Diferència entre les revisions de "Idioma danés"
m (Text reemplaça - 'literatura' a 'lliteratura') |
|||
(No es mostren 8 edicions intermiges d'4 usuaris) | |||
Llínea 27: | Llínea 27: | ||
== Història == | == Història == | ||
− | La major part del lèxic danés procedix de l'antic nòrdic, del qual s'han format noves paraules per mig de paraules compostes. | + | La major part del lèxic danés procedix de l'antic nòrdic, del qual s'han format noves paraules per mig de paraules compostes. A pesar d'això, un percentage considerable de vocabulari procedix del baix [[alemà]]. Posteriorment, l'alt alemà, el [[frances]] i ara l'[[anglés]] han superat al baix alemà en la seua influència sobre el danés. La relació genètica i històrica entre l'anglés i el danés fa que numeroses paraules d'abdós llengües se pareguen, per eixemple, hånd (hand), igen (again), næse (nose). A pesar d'això, la pronunciació d'estes paraules en abdós llengües varia considerablement. Esta relació està marcada especialment per l'invasió viquinga de part del nort d'Anglaterra. |
− | Alguns eixemples d'escritors famossos d'obres en danés són el filòsof existencial Søren Kierkegaard, el prolífic escritor de fàbules [[Hans Christian Andersen]] i el noveliste Ludvig Holberg. Tres autors danesos del [[sigle XX]] han rebut el Premi Nòbel de | + | Alguns eixemples d'escritors famossos d'obres en danés són el filòsof existencial Søren Kierkegaard, el prolífic escritor de fàbules [[Hans Christian Andersen]] i el noveliste Ludvig Holberg. Tres autors danesos del [[sigle XX]] han rebut el Premi Nòbel de lliteratura: Karl Adolph Gjellerup i Henrik Pontoppidan, que ho varen rebre en [[1917]] i [[Johannes Vilhelm Jensen]], galardonat en [[1944]]. |
La primera traducció de la Bíblia al danés se publicà en [[1550]]. | La primera traducció de la Bíblia al danés se publicà en [[1550]]. | ||
Llínea 41: | Llínea 41: | ||
En els coleges s'ensenya el danés oficial, dit '''Rigsdansk'' (Danés del regne), una forma "neutral" que és la que se parla en les grans ciutats. | En els coleges s'ensenya el danés oficial, dit '''Rigsdansk'' (Danés del regne), una forma "neutral" que és la que se parla en les grans ciutats. | ||
− | Dinamarca és un país compost per vora 400 illes. Existixen innumerabables dialectes perque les chicotetes illes o comunitats desenrollen els seus. En le zones rurals se parlen dialectes pràcticament incomprensibles per als ciutadans que parlen Rigsdansk, encara que les noves generacions parlen dialectes adaptats que són entesos en tota [[Dinamarca]]. | + | Dinamarca és un país compost per vora 400 illes. Existixen innumerabables dialectes perque les chicotetes illes o comunitats desenrollen els seus. En le zones rurals se parlen dialectes pràcticament incomprensibles per als ciutadans que parlen Rigsdansk, encara que les noves generacions parlen dialectes adaptats que són entesos en tota [[Dinamarca]]. |
+ | == Enllaços externs == | ||
+ | {{Commonscat|Danish language}} | ||
+ | |||
+ | {{Llengües germàniques}} | ||
[[Categoria:Llingüística]] | [[Categoria:Llingüística]] |
Última revisió del 16:19 15 set 2024
Danés Dansk | |
Pronunciació: | AFI: |
Atres denominacions: | |
Parlat en: | Dinamarca, Islàndia, Illes Feroe, Groenlàndia, Alemanya |
Regió: | |
Parlants: | 9 millons |
Rànquing: | |
Família: | Indoeuropea Germànic |
estatus oficial | |
Llengua oficial de: | Dinamarca, Groenlàndia, Illes Feroe, Unió Europea |
Regulat per: | Dansk Sprognævn |
còdics de la llengua | |
ISO 639-1 | da |
ISO 639-2 | dan |
ISO/FDIS 639-3 | dan |
SIL | |
vore també: llengua |
El danés (dansk) és una llengua escandinava, correspondent a un subgrup de les llengües germàniques, al matiex temps, de la familia del Indoeuropeu. És parlat per vora de sis millons de persones, i és el idioma oficial del Regne de Dinamarca, i cooficial en Groenlàndia i les Illes Feroe. Per motius històrics de dominació danesa i d'intercomunciació en els països arreplegats en el Consell Nòrdic en Islàndia s'ensenya esta llengua en les escoles, lo que permetix comunicar-se als islandesos en danés en certa competència.
Història[editar | editar còdic]
La major part del lèxic danés procedix de l'antic nòrdic, del qual s'han format noves paraules per mig de paraules compostes. A pesar d'això, un percentage considerable de vocabulari procedix del baix alemà. Posteriorment, l'alt alemà, el frances i ara l'anglés han superat al baix alemà en la seua influència sobre el danés. La relació genètica i històrica entre l'anglés i el danés fa que numeroses paraules d'abdós llengües se pareguen, per eixemple, hånd (hand), igen (again), næse (nose). A pesar d'això, la pronunciació d'estes paraules en abdós llengües varia considerablement. Esta relació està marcada especialment per l'invasió viquinga de part del nort d'Anglaterra.
Alguns eixemples d'escritors famossos d'obres en danés són el filòsof existencial Søren Kierkegaard, el prolífic escritor de fàbules Hans Christian Andersen i el noveliste Ludvig Holberg. Tres autors danesos del sigle XX han rebut el Premi Nòbel de lliteratura: Karl Adolph Gjellerup i Henrik Pontoppidan, que ho varen rebre en 1917 i Johannes Vilhelm Jensen, galardonat en 1944.
La primera traducció de la Bíblia al danés se publicà en 1550.
Dialectes[editar | editar còdic]
- Selanda (Sjællandsk, danés central-del est)
- Jutlàndia (Jysk, danés occidental)
- Bronholm (Bornholmsk, danés oriental)
- Fiònia (Fynsk, danés central).
En els coleges s'ensenya el danés oficial, dit 'Rigsdansk (Danés del regne), una forma "neutral" que és la que se parla en les grans ciutats.
Dinamarca és un país compost per vora 400 illes. Existixen innumerabables dialectes perque les chicotetes illes o comunitats desenrollen els seus. En le zones rurals se parlen dialectes pràcticament incomprensibles per als ciutadans que parlen Rigsdansk, encara que les noves generacions parlen dialectes adaptats que són entesos en tota Dinamarca.
Enllaços externs[editar | editar còdic]
- Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Idioma danés.
Llengües germàniques |
---|
Anglés · Alemà · Frisó · Noruec · Suec · Danés · Baix Alemà · Alemànic · Austro-bàvar · Feroés · Escocés · Islandés · Neerlandés · Afrikaans · Yidis |