Diferència entre les revisions de "Der Wanderer über dem Nebelmeer"
(Text reemplaça - 'paisage' a 'païsage') |
|||
| (No es mostren 6 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[Image:Caspar David Friedrich 032.jpg|250px|right]] | [[Image:Caspar David Friedrich 032.jpg|250px|right]] | ||
| − | '''Caminant damunt un mar de boira''' (en [[alemà]], '''''Der Wanderer über dem Nebelmeer''''') és un [[oli sobre llenç|oli]] pintat | + | '''Caminant damunt un mar de boira''' (en [[alemà]], '''''Der Wanderer über dem Nebelmeer''''') és un [[oli sobre llenç|oli]] pintat en l'any [[1817]] [[Romanticisme|romàntic]] [[alemà]] [[Caspar David Friedrich]]. Actualment el llenç es conserva en el [[Kunsthalle Hamburg]] d'[[Hamburc]] ([[Alemanya]]). |
| − | El sublim poder de la naturalea fon un tema dominant en les pintures de [[Caspar David Friedrich]] ([[1774]]-[[1840]]). El | + | El sublim poder de la naturalea fon un tema dominant en les pintures de [[Caspar David Friedrich]] ([[1774]]-[[1840]]). El païsage de la seua [[Alemanya]] nativa fon una font d'inspiració per l'artista, pero la seua història personal també podria explicar la tensió que va saber plasmar. |
| − | Quan era un | + | |
| − | Friedrich, que començà a pintar a l'oli a partir dels trenta anys, demostra haver posseït un profunt coneiximent del mig en els rics matisos del color fosc al que recorre per | + | Quan era un chiquet, patinava en el seu germà sobre la superfície gelada del mar [[Bàltic]] quan el [[gel]] es trencà. Caspar caigué dins i el seu germà morí per salvar-lo. La depressió que sofrí l'artista d'adult el portà a intentar tallar-se el [[coll]], sense èxit. La relació entre el trauma i la inspiració quedà clara en la afirmació de Friedrich:{{Cita|''L'artista no hauria pintar tant sols lo que té davant, sino també lo que veu en el seu interior. I si no veu res, hauria de deixar de pintar lo que té davant''.}}Un mar embravit s'estavella enfront la solitària figura del ''Caminant damunt un mar de boira''. Este quadro, que l'artista realisà el mateix any de la seua boda, podria expressar la lluita personal que va sostindré per a dominar les seues emocions trobades i tranquilisar a la seua jove esposa. |
| − | A pesar de tot, a pesar de l'anacrònica conexió, la bellea mística dels seus | + | |
| + | Friedrich, que començà a pintar a l'oli a partir dels trenta anys, demostra haver posseït un profunt coneiximent del mig en els rics matisos del color fosc al que recorre per plasmar una imaginària punyent. Els acontenyiments tergiversaren el llegat de Friedrich quan [[Adolf Hitler]] decidí apropiar-se d'una de les seues pintures i amprar-la com a propaganda [[nazi]]. | ||
| + | |||
| + | A pesar de tot, a pesar de l'anacrònica conexió, la bellea mística dels seus païsages ha perdurat fins els nostres dies. | ||
== Bibliografia == | == Bibliografia == | ||
Última revisió del 16:03 23 jun 2022
Caminant damunt un mar de boira (en alemà, Der Wanderer über dem Nebelmeer) és un oli pintat en l'any 1817 romàntic alemà Caspar David Friedrich. Actualment el llenç es conserva en el Kunsthalle Hamburg d'Hamburc (Alemanya).
El sublim poder de la naturalea fon un tema dominant en les pintures de Caspar David Friedrich (1774-1840). El païsage de la seua Alemanya nativa fon una font d'inspiració per l'artista, pero la seua història personal també podria explicar la tensió que va saber plasmar.
Quan era un chiquet, patinava en el seu germà sobre la superfície gelada del mar Bàltic quan el gel es trencà. Caspar caigué dins i el seu germà morí per salvar-lo. La depressió que sofrí l'artista d'adult el portà a intentar tallar-se el coll, sense èxit. La relació entre el trauma i la inspiració quedà clara en la afirmació de Friedrich:
Un mar embravit s'estavella enfront la solitària figura del Caminant damunt un mar de boira. Este quadro, que l'artista realisà el mateix any de la seua boda, podria expressar la lluita personal que va sostindré per a dominar les seues emocions trobades i tranquilisar a la seua jove esposa.
Friedrich, que començà a pintar a l'oli a partir dels trenta anys, demostra haver posseït un profunt coneiximent del mig en els rics matisos del color fosc al que recorre per plasmar una imaginària punyent. Els acontenyiments tergiversaren el llegat de Friedrich quan Adolf Hitler decidí apropiar-se d'una de les seues pintures i amprar-la com a propaganda nazi.
A pesar de tot, a pesar de l'anacrònica conexió, la bellea mística dels seus païsages ha perdurat fins els nostres dies.
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Grijalbo 1001 Pinturas que hay que ver antes de morir, pàg. 367 artículs de Stephen Farthing i J. F. Yvars (ISBN 978-84-253-4111-3)