Diferència entre les revisions de "Monasteri d'Aigües Vives"
(Text reemplaça - 'cridat' a 'nomenat') |
|||
| (No es mostren 21 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | El '''Convent d'Aigües Vives''', també | + | [[Image:Carcagente.Convento de Aguas Vivas.jpg|thumb|300px|right|Convent d'Aigües Vives.]] |
| + | [[Image:Conventodeaguasvivas100.JPG|300px|thumb|right|Frontera Est del Convent d'Aigües Vives.]] | ||
| + | [[Image:MonAigüesVives Carcaixent.jpg|300px|thumb|right|miniaturadeimagen|Monasteri d'Aigües Vives]] | ||
| + | El '''Convent d'Aigües Vives''', també nomenat''' Real Monasteri de Santa Maria d'Aigües Vives''' en el municipi de [[Carcaixent]] ([[Província de Valéncia]], és un edifici religiós i els seus orígens se remonten al [[sigle XIII]]. | ||
| − | == | + | == Història == |
| − | L'actual edifici fon construït durant els | + | L'actual edifici fon construït durant els sigles [[sigle XVI|XVI]] i [[sigle XVII|XVII]] en estils gòtic i barroc, si be l'ala nort fon conclosa en el [[sigle XVIII]]. |
| − | El monasteri | + | El monasteri pertanygué a l'orde dels [[agustins]], custodiava l'image de la Verge d'Aigües Vives, patrona de la ciutat de [[Carcaixent]]. |
| − | A | + | A mitat del [[sigle XIX]] a conseqüència de la [[desamortisació]] de [[Mendizábal]], els monges tingueren que abandonar el convent , que passà a ser propietat dels barons de Casanova, destinant-se a vivenda rural. En l'any [[1977]] el monasteri fon adquirit i reformat per a destinar-ho a hotel residencia per D.Antoni Vidal Bellver (fotógraf i empresari de Carcaixent). En l'actualitat és propietat d'un conegut empresari estager gandià. |
== Arquitectura == | == Arquitectura == | ||
| − | A lo llarc dels | + | A lo llarc dels sigles [[sigle XVI|XVI]] i [[sigle XVII|XVII]] se configura l'estructura monumental actual del convent. Francesc Colóm, artífice valencià, dirigí en l'any [[1597]] una ampliació del cenobi, particularment del claustre. Noves obres se daten en [[1633]], sent en [[1695]], quan se traça i alça la nova iglésia en transagrari, sacristia, retaule major i torre campanar, ablamant-se alguns altars. |
L'edifici s'articula al voltant del claustre al qual recauen l'iglésia al sur, el conjunt de la granja al Nort i el gran cos rectangular de cinc plantes que domina el conjunt, recaent a la carretera de [[Alzira]] a [[Tavernes de la Valldigna]] a l'Este. A l'Oest recauen la torre campanar, l'iglésia, el portaló d'accés al claustre i les edificacions de la granja. | L'edifici s'articula al voltant del claustre al qual recauen l'iglésia al sur, el conjunt de la granja al Nort i el gran cos rectangular de cinc plantes que domina el conjunt, recaent a la carretera de [[Alzira]] a [[Tavernes de la Valldigna]] a l'Este. A l'Oest recauen la torre campanar, l'iglésia, el portaló d'accés al claustre i les edificacions de la granja. | ||
| − | El claustre de reduïdes proporcions | + | El claustre de reduïdes proporcions és ric en talla i decorats en pintures al fresc. En el centre hi ha una cisterna. A l'esquerra del claustre està el refectori, i paralelament al mateix, la cuina. |
| − | La torre campanar mostra un llarc cos vertical, en l' | + | La torre campanar mostra un llarc cos vertical, en l'únic aditament d'un rellonge solar. Un doble i escassa molura dona pas al cos de campanes en finestres verticals en arc de mig punt. La coberta a quatre aigües de teula aràbic s'arremata en veleta de [[ferro]]. |
| − | La | + | La frontera de l'iglésia acusa l'enteulat a dos aigües de la mateixa aixina com les vertents de les cobertes dels contraforts. La porta d'accés es allindada en un drap de ceràmica representant a Nostra Senyora d'Aigües Vives. La frontera del claustre enquadra un portaló d'arc rebaixat en escut nobiliari, flanquejat per sendes finestres rectangulars. En la planta superiora sobreïxen un balcó i dos finestrals. Adossats a estos cossos se troba un cos de vàries dependències destinades a la granja en estructures de distintes époques. |
| − | La | + | La frontera Este corresponent al gran cos que domina espacialment el conjunt, presenta una ampla verticalitat. Una prolongada escalinata d'accés, remonta a l'alt terraplé. En este pétreu podium fa de contrafort i fonamenta i reforça l'estructura de l'obra. Sobre el podium s'obrin sis finestrals, en simulació pictòrica de sellars en llindars i machones. L'últim cos, arrematat per una cornisa teula vàries pintures, entre elles flanquejada per l'inscripció any [[1767]], la Verge d'Aigües Vives. Entre finestrals se mostren elements pictòrics ornamentals. La coberta és a una vertent i de teula aràbic. |
| − | Al fachat Sur recau la torre campanar, la nau lateral del temple i una edificacio adossada, la primitiva sacristia i el flanc del cos recaent a la | + | Al fachat Sur recau la torre campanar, la nau lateral del temple i una edificacio adossada, la primitiva sacristia i el flanc del cos recaent a la frontera este. El fachat nort correspon a les distintes edificacions de la casa de llabor. |
| − | L'iglésia | + | L'iglésia és d'una nau i en ella hi ha ademés de l'altar sis capelles laterals. El presbiteri te dos portes, una que dona accés al claustre i atra que comunicava a l'antiga sacristia convertida en trull. L'iglésia te cor alt en barana semicircular i cadiram de dos époques: [[sigle XV]], [[arquitectura gòtica|gòtica]] i atra [[plateresca]]. La volta del temple és de cano. |
| − | |||
| − | |||
| − | |||
== Vore també == | == Vore també == | ||
| Llínea 31: | Llínea 31: | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
| + | {{Commonscat|Aigües Vives Monastery of Saint Mary}} | ||
* [http://www.cult.gva.es/dgpa/documentacion/interno/54.pdf Ficha en la biblioteca de Patrimoni] | * [http://www.cult.gva.es/dgpa/documentacion/interno/54.pdf Ficha en la biblioteca de Patrimoni] | ||
| + | |||
| + | ==Referències== | ||
| + | {{Traduït de|es|Convento de Aguas Vivas}} | ||
| + | |||
| + | [[Categoria:Monasteris de la Comunitat Valenciana]] | ||
Última revisió del 16:22 28 ago 2023
El Convent d'Aigües Vives, també nomenat Real Monasteri de Santa Maria d'Aigües Vives en el municipi de Carcaixent (Província de Valéncia, és un edifici religiós i els seus orígens se remonten al sigle XIII.
Història[editar | editar còdic]
L'actual edifici fon construït durant els sigles XVI i XVII en estils gòtic i barroc, si be l'ala nort fon conclosa en el sigle XVIII.
El monasteri pertanygué a l'orde dels agustins, custodiava l'image de la Verge d'Aigües Vives, patrona de la ciutat de Carcaixent.
A mitat del sigle XIX a conseqüència de la desamortisació de Mendizábal, els monges tingueren que abandonar el convent , que passà a ser propietat dels barons de Casanova, destinant-se a vivenda rural. En l'any 1977 el monasteri fon adquirit i reformat per a destinar-ho a hotel residencia per D.Antoni Vidal Bellver (fotógraf i empresari de Carcaixent). En l'actualitat és propietat d'un conegut empresari estager gandià.
Arquitectura[editar | editar còdic]
A lo llarc dels sigles XVI i XVII se configura l'estructura monumental actual del convent. Francesc Colóm, artífice valencià, dirigí en l'any 1597 una ampliació del cenobi, particularment del claustre. Noves obres se daten en 1633, sent en 1695, quan se traça i alça la nova iglésia en transagrari, sacristia, retaule major i torre campanar, ablamant-se alguns altars. L'edifici s'articula al voltant del claustre al qual recauen l'iglésia al sur, el conjunt de la granja al Nort i el gran cos rectangular de cinc plantes que domina el conjunt, recaent a la carretera de Alzira a Tavernes de la Valldigna a l'Este. A l'Oest recauen la torre campanar, l'iglésia, el portaló d'accés al claustre i les edificacions de la granja.
El claustre de reduïdes proporcions és ric en talla i decorats en pintures al fresc. En el centre hi ha una cisterna. A l'esquerra del claustre està el refectori, i paralelament al mateix, la cuina.
La torre campanar mostra un llarc cos vertical, en l'únic aditament d'un rellonge solar. Un doble i escassa molura dona pas al cos de campanes en finestres verticals en arc de mig punt. La coberta a quatre aigües de teula aràbic s'arremata en veleta de ferro.
La frontera de l'iglésia acusa l'enteulat a dos aigües de la mateixa aixina com les vertents de les cobertes dels contraforts. La porta d'accés es allindada en un drap de ceràmica representant a Nostra Senyora d'Aigües Vives. La frontera del claustre enquadra un portaló d'arc rebaixat en escut nobiliari, flanquejat per sendes finestres rectangulars. En la planta superiora sobreïxen un balcó i dos finestrals. Adossats a estos cossos se troba un cos de vàries dependències destinades a la granja en estructures de distintes époques.
La frontera Este corresponent al gran cos que domina espacialment el conjunt, presenta una ampla verticalitat. Una prolongada escalinata d'accés, remonta a l'alt terraplé. En este pétreu podium fa de contrafort i fonamenta i reforça l'estructura de l'obra. Sobre el podium s'obrin sis finestrals, en simulació pictòrica de sellars en llindars i machones. L'últim cos, arrematat per una cornisa teula vàries pintures, entre elles flanquejada per l'inscripció any 1767, la Verge d'Aigües Vives. Entre finestrals se mostren elements pictòrics ornamentals. La coberta és a una vertent i de teula aràbic.
Al fachat Sur recau la torre campanar, la nau lateral del temple i una edificacio adossada, la primitiva sacristia i el flanc del cos recaent a la frontera este. El fachat nort correspon a les distintes edificacions de la casa de llabor.
L'iglésia és d'una nau i en ella hi ha ademés de l'altar sis capelles laterals. El presbiteri te dos portes, una que dona accés al claustre i atra que comunicava a l'antiga sacristia convertida en trull. L'iglésia te cor alt en barana semicircular i cadiram de dos époques: sigle XV, gòtica i atra plateresca. La volta del temple és de cano.
Vore també[editar | editar còdic]
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Monasteri d'Aigües Vives.- Ficha en la biblioteca de Patrimoni
Referències[editar | editar còdic]
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Convento de Aguas Vivas de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.