Diferència entre les revisions de "Eleothreptus candicans"
Bot: Llevant referències invàlides o trencades importades en l'esboç (Etiqueta: Revertit) |
Bot: Llevant referències òrfenes i afegint bloc de referències |
||
| (No se mostra una edició intermija del mateix usuari) | |||
| Llínea 2: | Llínea 2: | ||
El '''chotacabras aliblanco''' ('''''Eleothreptus candicans'''''), també denominat '''chotacabra d'ales blanques''', '''atajacaminos d'ales blanques''' o '''atajacaminos ala blanca''', és una [[espècie]] d'[[Aus|au]] [[Caprimulgiformes|caprimulgiforme]] de la [[família (biologia)|família]] [[Caprimulgidae]], una de les dos pertanyents al [[Gènero (biologia)|gènero]] ''[[Eleothreptus]]'', anteriorment situada en ''[[Caprimulgus]]''. És nativa del centre d'[[Amèrica del Sur]]. És un au nocturna, rara i amenaçada, dels pasturages del [[Província fitogeográfica del tancat|tancat]] de la regió central del continent. | El '''chotacabras aliblanco'''<ref name="sèu">{{Noms aus SEO 5|fechaacceso =28 de febrer de 2024. P. 126}}</ref> ('''''Eleothreptus candicans'''''), també denominat '''chotacabra d'ales blanques''', '''atajacaminos d'ales blanques''' o '''atajacaminos ala blanca''',<ref name="AB">[http://avibase.bsc-eoc.org/species.jsp?lang=ÉS&avibaseid=A3I1I0ACED906ABF Chotacabras aliblanco ''Eleothreptus candicans'' (Pelzeln, 1867)] en ''Avibase''. Consultat el 4 d'abril de 2024.</ref> és una [[espècie]] d'[[Aus|au]] [[Caprimulgiformes|caprimulgiforme]] de la [[família (biologia)|família]] [[Caprimulgidae]], una de les dos pertanyents al [[Gènero (biologia)|gènero]] ''[[Eleothreptus]]'', anteriorment situada en ''[[Caprimulgus]]''. És nativa del centre d'[[Amèrica del Sur]]. És un au nocturna, rara i amenaçada, dels pasturages del [[Província fitogeográfica del tancat|tancat]] de la regió central del continent. | ||
==Distribució i hàbitat== | ==Distribució i hàbitat== | ||
Actualment es troba en uns pocs llocs del nort de [[Bolívia]] ([[Reserva de biosfera Estació Biològica del Beni]], en [[Departament del Beni|Beni]]), centre sur de [[Brasil]] ([[Parc nacional de les Emas]] en el suroest de [[Goiás]] i extrem noreste de [[Mate Grosso do Sul]], i suroest de [[Mines Gerais]]), i en l'est de [[Paraguay]] ([[Reserva de biosfera del Bosc Mbaracayú]], en [[Departament de Canindeyú|Canindeyú]] i [[Estany Blanc (Paraguay)|Estany Blanc]], en [[Sant Pedro de Ycuamandiyú|Sant Pedro]]). Existixen registres històrics en el [[estat de São Paulo]], en el surest de Brasil. | Actualment es troba en uns pocs llocs del nort de [[Bolívia]] ([[Reserva de biosfera Estació Biològica del Beni]], en [[Departament del Beni|Beni]]), centre sur de [[Brasil]] ([[Parc nacional de les Emas]] en el suroest de [[Goiás]] i extrem noreste de [[Mate Grosso do Sul]], i suroest de [[Mines Gerais]]), i en l'est de [[Paraguay]] ([[Reserva de biosfera del Bosc Mbaracayú]], en [[Departament de Canindeyú|Canindeyú]] i [[Estany Blanc (Paraguay)|Estany Blanc]], en [[Sant Pedro de Ycuamandiyú|Sant Pedro]]). Existixen registres històrics en el [[estat de São Paulo]], en el surest de Brasil.<ref name="BOW">{{Birds of the World |aneu=whwnig1 |títul=White-winged Nightjar (''Eleothreptus candicans'')|autor=Cleere, N., Kirwan, G.M. & de Juana, I.|editor=J. del Clot, A. Elliott, J. Sargatal, D.A. Christie & I. de Juana |any=2020 |consultat=2024-03-01 |doi=10.2173/bow.whwnig1.01}}</ref><ref name="WA">{{cita web|títul=bacurau-de-coa-branco|sitie web=Wikiaves|url=https://www.wikiaves.com.br/wiki/bacurau-de-coa-branco|fechaacceso=4 d'abril de 2024}}</ref> | ||
A pesar d'escassa, esta espècie és considerada localment no poc comuna en les seues [[hàbitat]]s naturals: els pasturages oberts en arbres i arbustos dispersos (p .ej. ''[[Tabebuia aurea|Tabebuia caraiba]]'' i ''[[Anadenanthera]]'' spp.), [[sabana]]s seques i tancats oberts en arbustos dispersos, palmeres, montícul de termites i formiguers. També en pasturages en regeneració despuix de cremats. Evita àrees en pastures altes. És una espècie de terres baixes, entre 170 i 1000 [[metro|m]] d'[[altitut]]. | A pesar d'escassa, esta espècie és considerada localment no poc comuna en les seues [[hàbitat]]s naturals: els pasturages oberts en arbres i arbustos dispersos (p .ej. ''[[Tabebuia aurea|Tabebuia caraiba]]'' i ''[[Anadenanthera]]'' spp.), [[sabana]]s seques i tancats oberts en arbustos dispersos, palmeres, montícul de termites i formiguers. També en pasturages en regeneració despuix de cremats. Evita àrees en pastures altes. És una espècie de terres baixes, entre 170 i 1000 [[metro|m]] d'[[altitut]]. | ||
| Llínea 17: | Llínea 17: | ||
==Descripció== | ==Descripció== | ||
Medix en promig 22 [[cm]] de llongitut. Presenta [[dimorfisme sexual]]. El macho és de color marró grisáceo clar per arribade s, negre en la corona i la face, en una banda ocular i bigots blancs; presenta pintes negres en les escapulares; la coa és blanca per avall en les plomes centrals grisáceas per dalt. La gaarganta és marró, el pit pardo ferruginoso i el ventre blanc. En vol es pot observar una gran àrea blanca en les ales, en les puntes negres; les primàries són curvades. La femella és parda, en les ales sense blanc ni puntes negres. | Medix en promig 22 [[cm]] de llongitut. Presenta [[dimorfisme sexual]]. El macho és de color marró grisáceo clar per arribade s, negre en la corona i la face, en una banda ocular i bigots blancs; presenta pintes negres en les escapulares; la coa és blanca per avall en les plomes centrals grisáceas per dalt. La gaarganta és marró, el pit pardo ferruginoso i el ventre blanc. En vol es pot observar una gran àrea blanca en les ales, en les puntes negres; les primàries són curvades. La femella és parda, en les ales sense blanc ni puntes negres.<ref name="apc">{{cita lliure|autor={{versalita|Gwyne, J.; Ridgely, R.; Tudor, G. & Alger, M.}}|any=2010|títul=Aus do Brasil Vol.1 Pantanal i Tancat|editorial= Editora Horisó|ubicació=São Paulo|idioma=pt|isbn=978-85-88031-29-6|cita=bacurau-de-torra-branca ''Eleothreptus candicans'', p.140}}</ref> | ||
==Comportament== | ==Comportament== | ||
| Llínea 37: | Llínea 37: | ||
===Etimologia=== | ===Etimologia=== | ||
El nom genèric femení «''Eleothreptus''» es compon de les paraules del [[idioma grec|grec]] «''helos''» que significa ‘pantà’, i «''trephō''» que significa ‘que prospera’; i el nom de l'espècie «''candicans''», en [[idioma llatí|llatí]] significa ‘blancuzco’. | El nom genèric femení «''Eleothreptus''» es compon de les paraules del [[idioma grec|grec]] «''helos''» que significa ‘pantà’, i «''trephō''» que significa ‘que prospera’; i el nom de l'espècie «''candicans''», en [[idioma llatí|llatí]] significa ‘blancuzco’.<ref name="JJ">{{cita lliure|llinage={{versalita|Jobling}}|nomene=J.A.|enlaceautor=James A. Jobling|any=2010|cita=''Eleothreptus'' p. 114; ''candicans'', p. 88|títul=Helm Dictionary of Scientific Bird Names|idioma=en|editorial=Bloomsbury Publishing|ubicació=Londres|isbn=9781408133262|pàgines=1–432|url=https://archive.org/details/Helm_Dictionary_of_Scientific_Bird_Names_by_James_A._Jobling}}</ref> | ||
===Taxonomia=== | ===Taxonomia=== | ||
És [[monotípica]]. Per molt temps la present espècie va estar situada en el gènero ''[[Caprimulgus]]'' —i fins a considerada [[conespecífica]] en ''[[Hydropsalis cayennensis|Caprimulgus cayennensis]]''—, fins que varis estudis [[Filogenético molecular|filogenético]] varen demostrar cabalmente que estava hermanada en l'espècie ''[[Eleothreptus anomalus]]'', el '''chotacabras pantanero''', per #lo que va ser transferida al gènero ''Eleothreptus''. Este canvi [[taxonomia|taxonómico]] va ser aprovat en la Proposta N<sup>o</sup> 522 al [[American Ornithological Society|Comité de Classificació de Sudamérica]] (SACC). Alguns d'eixos estudis sugerixen que el gènero ''Eleothreptus'' està embotit dins d'un gènero ''[[Hydropsalis]]'' ampliat; no obstant, estudis més recents, de 2023, reforcen el manteniment de la #present i ''I. anomalus'' en el present gènero. | És [[monotípica]]. Per molt temps la present espècie va estar situada en el gènero ''[[Caprimulgus]]'' —i fins a considerada [[conespecífica]] en ''[[Hydropsalis cayennensis|Caprimulgus cayennensis]]''—, fins que varis estudis [[Filogenético molecular|filogenético]] varen demostrar cabalmente que estava hermanada en l'espècie ''[[Eleothreptus anomalus]]'', el '''chotacabras pantanero''', per #lo que va ser transferida al gènero ''Eleothreptus''.<ref name="Larsen2007">{{cita publicació|autor={{versalita|Larsen, C., Speed, M.P., Harvey, N. & Noyes, H.A.}}|any=2007|títul=Molecular phylogeny of the nightjars (Aus: Caprimulgidae) suggests extensive conservation of primitive morphological traits across multiple lineages|issn=1055-7903|publicació=Molecular Phylogenetics and Evolution|volum=42: 789–796|idioma=en|url=https://www.researchgate.net/publication/6674034_a_molecular_phylogeny_of_the_nightjars_aves_caprimulgidae_suggests_extensive_conservation_of_primitive_morphological_traits_across_multiple_lineages|doi=10.1016/j.ympev.2006.10.005|format=PDF}}</ref><ref name="Han2010">{{cita publicació|autor={{versalita|Han, K.-L., Robbins, M.B. & Braun, M.J.}}|any=2010|títul=A multi-gene estimate of phylogeny in the nightjars and nighthawks (Caprimulgidae)|issn=1055-7903|publicació=Molecular Phylogenetics and Evolution|volum=55: 443-453|idioma=en|url=https://www.researchgate.net/publication/41398267_a_multi-gene_estimate_of_phylogeny_in_the_nightjars_and_nighthawks_Caprimulgidae|doi=10.1016/j.ympev.2010.01.023|format=PDF}}</ref><ref name="S&C2014">{{cita publicació|autor={{versalita|Sigurðsson, S. & Cracraft, J.}}|any=2014|títul=Deciphering the diversity and history of New World nightjars (Aus: Caprimulgidae) using molecular phylogenetics|issn=0024-4082|publicació=Zoological Journal Linnean Society|volum=170(3): 506-545|idioma=en|url=|doi=10.1111/zoj12109|format=accés obert}}</ref> Este canvi [[taxonomia|taxonómico]] va ser aprovat en la Proposta N<sup>o</sup> 522 al [[American Ornithological Society|Comité de Classificació de Sudamérica]] (SACC).<ref name="SACC522">{{cita publicació|autor={{versalita|Nores, M. & Stiles, F.G.}}|any=maig de 2012|url=http://www.museum.lsu.edu/Remsen/SACCprop522.htm|títul=An alternative classification of nightjar species in the New World|uns atres=Proposta (522)|publicació=South American Classification Committee|idioma=en}}</ref> Alguns d'eixos estudis sugerixen que el gènero ''Eleothreptus'' està embotit dins d'un gènero ''[[Hydropsalis]]'' ampliat; no obstant, estudis més recents, de 2023, reforcen el manteniment de la #present i ''I. anomalus'' en el present gènero.<ref name="Costa2023">{{cita publicació|autor={{versalita|Costa, T.V.V., van Els, P., Braun, M.J., Whitney, B.M., Cleere, N., Sigurðsson, S. & Silveira, L.F.}}|any=2023|títul=Systematic revision and generic classification of a clade of New World nightjars (Caprimulgidae), with descriptions of new genera from South America|issn=2051-4441|publicació=Avian Systematics |volum=1(6): 55–99|idioma=en|url=https://www.aviansystematics.org/uploads/texteditor/as_1_6_pdfa.pdf|doi=|format=PDF}}</ref> | ||
== Referències == | |||
<references /> | |||
[[Categoria:Aus d'Amèrica]] | [[Categoria:Aus d'Amèrica]] | ||
Última revisió del 05:52 8 jul 2026
El chotacabras aliblanco[1] (Eleothreptus candicans), també denominat chotacabra d'ales blanques, atajacaminos d'ales blanques o atajacaminos ala blanca,[2] és una espècie d'au caprimulgiforme de la família Caprimulgidae, una de les dos pertanyents al gènero Eleothreptus, anteriorment situada en Caprimulgus. És nativa del centre d'Amèrica del Sur. És un au nocturna, rara i amenaçada, dels pasturages del tancat de la regió central del continent.
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]Actualment es troba en uns pocs llocs del nort de Bolívia (Reserva de biosfera Estació Biològica del Beni, en Beni), centre sur de Brasil (Parc nacional de les Emas en el suroest de Goiás i extrem noreste de Mate Grosso do Sul, i suroest de Mines Gerais), i en l'est de Paraguay (Reserva de biosfera del Bosc Mbaracayú, en Canindeyú i Estany Blanc, en Sant Pedro). Existixen registres històrics en el estat de São Paulo, en el surest de Brasil.[3][4]
A pesar d'escassa, esta espècie és considerada localment no poc comuna en les seues hàbitats naturals: els pasturages oberts en arbres i arbustos dispersos (p .ej. Tabebuia caraiba i Anadenanthera spp.), sabanas seques i tancats oberts en arbustos dispersos, palmeres, montícul de termites i formiguers. També en pasturages en regeneració despuix de cremats. Evita àrees en pastures altes. És una espècie de terres baixes, entre 170 i 1000 m d'altitut.
De les moltes espècies (més de 15) de caprimúlgidos en Paraguay, el chotacabras aliblanco és el més rar. Té pegats blancs en les seues ales i coa, pero d'un blanc pur.
Estat de conservació
[editar | editar còdic]El chotacabras aliblanco havia segut calificat com amenaçat d'extinció per la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalea (IUCN) fins a l'any 2019, quan va ser re-calificat com vulnerable degut a que la seua població total és molt menuda, estimada entre 600 i 1700 individus madurs, i coneguda per a penes cinc localitats. No obstant, és ben possible que siga trobada en atres llocs i la seua població tinga que ser revisada per a major. Les principals amenaces causadoras de la pèrdua d'hàbitat són el pastoreig, els pasturages exòtics invasivos, els règims de cremades inapropiats i la conversió per a plantacions de Eucalyptus, pastajes, soja i atres cultius per a exportació. Algunes de les localitats de l'espècie es troben en àrees ben protegides.
Descripció
[editar | editar còdic]Medix en promig 22 cm de llongitut. Presenta dimorfisme sexual. El macho és de color marró grisáceo clar per arribade s, negre en la corona i la face, en una banda ocular i bigots blancs; presenta pintes negres en les escapulares; la coa és blanca per avall en les plomes centrals grisáceas per dalt. La gaarganta és marró, el pit pardo ferruginoso i el ventre blanc. En vol es pot observar una gran àrea blanca en les ales, en les puntes negres; les primàries són curvades. La femella és parda, en les ales sense blanc ni puntes negres.[5]
Comportament
[editar | editar còdic]A diferència d'atres espècies emparentades (Nyctidromus albicollis i Caprimulgus rufus), no té un reclam potent audible a llarga distància, sino que el macho eixecuta intrincados vols sobre una menuda àrea -i.i. un baix montícul pla de sol nuet- exhibint el seu lluent plomall blanc. I s'acompanya per un sò baix, com un croar de sapo, produït per la turbulència de l'aire a través de les seues plomes externes de les ales. Aixina, en esta combinació de senyes visuals i vocals, el macho atrau al seu potencial casal al lloc.
Una atra excepció d'esta sp. és la femella incubando sola els dos ous i també cuida dels pichones. En les atres spp., abdós cuiden de posada i de pichones.
És important resaltar que el atajacaminos és un au autòctona en hàbits nocturns i crepusculares que habita en pegats de bosc natiu que presenten àrees obertes entre els arbres (tipo parc). El seu nom vulgar està donat perque li'l troba durant la nit en les vores dels camins rurals i quan passa un vehícul li'l pot vore en el fes de llum dels focs caçant insectes, distinguint-se els seus ulls rojos en la nit.
El seu vol és errático, molt ràpit, quebrado i silenciós, el seu espai aéreu va del ras del pis al metro i mig d'altura aproximadament, espectre en el que cacen tot tipo d'insecte per a alimentar-se.
Anidan en el sol, construïxen un niu simple en branques baix de arbustos, posen dos ous de color marró en taques. Durant el dia permaneix immòvil en el sol o branques, en posició horisontal, és un au que es mimetiza en el seu entorn. Ademés, cada una de les espècies té una vora distintiva a través del com es comuniquen.
Estos pardals es caracterisen per tindre un cap gran, pates, pico i coll curt, boca ampla i rodejada de vibrisas, les seues ales i coa són llargues.
Sistemàtica
[editar | editar còdic]Descripció original
[editar | editar còdic]L'espècie I. candicans va ser descrita per primera volta pel ornitólogo austríac August von Pelzeln en 1867 baix el nom científic Stenopsis candicans; el seu localitat tipo és: «Irisanga, São Paulo, Brasil».
Etimologia
[editar | editar còdic]El nom genèric femení «Eleothreptus» es compon de les paraules del grec «helos» que significa ‘pantà’, i «trephō» que significa ‘que prospera’; i el nom de l'espècie «candicans», en llatí significa ‘blancuzco’.[6]
Taxonomia
[editar | editar còdic]És monotípica. Per molt temps la present espècie va estar situada en el gènero Caprimulgus —i fins a considerada conespecífica en Caprimulgus cayennensis—, fins que varis estudis filogenético varen demostrar cabalmente que estava hermanada en l'espècie Eleothreptus anomalus, el chotacabras pantanero, per #lo que va ser transferida al gènero Eleothreptus.[7][8][9] Este canvi taxonómico va ser aprovat en la Proposta No 522 al Comité de Classificació de Sudamérica (SACC).[10] Alguns d'eixos estudis sugerixen que el gènero Eleothreptus està embotit dins d'un gènero Hydropsalis ampliat; no obstant, estudis més recents, de 2023, reforcen el manteniment de la #present i I. anomalus en el present gènero.[11]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Bernis, F; De Juana, E; Del Hoyo, J; Fernández-Cruz, M; Ferrer, X; Sáez-Royuela, R; Sargatal, J (2000). «[https://www.ardeola.org/uploads/articles/docs/440.pdf Noms en castellà de les aus del món recomanats per la Societat Espanyola d'Ornitologia (Quinta part: Strigiformes, Caprimulgiformes i Apodiformes) ]». Ardeola. Handbook of the Birds of the World (Madrit: SEO/BirdLife) 47 (1): 123-130. ISSN 0570-7358. Consultat el 28 de febrer de 2024. P. 126.
- ↑ Chotacabras aliblanco Eleothreptus candicans (Pelzeln, 1867) en Avibase. Consultat el 4 d'abril de 2024.
- ↑ Eleothreptus candicans en Birds of the World.
- ↑ . Consultat el 4 d'abril de 2024.
- ↑ <cite style="font-style:normal" id="CITAREFGwyne, J.; Ridgely, R.; Tudor, G. & Alger, M.2010">Gwyne, J.; Ridgely, R.; Tudor, G. & Alger, M. (2010). Aus do Brasil Vol.1 Pantanal i Tancat (en pt), São Paulo: Editora Horisó. ISBN 978-85-88031-29-6. «bacurau-de-torra-branca Eleothreptus candicans, p.140»
- ↑ <cite style="font-style:normal" id="CITAREFJobling2010">Jobling (2010). Helm Dictionary of Scientific Bird Names (en en), Londres: Bloomsbury Publishing, pp. 1–432. ISBN 9781408133262. «Eleothreptus p. 114; candicans, p. 88»
- ↑ Larsen, C., Speed, M.P., Harvey, N. & Noyes, H.A.(2007).Molecular Phylogenetics and Evolution.42: 789–796ISSN 1055-7903.doi:10.1016/j.ympev.2006.10.005.
- ↑ Han, K.-L., Robbins, M.B. & Braun, M.J.(2010).Molecular Phylogenetics and Evolution.55: 443-453ISSN 1055-7903.doi:10.1016/j.ympev.2010.01.023.
- ↑ Sigurðsson, S. & Cracraft, J.(2014).Zoological Journal Linnean Society.170(3): 506-545ISSN 0024-4082.doi:10.1111/zoj12109.
- ↑ Nores, M. & Stiles, F.G.(maig de 2012).South American Classification Committee.
- ↑ Costa, T.V.V., van Els, P., Braun, M.J., Whitney, B.M., Cleere, N., Sigurðsson, S. & Silveira, L.F.(2023).Avian Systematics.1(6): 55–99ISSN 2051-4441.