Diferència entre les revisions de "Potorous tridactylus"
Bot: Creant artícul sobre el mamífer |
m "Hocico" en castellà per "Morro" en valencià. |
||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[Archiu:Potorous tridactylus being curious.JPG|miniatura|cangur rata de | [[Archiu:Potorous tridactylus being curious.JPG|miniatura|cangur rata de morro llarc (''Potorous tridactylus'')]] | ||
El '''cangur rata de | El '''cangur rata de morro llarc''' ('''''Potorous tridactylus''''') és una [[espècie]] de [[mamífer]] [[marsupial]] de la [[Família (biologia)|família]] [[Potoroidae]] endèmica d'[[Austràlia]]. Està considerada com una espècie amenaçada en l'estat de [[Victoria (Austràlia)|Victoria]] (''Flora Fauna Guarantee Act 1988'') i vulnerable en l'estat de [[Queensland]] (''Nature Conservation Act 1992'') i en tot el país (''Environment Protection and Biodiversity Conservation Act 1999''), encara que la [[UICN]] la llista com en risc mínim. | ||
A primera vista el cangur rata de | A primera vista el cangur rata de morro llarc té el nas puntagut i pèl gris-marró, s'assembla molt a un [[Peramelidae|bandicut]], perque bota llunt en les seues pates davanteres ficada en el seu pit, revelant la seua estreta relació en la família dels cangurs. És solament un menut marsupial en una llongitut entre 340 mm i 380 mm, i una llongitut de la coa de 150 mm a 240 mm.<ref>{{cita lliure|títul=The Illustrated Encyclopædia of Animals|editorial=Marshall Publishing |ubicació=London|data=1998|edició=1st|capítul=1|isbn=1-84028-087-5|idioma=anglés|pàgina=31}}</ref> | ||
Com es veu rarament en la naturalea, els millors indicadors de la seua presència són les pistes que fa a través de la maleza i els buits de les excavacions que fa quan s'alimenta de raïls subterrànees i fongos. | Com es veu rarament en la naturalea, els millors indicadors de la seua presència són les pistes que fa a través de la maleza i els buits de les excavacions que fa quan s'alimenta de raïls subterrànees i fongos. | ||
| Llínea 14: | Llínea 14: | ||
== Història de vida i comportament == | == Història de vida i comportament == | ||
El cangur rata de | El cangur rata de morro llarc és la despesa nocturna gran part del seu temps en el refugi de la vegetació del sotobosque. Utilisa garres llargues i curvades en les seues pates davanteres per a desenterrar el seu menjar. S'alimenta de cossos fructífers dels fongos subterràneus, raïls, frutes, flors, llavors i insectes i les seues larves. | ||
Degut a que menja fongos, es propaga espores de fongos en els seus excrements. Alguns d'estos fongos creixen en les raïls de les plantes natives i ajudar a la planta a l'absorció dels nutrients del sol. | Degut a que menja fongos, es propaga espores de fongos en els seus excrements. Alguns d'estos fongos creixen en les raïls de les plantes natives i ajudar a la planta a l'absorció dels nutrients del sol. | ||
| Llínea 21: | Llínea 21: | ||
== Processos d'amenaça == | == Processos d'amenaça == | ||
El cangur rata de | El cangur rata de morro llarc va ser un dels primers marsupials ser descrits pels #colon europeus. Llamentablement, estes primeres trobades en esta espècie són el resultat de la propagació dels assentaments humans, #lo que ha dut a la tala de gran part del seu hàbitat pel pastoreig i uns atres [[usos del sol]]. Açò també ha expost potoroos a una gama de depredadors introduïts com els gats i rabosots. | ||
El patró de crema en àrees d'hàbitat remanente també ha canviat, en els incendis més greus i més freqüents que creen un sotobosque ralo que oferix poca protecció per als mamífers menuts com el potoroo. | El patró de crema en àrees d'hàbitat remanente també ha canviat, en els incendis més greus i més freqüents que creen un sotobosque ralo que oferix poca protecció per als mamífers menuts com el potoroo. | ||
== Accions de recuperació == | == Accions de recuperació == | ||
Es realisa un seguiment continu del cangur rata de | Es realisa un seguiment continu del cangur rata de morro llarc, mentres que un pla de recuperació està sent preparat per a esta espècie. | ||
== Referències == | == Referències == | ||
Última revisió del 23:21 8 jul 2026
El cangur rata de morro llarc (Potorous tridactylus) és una espècie de mamífer marsupial de la família Potoroidae endèmica d'Austràlia. Està considerada com una espècie amenaçada en l'estat de Victoria (Flora Fauna Guarantee Act 1988) i vulnerable en l'estat de Queensland (Nature Conservation Act 1992) i en tot el país (Environment Protection and Biodiversity Conservation Act 1999), encara que la UICN la llista com en risc mínim.
A primera vista el cangur rata de morro llarc té el nas puntagut i pèl gris-marró, s'assembla molt a un bandicut, perque bota llunt en les seues pates davanteres ficada en el seu pit, revelant la seua estreta relació en la família dels cangurs. És solament un menut marsupial en una llongitut entre 340 mm i 380 mm, i una llongitut de la coa de 150 mm a 240 mm.[1]
Com es veu rarament en la naturalea, els millors indicadors de la seua presència són les pistes que fa a través de la maleza i els buits de les excavacions que fa quan s'alimenta de raïls subterrànees i fongos.
Hàbitat i distribució
[editar | editar còdic]Esta espècie es distribuïx a través d'una àmplia gama de tipos de vegetació de bosc humit subtropical templat i càlit a través de bosc alt obert en sotobosque dens a dens brezales costers. El seu principal requisit és espessa coberta vegetal, #lo que es necessita per a la protecció i el material de nidificación. També es preferix sols llaugers, fàcils d'excavar en les raïls baixe terra i fongos que es menja.
Té una distribució desigual entre el surest d'Austràlia i solament es coneix d'una menuda àrea del sur de Queensland, que s'estén cap al nort de Nova Gales del Sur i en el sur de Victoria. Els seus ossos han segut trobats en varis jaciments rupestres que indiquen que va ser una volta més estesa de lo que és hui.
Història de vida i comportament
[editar | editar còdic]El cangur rata de morro llarc és la despesa nocturna gran part del seu temps en el refugi de la vegetació del sotobosque. Utilisa garres llargues i curvades en les seues pates davanteres per a desenterrar el seu menjar. S'alimenta de cossos fructífers dels fongos subterràneus, raïls, frutes, flors, llavors i insectes i les seues larves.
Degut a que menja fongos, es propaga espores de fongos en els seus excrements. Alguns d'estos fongos creixen en les raïls de les plantes natives i ajudar a la planta a l'absorció dels nutrients del sol.
Són presa dels dingos, lechuzas, gossos i gats asilvestrados i rabosots.
Processos d'amenaça
[editar | editar còdic]El cangur rata de morro llarc va ser un dels primers marsupials ser descrits pels #colon europeus. Llamentablement, estes primeres trobades en esta espècie són el resultat de la propagació dels assentaments humans, #lo que ha dut a la tala de gran part del seu hàbitat pel pastoreig i uns atres usos del sol. Açò també ha expost potoroos a una gama de depredadors introduïts com els gats i rabosots.
El patró de crema en àrees d'hàbitat remanente també ha canviat, en els incendis més greus i més freqüents que creen un sotobosque ralo que oferix poca protecció per als mamífers menuts com el potoroo.
Accions de recuperació
[editar | editar còdic]Es realisa un seguiment continu del cangur rata de morro llarc, mentres que un pla de recuperació està sent preparat per a esta espècie.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ (1998) «1», The Illustrated Encyclopædia of Animals, 1st edició (en anglés), London: Marshall Publishing, p. 31. ISBN 1-84028-087-5.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Johnston, P.G. (2002). Long-nosed Potoroo, in Strahan, R. (ed.). 2002. The Mammals of Austràlia. Revised Edition. Australian Museum and Reed New Holland publishers.
- Johnson, P.M. (2003). Kangaroos of Queensland. Queensland Museum.
- Maxwell, S., Burbidge, A.A, and Morris, K. (eds.) (1996). The 1996 Action Pla For Australian Marsupials and Monotremes. Wildlife Austràlia Endangered Species Program Project Number 500.
- Long-footed Potoroo (Potorous longipes) Recovery Pla, February 2000
*(potoroo = Indigenous name for small rat-kangaroo; tridactylus = “three-toed” because it was originally believed that they only had three toes)