Diferència entre les revisions de "Samorra"
m (Text reemplaça - 'tambe' a 'també') |
|||
| (No es mostren 14 edicions intermiges d'6 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | + | La '''samorra''' o '''salmorra''', o ''aigua-sal'' en la comarca de [[L'Alcoyà]] i [[La Marina Baixa]] és el nom per a un entremés popular basat en aliments conservats en [[salmorra]] o aigua salada, que s'utilisa per mantindre-los frescs. Habitualment, llavors, es referix a [[Oliva|olives]], [[carlota]], [[pebrera]], [[floricol]], [[cogombre]], etc. | |
| − | - | + | Este formava, i encara forma, part del menjar tradicional del llaurador [[Comunitat Valenciana|valencià]], la [[picadeta]], en conjunció en atres menjars com [[anou|anous]] o fruits secs. Abans era comú comprar-la de les drogueries; hui en dia, és típic de trobar la samorra en els bars de poble, encara que no fruïx de l'estatus de menjar d'alt nivell i llavors no se servix en els restaurants. |
| − | + | == Ingredients == | |
| − | + | * [[Pebrera|Pebreres]] i [[tomata|tomaques]] verdes (es important que estiguen lo més tendres possible) | |
| − | + | * [[Aigua]] | |
| − | + | * [[Sal]] | |
| − | + | * Un poc de [[vinagre]] | |
| − | + | * [[Llima|Llimes]] verdosetes | |
| − | + | * Un ullet de [[llimera]] | |
| − | + | * Un ullet d'[[olivera]] | |
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | + | == Elaboració == | |
| + | En un recipient adequat, tirar la sal, un chorret de vinagre i l'aigua. Es remena i es va provant fins conseguir el punt adequat que es sentidet de vinagre i sal, pero no molt (este punt a soles es conseguix en l'experiencia). A banda de donar el gust, la funció d'este caldo és la de maceracio. | ||
| − | + | Agregar les llimes a trossets per a que es repartixquen millor. Fer-li un tall transversal a les pebreres i per un costat a les tomaques i ficar-los a la mescla anterior procurant que queden mesclades les pebreres, les tomaques i les llimes. Damunt de tot es posen els ullets de llimera i d'olivera de forma que ningun atre ingredient quede surant (la missió dels ullets, a banda dels ingredients no suren, es per a donar-li també un sabor caracteristic). | |
| + | Tapar i deixar en maceració tres o quatre dies i llest per a menjar. | ||
| + | |||
[[Categoria:Picadetes valencianes]] | [[Categoria:Picadetes valencianes]] | ||
| + | [[Categoria:Gastronomia de la Comunitat Valenciana]] | ||
Última revisió del 18:13 23 set 2024
La samorra o salmorra, o aigua-sal en la comarca de L'Alcoyà i La Marina Baixa és el nom per a un entremés popular basat en aliments conservats en salmorra o aigua salada, que s'utilisa per mantindre-los frescs. Habitualment, llavors, es referix a olives, carlota, pebrera, floricol, cogombre, etc.
Este formava, i encara forma, part del menjar tradicional del llaurador valencià, la picadeta, en conjunció en atres menjars com anous o fruits secs. Abans era comú comprar-la de les drogueries; hui en dia, és típic de trobar la samorra en els bars de poble, encara que no fruïx de l'estatus de menjar d'alt nivell i llavors no se servix en els restaurants.
Ingredients[editar | editar còdic]
- Pebreres i tomaques verdes (es important que estiguen lo més tendres possible)
- Aigua
- Sal
- Un poc de vinagre
- Llimes verdosetes
- Un ullet de llimera
- Un ullet d'olivera
Elaboració[editar | editar còdic]
En un recipient adequat, tirar la sal, un chorret de vinagre i l'aigua. Es remena i es va provant fins conseguir el punt adequat que es sentidet de vinagre i sal, pero no molt (este punt a soles es conseguix en l'experiencia). A banda de donar el gust, la funció d'este caldo és la de maceracio.
Agregar les llimes a trossets per a que es repartixquen millor. Fer-li un tall transversal a les pebreres i per un costat a les tomaques i ficar-los a la mescla anterior procurant que queden mesclades les pebreres, les tomaques i les llimes. Damunt de tot es posen els ullets de llimera i d'olivera de forma que ningun atre ingredient quede surant (la missió dels ullets, a banda dels ingredients no suren, es per a donar-li també un sabor caracteristic).
Tapar i deixar en maceració tres o quatre dies i llest per a menjar.