Diferència entre les revisions de "Tapir"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(Pàgina nova, en el contingut: «El tapir es un dels grans mamifers herbivors en una trompa (proboscide) prensil. Habiten la jungla i zones boscoses d'America del sur, America Central i s...».)
 
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils)
 
(No es mostren 17 edicions intermiges d'6 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
El tapir es un dels grans mamifers herbivors en una trompa (proboscide) prensil.
+
{{Taxobox
Habiten la jungla i zones boscoses d'[[America del sur]], [[America Central]] i surest d'[[Asia]]. La seua trompa es molt versatil i dona als tapirs una estructura del craneu diferent dels atres perissodactils. Son animals, de visio deficient, mes be crepusculars o nocturns. La familia Tapiridae es una de les mes antigues entre els mamifers, era una dels mes tendits en l'oligocen fa uns 55 millons d'anys quan estaven distribuits per tot el mon; el fossil de tapir mes vell d'[[Europa]] d'entre 3,5 i 4 millons d'anys, s'ha trobat el 2008 en el Camp dels Ninots de Caldes de Malavella.
+
| nom = Tapir
 +
| image = Malayan Tapir 001.jpg
 +
| llegenda = [[Tapir malai]]
 +
| regnum = [[Animalia]]
 +
| phylum = [[Chordata]]
 +
| classis = [[Mammalia]]
 +
| ordo = [[Perissodactyla]]
 +
| subordo = [[Ceratomorpha]]
 +
| familia = [[Tapiridae]]
 +
| genus = '''''Tapirus'''''<br>Brünnich, [[1772]]
 +
}}
 +
[[Image:Bairds Tapir.jpg|thumb|250px|Tapir de Baird]]
 +
[[Image:Tapirus terrestris (1) by JM Rosier.jpg|thumb|250px|Tapir amazònic]]
 +
[[Image:Tapirus pinchaque portrait.jpg|thumb|250px|Tapir de montanya]]
 +
'''''Tapirus''''' és un [[Gènero (biologia)|gènero]] de [[mamífer]]s [[perissodàctil]]s de la [[família (biologia)|família]] [[Tapiridae]] coneguts vulgarment com '''tapirs'''. Són uns dels grans mamifers herbivors en una trompa ([[probòscide]]) prensil.
 +
 
 +
Habiten la jungla i zones boscoses d'[[Amèrica del sur]], [[Amèrica Central]] i surest d'[[Asia]]. La seua trompa és molt versatil i dona als tapirs una estructura del [[cràneu]] diferent dels atres perissodactils. Són animals, de visió deficient, més be crepusculars o nocturns. La família Tapiridae és una de les més antigues entre els mamifers, era una dels més tendits en l'oligocen, fa uns 55 millons d'anys quan estaven distribuïts per tot lo món; el fossil de tapir més vell d'[[Europa]] d'entre 3,5 i 4 millons d'anys, s'ha trobat en l'amy [[2008]] en el Camp dels Ninots de [[Caldes de Malavella]] ([[Província de Girona|Girona]]).
  
 
== Especies ==
 
== Especies ==
 
+
Hi ha quatre [[espècie]]s de tapirs amplament reconeguda existents, encara que alguns autors descriuen més, i un número d'especies extintes:
Hi ha quatre especies de tapirs amplament reconeguda existents, encara que alguns autors descriuen mes, i un numero d'especies extintes:
+
* ''Tapirus bairdii'' - Tapir de Baird
* Tapir de Baird , ''tapirus bairdii''
+
* ''Tapirus terrestris'' - Tapir amazònic
* Tapir Brasileño(tambe cridat Tapir de terres baixes), ''tapirus terrestris''
+
* ''Tapirus indicus'' - Tapir malai
* Tapir Malayo , ''tapirus indicus''
+
* ''Tapirus pinchaque'' - Tapir de montanya
* Tapir de Montanya , ''tapirus pinchaque''
+
* ''Tapirus californicus''
* TAPIRUS CALIFORNICUS
+
* ''Tapirus copei''
* TAPIRUS COPEI
+
* ''Tapirus merriami''
* TAPIRUS MERRIAMI
+
* ''Tapirus polkensis''
* TAPIRUS POLKENSIS
+
* ''Tapirus veroensis''
* TAPIRUS VEROENSIS
 
  
 
== Aspecte general ==
 
== Aspecte general ==
 
+
El seu tamany varia entre les espècies, pero la majoria dels tapirs són d'uns 2 metros de llarc, de peu prop d'un metro d'alt, i pesen entre 150 i 300 kg. El pelage és curt i varia en color des de [[marró]] rojós a [[gris]] a casi [[negre]], en les notables excepcions del tapir malai, que te un color [[blanc]] en forma de cadira de marcat en l'esquena, i el tapir de montanya, que te més temps, de pell llanuda. Tots els tapirs tenen forma ovalada, color blanc en punta de les orelles redonenques, sobreeixint galtes en coa curta, i escampats, [[dit|dits]] dels peus en piteus, en quatre dits en les potes davanteres i tres en les potes atrasseres, lo qual les ajuda a caminar en un terreny fangos i tou. Les cries de tapirs de totes les especies han rallat i sullat de camuflage el seu pelage. Les femelles tenen nomes un par de glandules mamaries.
El seu tamany varia entre els tipos, pero la majoria dels tapirs son d'uns 2 metros de llarc, de peu prop d'un metro d'alt, i pesen entre 150 i 300 kg. El pelage es curt i varia en color des de marró rojós a gris a casi negre, en les notables excepcions del Tapir Malayo, que te un color blanc en forma de cadira de marcat en l'esquena, i el tapir de montanya, que te mes temps, de pell llanuda. Tots els tapirs tenen forma ovalada, color blanc en punta de les orelles redonenques, sobreeixint galtes en coa curta, i escampats, dits dels peus en piteus, en quatre dits en les potes davanteres i tres en les potes atrasseres, lo qual les ajuda a caminar en un terreny fangos i tou. Les cries de tapirs de totes les especies han rallat i sullat de camuflage el seu pelage. Les femelles tenen un nomes par de glandules mamaries.
 
  
 
== Habitat, la depredacio, i la vulnerabilitat ==
 
== Habitat, la depredacio, i la vulnerabilitat ==
 +
Els tapirs adults són lo suficientment grans que tenen pocs depredadors naturals, i la grossa pell de la nuca les ajuda a protegir-se d'amenaces tals com [[jaguar|jaguars]], [[cocodril|cocodrils]], [[anaconda|anacondes]] i els [[tigre|tigres]]. Les criatures també són capaços de correr en prou rapidea, tenint en conte el seu tamany i apariencia complicada, trobar un acovilament en l'espessura de la [[selva]] o en l'[[aigua]]. La caça de carn i pelles ha reduit considerablement el seu numero i, més recentment, la pèrdua d'habitat s'ha traduït en mirar la llista per a la conservació de quatre especies: tant el tapir brasiler i el tapir malayo són classificades com vulnerables, i el tapir de baird i el tapir de montanya en perill d'extinció.
  
Els tapirs adults son lo suficientment grans que tenen pocs depredadors naturals, i la grossa pell de la nuca les ajuda a protegir-se d'amenaces tals com [[jaguars]], [[cocodrils]], [[anacondes]] i els [[tigres]]. Les criatures tambe son capaços de correr en prou rapidea, tenint en conte el seu tamany i apariencia complicat, trobar un acovilament en l'espessura de la [[selva]] o en l'aigua. La caça de carn i pelles ha reduit considerablement el seu numero i, mes recentment, la perdua d'habitat s'ha traduit en mirar la llista per a la conservacio de quatre especies: tant el tapir brasiler i el tapir malayo son classificades com vulnerables, i el tapir de baird i el tapir de montanya en perill d'extincio.
+
== Enllaços externs ==
 
+
{{Commonscat|Tapirus}}
 +
{{Wikispecies|Tapirus}}
 +
{{DGLV|Tapir}}
  
 
[[Categoria:Biologia]]
 
[[Categoria:Biologia]]
[[Categoria:Ciències Naturals]]
+
[[Categoria:Ciències naturals]]
 
[[Categoria:Animals]]
 
[[Categoria:Animals]]
 
[[Categoria:Mamífers]]
 
[[Categoria:Mamífers]]
 +
[[Categoria:Mamífers d'Argentina]]

Última revisió del 11:59 1 oct 2022

Tapir

Malayan Tapir 001.jpg
Tapir malai

Classificació científica
Regne Animalia
Filo Chordata
Classe Mammalia
Orde Perissodactyla
Suborde Ceratomorpha
Família Tapiridae
Gènero Tapirus
Brünnich, 1772
Tapir de Baird
Tapir amazònic
Tapir de montanya

Tapirus és un gènero de mamífers perissodàctils de la família Tapiridae coneguts vulgarment com tapirs. Són uns dels grans mamifers herbivors en una trompa (probòscide) prensil.

Habiten la jungla i zones boscoses d'Amèrica del sur, Amèrica Central i surest d'Asia. La seua trompa és molt versatil i dona als tapirs una estructura del cràneu diferent dels atres perissodactils. Són animals, de visió deficient, més be crepusculars o nocturns. La família Tapiridae és una de les més antigues entre els mamifers, era una dels més tendits en l'oligocen, fa uns 55 millons d'anys quan estaven distribuïts per tot lo món; el fossil de tapir més vell d'Europa d'entre 3,5 i 4 millons d'anys, s'ha trobat en l'amy 2008 en el Camp dels Ninots de Caldes de Malavella (Girona).

Especies[editar | editar còdic]

Hi ha quatre espècies de tapirs amplament reconeguda existents, encara que alguns autors descriuen més, i un número d'especies extintes:

  • Tapirus bairdii - Tapir de Baird
  • Tapirus terrestris - Tapir amazònic
  • Tapirus indicus - Tapir malai
  • Tapirus pinchaque - Tapir de montanya
  • Tapirus californicus
  • Tapirus copei
  • Tapirus merriami
  • Tapirus polkensis
  • Tapirus veroensis

Aspecte general[editar | editar còdic]

El seu tamany varia entre les espècies, pero la majoria dels tapirs són d'uns 2 metros de llarc, de peu prop d'un metro d'alt, i pesen entre 150 i 300 kg. El pelage és curt i varia en color des de marró rojós a gris a casi negre, en les notables excepcions del tapir malai, que te un color blanc en forma de cadira de marcat en l'esquena, i el tapir de montanya, que te més temps, de pell llanuda. Tots els tapirs tenen forma ovalada, color blanc en punta de les orelles redonenques, sobreeixint galtes en coa curta, i escampats, dits dels peus en piteus, en quatre dits en les potes davanteres i tres en les potes atrasseres, lo qual les ajuda a caminar en un terreny fangos i tou. Les cries de tapirs de totes les especies han rallat i sullat de camuflage el seu pelage. Les femelles tenen nomes un par de glandules mamaries.

Habitat, la depredacio, i la vulnerabilitat[editar | editar còdic]

Els tapirs adults són lo suficientment grans que tenen pocs depredadors naturals, i la grossa pell de la nuca les ajuda a protegir-se d'amenaces tals com jaguars, cocodrils, anacondes i els tigres. Les criatures també són capaços de correr en prou rapidea, tenint en conte el seu tamany i apariencia complicada, trobar un acovilament en l'espessura de la selva o en l'aigua. La caça de carn i pelles ha reduit considerablement el seu numero i, més recentment, la pèrdua d'habitat s'ha traduït en mirar la llista per a la conservació de quatre especies: tant el tapir brasiler i el tapir malayo són classificades com vulnerables, i el tapir de baird i el tapir de montanya en perill d'extinció.

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons