Diferència entre les revisions de "Domini públic"
m (Text reemplaça - 'literatura' a 'lliteratura') |
|||
| (No es mostren 9 edicions intermiges d'4 usuaris) | |||
| Llínea 2: | Llínea 2: | ||
==Domini públic== | ==Domini públic== | ||
| − | Per '''domini públic''' (també nomenat '''demani''') s'entén el conjunt de [[bé]]ns i [[drets]] de titularitat pública, destinats a l'us públic (com els carrers, [[plaça]]s i [[camí]]ns públics), o a un servici públic (com un hospital públic, un centre escolar públic, les oficines d'un Ajuntament) o aquells a que una Llei qualifica com demanials per a impedir la seua apropiació pels particulars (com les plages, les aigües o les [[mina (mineria)|mines]] i l'us privatiu de les quals, si és el cas, requerix una [[concessió pública|concessió]], que | + | Per '''domini públic''' (també nomenat '''demani''') s'entén el conjunt de [[bé]]ns i [[drets]] de titularitat pública, destinats a l'us públic (com els carrers, [[plaça]]s i [[camí]]ns públics), o a un servici públic (com un hospital públic, un centre escolar públic, les oficines d'un Ajuntament) o aquells a que una Llei qualifica com demanials per a impedir la seua apropiació pels particulars (com les plages, les aigües o les [[mina (mineria)|mines]] i l'us privatiu de les quals, si és el cas, requerix una [[concessió pública|concessió]], que a soles l'[[administració pública]] pot otorgar). |
Alguns [[ordenaments jurídics]] consideren que el domini públic està format per aquells bens el dels quals titular és una [[comunitat]]. En este sentit, les comunitats de regants, de pasts, de boscs, etc., serien eixemples de domini públic. | Alguns [[ordenaments jurídics]] consideren que el domini públic està format per aquells bens el dels quals titular és una [[comunitat]]. En este sentit, les comunitats de regants, de pasts, de boscs, etc., serien eixemples de domini públic. | ||
| Llínea 9: | Llínea 9: | ||
==Dret d'autor== | ==Dret d'autor== | ||
| − | + | Per '''domini públic''' s'entén la situació en que queden les obres [[lliteratura|lliteràries]], [[art|artístiques]] o [[ciència|científiques]] (lo que inclou [[Programa (computació)|programes informàtics]]) a l'expirar el terme de protecció dels drets patrimonials exclusius que les lleis de dret d'autor reconeixen en favor del dret havent i que implica que poden ser explotades per qualsevol persona o corporació, pero sempre respectant els drets morals (bàsicament la paternitat). Açò succeïx habitualment transcorregut un terme contat des de la mort de l'autor (''[[post mortem auctoris]] ''). | |
| − | Per '''domini públic''' s'entén la situació en que queden les obres [[ | ||
| − | Les obres cobertes pel [[dret d'autor]] passen al domini públic passats 50 anys des de la mort del seu autor com a mínim, en concordança en el [[Conveni de Berna]], encara que el dit conveni reconeix el dret dels països signataris a ampliar el terme de la protecció. Per això, en molts ordenaments el terme és de 70, 80 o 100 anys des de la mort de l'autor. Països firmants de l'Acort d'Aspectes de Propietat Intelectual aplicat al Comerç (ADPIC o TRIPS per la seua sigla en anglés), un dels acorts de l'Organisació Mundial del Comerç, es comprometen a un mínim de 70 anys | + | Les obres cobertes pel [[dret d'autor]] passen al domini públic passats 50 anys des de la mort del seu autor com a mínim, en concordança en el [[Conveni de Berna]], encara que el dit conveni reconeix el dret dels països signataris a ampliar el terme de la protecció. Per això, en molts ordenaments el terme és de 70, 80 o 100 anys des de la mort de l'autor. Països firmants de l'Acort d'Aspectes de Propietat Intelectual aplicat al Comerç (ADPIC o TRIPS per la seua sigla en anglés), un dels acorts de l'Organisació Mundial del Comerç, es comprometen a un mínim de 70 anys despuix de la mort de l'autor. En alguns països, l'[[autor]] pot voluntàriament cedir al domini públic una obra, és dir, renunciar als drets patrimonials sobre la seua obra, mantenint la paternitat sobre la mateixa. |
| − | Domini públic en estos | + | Domini públic en estos casos se sol abreviar com ''PD'' (de l'[[idioma anglés|anglés]], ''public domain''). |
| − | A voltes pareix que per domini públic s'entén allò que no té amo. Esta accepció no és encertada: lo que no té amo es denomina ''[[Cap nulius]]'', que pot ser apropiat per a qualsevol, pero mai domini públic. | + | A voltes pareix que per domini públic s'entén allò que no té amo. Esta accepció no és encertada: lo que no té amo es denomina ''[[Cap nulius]] '', que pot ser apropiat per a qualsevol, pero mai domini públic. |
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
==Enllaços externs== | ==Enllaços externs== | ||
Última revisió del 20:53 1 jun 2022
Domini públic és un concepte utilisat en dos àrees del dret: el dret administratiu i el dret d'autor.
Domini públic[editar | editar còdic]
Per domini públic (també nomenat demani) s'entén el conjunt de béns i drets de titularitat pública, destinats a l'us públic (com els carrers, plaças i camíns públics), o a un servici públic (com un hospital públic, un centre escolar públic, les oficines d'un Ajuntament) o aquells a que una Llei qualifica com demanials per a impedir la seua apropiació pels particulars (com les plages, les aigües o les mines i l'us privatiu de les quals, si és el cas, requerix una concessió, que a soles l'administració pública pot otorgar).
Alguns ordenaments jurídics consideren que el domini públic està format per aquells bens el dels quals titular és una comunitat. En este sentit, les comunitats de regants, de pasts, de boscs, etc., serien eixemples de domini públic.
Dret d'autor[editar | editar còdic]
Per domini públic s'entén la situació en que queden les obres lliteràries, artístiques o científiques (lo que inclou programes informàtics) a l'expirar el terme de protecció dels drets patrimonials exclusius que les lleis de dret d'autor reconeixen en favor del dret havent i que implica que poden ser explotades per qualsevol persona o corporació, pero sempre respectant els drets morals (bàsicament la paternitat). Açò succeïx habitualment transcorregut un terme contat des de la mort de l'autor (post mortem auctoris ).
Les obres cobertes pel dret d'autor passen al domini públic passats 50 anys des de la mort del seu autor com a mínim, en concordança en el Conveni de Berna, encara que el dit conveni reconeix el dret dels països signataris a ampliar el terme de la protecció. Per això, en molts ordenaments el terme és de 70, 80 o 100 anys des de la mort de l'autor. Països firmants de l'Acort d'Aspectes de Propietat Intelectual aplicat al Comerç (ADPIC o TRIPS per la seua sigla en anglés), un dels acorts de l'Organisació Mundial del Comerç, es comprometen a un mínim de 70 anys despuix de la mort de l'autor. En alguns països, l'autor pot voluntàriament cedir al domini públic una obra, és dir, renunciar als drets patrimonials sobre la seua obra, mantenint la paternitat sobre la mateixa.
Domini públic en estos casos se sol abreviar com PD (de l'anglés, public domain).
A voltes pareix que per domini públic s'entén allò que no té amo. Esta accepció no és encertada: lo que no té amo es denomina Cap nulius , que pot ser apropiat per a qualsevol, pero mai domini públic.