''nacionalisme''' és una [[ideologia]] i un [[història dels moviments socials i polítics|moviment social i polític]] que va sorgir junt en el concepte de [[nació]] propi de l'[[Edat Contemporànea]] en les circumstàncies històriques de la ''Era de les [[Revolucions]] '' ([[Revolució Industrial]], [[Revolució burguesa]], [[Revolució lliberal]]) des de finals del [[sigle XVIII]]. També pot designar al ''[[sentiment]] nacionaliste'' i a l'''[[época]] del nacionalisme''. |
| + | |||
| + | == Descripció == | ||
| + | |||
| + | Podem dir que el nacionalisme potser definit com el sentiment conscient d'afinitat en un grup que és predominantment homogéneu. Per lo general, este sentiment d'afinitat prové de certs factors: | ||
| + | |||
| + | 1er.- Que el grup està unit per una ben definida cultura o manera de viure i per la similitut del seu idioma o dialecte. | ||
| + | |||
| + | 2on.- Que els seus membres viuen baix les mateixes lleis, i les seues creències polítiques són les mateixes o al menys fonamentalment similars, i que compartixen una mateixa tradició històrica. | ||
| + | |||
| + | 3er.- Un atre factor, encara que siga insòlit, es haver sofrit en comú. | ||
| + | |||
| + | 4rt.- I, finalment, el conviure en la mateixa zona geogràfica. | ||
| + | |||
| + | == Ideologia == | ||
| + | |||
| + | Com a ideologia, el nacionalisme posa a una determinada nació com l'únic referent [[identitari]] dins d'una [[comunitat política]]; i part de dos [[principi]]s bàsics respecte a la relació entre la [[nació]] i l'[[estat]]: | ||
| − | |||
* El principi de la [[sobirania nacional]]: que mantindria que la nació és l'única base llegítima per a l'estat. | * El principi de la [[sobirania nacional]]: que mantindria que la nació és l'única base llegítima per a l'estat. | ||
* El principi de [[nacionalitat]]: que mantindria que cada nació ha de formar el seu propi estat, i que les fronteres de l'estat haurien de coincidir en les de la nació. | * El principi de [[nacionalitat]]: que mantindria que cada nació ha de formar el seu propi estat, i que les fronteres de l'estat haurien de coincidir en les de la nació. | ||
| Llínea 7: | Llínea 22: | ||
El terme ''nacionalisme'' s'aplica tant a les [[doctrines polítiques]] com als '''moviments nacionalistes''': les accions colectives de [[moviment social|moviments socials]] i [[moviment polític|polítics]] tendents a conseguir les reclamacions nacionalistes. De vegades també se nomena ''nacionalisme'' al [[sentiment]] de pertinença a la nació pròpia, una cosa en principi identificable en el [[patriotisme]], pero distint si va més allà del mer sentiment i incorpora contingut doctrinal o acció política en un sentit concret. | El terme ''nacionalisme'' s'aplica tant a les [[doctrines polítiques]] com als '''moviments nacionalistes''': les accions colectives de [[moviment social|moviments socials]] i [[moviment polític|polítics]] tendents a conseguir les reclamacions nacionalistes. De vegades també se nomena ''nacionalisme'' al [[sentiment]] de pertinença a la nació pròpia, una cosa en principi identificable en el [[patriotisme]], pero distint si va més allà del mer sentiment i incorpora contingut doctrinal o acció política en un sentit concret. | ||
| − | La [[historiografia]] també usa el terme nacionalisme per a referir-se '''l'época del nacionalisme''': el periodo històric de formació de les nacions i el sorgiment de la ideologia i moviments nacionalistes, | + | == Historiografia == |
| + | |||
| + | La [[historiografia]] també usa el terme nacionalisme per a referir-se '''l'época del nacionalisme''': el periodo històric de formació de les nacions i el sorgiment de la ideologia i moviments nacionalistes, lo que va ocórrer entorn del [[sigle XIX]], coincidint en les [[revolucions lliberals]] o [[revolucions burgueses]]. En el sigle XX es produïx una renovació del nacionalisme, en el periodo d'entreguerres vinculat al [[fascisme]], i despuix de la [[Segona Guerra Mundial]] vinculat al procés de [[descolonisació]] i al [[tercermundisme]], quan sorgixen numerosos grups denominats ''[[Moviment de Llibertament Nacional]] ''. | ||
| + | |||
| + | == Nacionalisme musical == | ||
| + | |||
| + | Es parla també del [[nacionalisme musical]], expressió artística de la segona mitat del [[sigle XIX]] que coincidix en el nacionalisme polític en la valoració de l'etnicitat ([[folclor]]), i que deriva de l'anterior [[romanticisme]], moviment intelectual i artístic també molt vinculat en el [[nacionalisme romàntic]], encara que siga de més àmplia extensió temporal i conceptual que este. | ||
| + | |||
| + | == Vore també == | ||
| + | |||
| + | * [[Nacionalisme en Espanya]] | ||
| + | * [[Nacionalisme espanyol]] | ||
| + | * [[Nacionalisme valencià]] | ||
| − | + | == Referències == | |
| + | * TANHAM, George K. ''Nacionalismo y revolución'' (Madrit, 1967). Servici d'Informació dels Estats Units (USIS). Embaixada dels Estats Units - Madrit. | ||
[[Categoria:Nacionalisme| ]] | [[Categoria:Nacionalisme| ]] | ||
[[Categoria:Espectre polític]] | [[Categoria:Espectre polític]] | ||
| + | [[Categoria:Política]] | ||
Última revisió del 10:07 2 feb 2023
El nacionalisme és una ideologia i un moviment social i polític que va sorgir junt en el concepte de nació propi de l'Edat Contemporànea en les circumstàncies històriques de la Era de les Revolucions (Revolució Industrial, Revolució burguesa, Revolució lliberal) des de finals del sigle XVIII. També pot designar al sentiment nacionaliste i a l'época del nacionalisme.
Descripció[editar | editar còdic]
Podem dir que el nacionalisme potser definit com el sentiment conscient d'afinitat en un grup que és predominantment homogéneu. Per lo general, este sentiment d'afinitat prové de certs factors:
1er.- Que el grup està unit per una ben definida cultura o manera de viure i per la similitut del seu idioma o dialecte.
2on.- Que els seus membres viuen baix les mateixes lleis, i les seues creències polítiques són les mateixes o al menys fonamentalment similars, i que compartixen una mateixa tradició històrica.
3er.- Un atre factor, encara que siga insòlit, es haver sofrit en comú.
4rt.- I, finalment, el conviure en la mateixa zona geogràfica.
Ideologia[editar | editar còdic]
Com a ideologia, el nacionalisme posa a una determinada nació com l'únic referent identitari dins d'una comunitat política; i part de dos principis bàsics respecte a la relació entre la nació i l'estat:
- El principi de la sobirania nacional: que mantindria que la nació és l'única base llegítima per a l'estat.
- El principi de nacionalitat: que mantindria que cada nació ha de formar el seu propi estat, i que les fronteres de l'estat haurien de coincidir en les de la nació.
El terme nacionalisme s'aplica tant a les doctrines polítiques com als moviments nacionalistes: les accions colectives de moviments socials i polítics tendents a conseguir les reclamacions nacionalistes. De vegades també se nomena nacionalisme al sentiment de pertinença a la nació pròpia, una cosa en principi identificable en el patriotisme, pero distint si va més allà del mer sentiment i incorpora contingut doctrinal o acció política en un sentit concret.
Historiografia[editar | editar còdic]
La historiografia també usa el terme nacionalisme per a referir-se l'época del nacionalisme: el periodo històric de formació de les nacions i el sorgiment de la ideologia i moviments nacionalistes, lo que va ocórrer entorn del sigle XIX, coincidint en les revolucions lliberals o revolucions burgueses. En el sigle XX es produïx una renovació del nacionalisme, en el periodo d'entreguerres vinculat al fascisme, i despuix de la Segona Guerra Mundial vinculat al procés de descolonisació i al tercermundisme, quan sorgixen numerosos grups denominats Moviment de Llibertament Nacional .
Nacionalisme musical[editar | editar còdic]
Es parla també del nacionalisme musical, expressió artística de la segona mitat del sigle XIX que coincidix en el nacionalisme polític en la valoració de l'etnicitat (folclor), i que deriva de l'anterior romanticisme, moviment intelectual i artístic també molt vinculat en el nacionalisme romàntic, encara que siga de més àmplia extensió temporal i conceptual que este.
Vore també[editar | editar còdic]
Referències[editar | editar còdic]
- TANHAM, George K. Nacionalismo y revolución (Madrit, 1967). Servici d'Informació dels Estats Units (USIS). Embaixada dels Estats Units - Madrit.