Diferència entre les revisions de "Conca amazónica"

Última revisió del 05:42 8 jul 2026

Per a atres usos d'este terme vore Amazones.

La conca de l'Amazones o conca Amazónica és la part d'Amèrica del Sur drenada pel ric Amazones i els seus afluents. La conca hidrogràfica de l'Amazones cobrix un àrea de 7 413 827 km², i transporta grans volums d'aigua cap a l'Atlàntic, prop de 209 000 m³/s (20 % del total d'aigües dolces continentals), convertint-la en la major del món. Comprén territoris de huit païsosː Brasil (68 %), Perú (14 %), Bolívia (10 %) i Equador (2 %) i el 6% restant entre els països de Colòmbia, Veneçola, Guyana i Surinam. Esta regió és coneguda com la Amazònia.

La conca Amazónica es va formar a partir de l'época del Mioceno Superior, i es va desenrollar fins a adquirir la forma actual fa 2,4 millons d'anys, aproximadament. Les seues unitats morfoestructurales són: I) la Cordillera Andina, que sorgix en el Terciario, per la penetració de la Placa Pacífica baixe la base continental d'Amèrica, II) el Massiç Guyanés, III) el Massiç de Mate Grosso, i IV) la planura amazónica. La capçalera de conca es troba localisada a 100 km de l'Oceà Pacífic i té un recorregut de 6750 quilómetros, dels quals 3165 km estan en territori brasiler<o></o>. La conca amazónica té 15 tributaris principals, de cuales, els rius Madeira i Negre són els més importants, contribuint en més d'un terç del total d'aigua descarregada.

S'ha propost que la conca de l'Amazones comprén dos sistemes de descàrrega d'aigua: un sistema fluvial, el riu Amazones, i un sistema subterràneu cridat riu Hamza, que és el més ample pero al mateix temps el més llent dels dos sistemes.

En el Perú, la conca amazónica ocupa una superfície de 977 920 km², que representa el 76 % de la superfície total del territori; i en promig esta conca aporta el 98 % del recurs hídric del país (DGAS 1995). El periodo de pluges comença en el més d'agost i els cabals comencen el seu creiximent en el més d'octubre, dit desfasament correspon al temps de concentració de la conca. Al tancament de la conca, en l'estació de Tamshiyacu (TAM) ubicada en la regió Loreto (noreste peruà) s'ha estimat un temps de concentració de 108 dies, sobre un àrea de 719 640 m², en una llongitut de 3145 km i un índex de compacidad de 3.1, des d'un atre costat, com a país i considerant un àrea de drenage de 726 400 km² (prenent com a criteri l'altitut i com a referència 500 m s.n.m), des del territori peruà s'exporta 629 x 106±36 % tonellades de #sediment en suspensió a l'any i un cabal de 36 000 m³/s, sent el riu Ucayali el seu major aportante en 61.2 % dels #sediment transportats, la conca del Marañón en 30.4 % i la conca del Napo 8.4 %.

@@ Llínea 3: / Llínea 3: @@
-La '''conca de l'Amazones''' o '''conca Amazónica''' és la part d'[[Amèrica del Sur]] drenada pel [[ric Amazones]] i els seus afluents. La [[conca hidrogràfica]] de l'Amazones cobrix un àrea de 7 413 827 km²,<ref>{{Cita web|url=http://www.otca-oficial.info/amazon/our_amazon|títul=Amazonía. La nostra Amazonía.|fechaacceso=6 de setembre de 2020|fechaarchivo=27 de setembre de 2020|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20200927011939/http://www.otca-oficial.info/amazon/our_amazon/|deadurl=yes}}</ref> i transporta grans volums d'aigua cap a l'Atlàntic,<ref>{{Cita publicació|url=https://www.iag.usp.br/pos/sites/default/files/d_tacio_c_bicudo_original.pdf|títul=Estudo dona formação dona bacia hidrogràfica do rio Amazones através dona modelagem numèrica de processos tectônicos i sedimentares|llinages=Cordeiro Bicudo|nomene=Tacio|data=|publicació=Universidade de Sao Paulo. Institut de Astronomia, Geofísica i Ciências Atmosfèriques.|fechaacceso=6 de setembre de 2020|doi=|pmid=}}</ref> prop de 209 000 m³/s (20 % del total d'aigües dolces continentals),<ref name=":0">{{Cita publicació|url=http://repositorio.lamolina.edu.pe/bitstream/handle/unalm/1713/rh32-69-TM.pdf?sequence=1&isAllowed=i|títul=Quantificació de #fluix sedimentarios de les conques amazónicas de Perú|llinages=ARMIJOS CARDENAS|nomene=Elisa Natalia|data=|publicació=Repositori Institucional - UNALM|fechaacceso=|uns atres=|doi=|pmid=|fechaarchivo=9 de març de 2021|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20210309015516/http://repositorio.lamolina.edu.pe/bitstream/handle/unalm/1713/rh32-69-TM.pdf?sequence=1&isAllowed=i|deadurl=yes}}</ref> convertint-la en la major del món. Comprén territoris de huit païsosː [[Brasil]] (68 %), [[Perú]] (14 %), [[Bolívia]] (10 %) i [[Equador]] (2 %) i el 6% restant entre els països de [[Colòmbia]], [[Veneçola]], [[Guyana]] i [[Surinam]].<ref name=":0" /> Esta regió és coneguda com la [[Amazònia]].
+La '''conca de l'Amazones''' o '''conca Amazónica''' és la part d'[[Amèrica del Sur]] drenada pel [[ric Amazones]] i els seus afluents. La [[conca hidrogràfica]] de l'Amazones cobrix un àrea de 7 413 827 km², i transporta grans volums d'aigua cap a l'Atlàntic, prop de 209 000 m³/s (20 % del total d'aigües dolces continentals), convertint-la en la major del món. Comprén territoris de huit païsosː [[Brasil]] (68 %), [[Perú]] (14 %), [[Bolívia]] (10 %) i [[Equador]] (2 %) i el 6% restant entre els països de [[Colòmbia]], [[Veneçola]], [[Guyana]] i [[Surinam]]. Esta regió és coneguda com la [[Amazònia]].
-La conca Amazónica es va formar a partir de l'época del [[Mioceno|Mioceno Superior]], i es va desenrollar fins a adquirir la forma actual fa 2,4 millons d'anys, aproximadament.<ref>{{Cita web|url=https://cordis.europa.eu/article/aneu/31108-researchers-reconstruct-amazon-river-history/és|títul=Investigadors reconstruïxen l'història del ric Amazones}}</ref> Les seues unitats morfoestructurales són: I) la [[Cordillera dels Vages|Cordillera Andina]], que sorgix en el Terciario,<ref>{{Cita publicació|url=https://horizon.documentation.ird.fr/exl-doc/pleins_textes/pleins_textes_6/b_fdi_35-36/41496.pdf|títul=Traces morfoestructurales de la planura amazónica del Perú: Efecte de la neotectónica sobre els canvis fluvials i la delimitació de les províncies morfològiques|llinages=Guyot|nomene=J.L.|data=1992|publicació=Bull.Inst.fr.etudesandines 21 (3): 801-833.|fechaacceso=|doi=|pmid=}}</ref> per la penetració de la Placa Pacífica baixe la base continental d'[[Amèrica]], II) el [[Escut guayanés|Massiç Guyanés]], III) el Massiç de Mate Grosso, i IV) la planura amazónica. La capçalera de conca es troba localisada a 100 km de l'Oceà Pacífic<ref name=":1">{{Cita publicació|url=http://repositorio.lamolina.edu.pe/bitstream/handle/unalm/1851/p10.c23-T.pdf?sequence=1&isAllowed=i|títul=Modelación hidrodinàmica unidimensional dels grans rius de la conca amazónica.|llinages=CHÁVARRI VELARDE|nomene=EDUARDO ABRAHAM|data=2013|publicació=Repositori Institucional - UNALM|fechaacceso=|doi=|pmid=}}</ref> i té un recorregut de 6750 quilómetros, dels quals 3165 km estan en territori brasiler<o><ref>[http://www.elpais.com/articulo/internacional/rio/largo/mundo/elpepuint/20070616elpepuint_2/tes ''El riu més llarc del món''], notícia del diari ''[[El País (Espanya)|El País]]'' (16 de juny de 2007)</ref></o>. La conca amazónica té 15 tributaris principals, de cuales, els rius Madeira i Negre són els més importants, contribuint en més d'un terç del total d'aigua descarregada.<ref name=":1" />
+La conca Amazónica es va formar a partir de l'época del [[Mioceno|Mioceno Superior]], i es va desenrollar fins a adquirir la forma actual fa 2,4 millons d'anys, aproximadament. Les seues unitats morfoestructurales són: I) la [[Cordillera dels Vages|Cordillera Andina]], que sorgix en el Terciario, per la penetració de la Placa Pacífica baixe la base continental d'[[Amèrica]], II) el [[Escut guayanés|Massiç Guyanés]], III) el Massiç de Mate Grosso, i IV) la planura amazónica. La capçalera de conca es troba localisada a 100 km de l'Oceà Pacífic i té un recorregut de 6750 quilómetros, dels quals 3165 km estan en territori brasiler<o></o>. La conca amazónica té 15 tributaris principals, de cuales, els rius Madeira i Negre són els més importants, contribuint en més d'un terç del total d'aigua descarregada.
-S'ha propost que la conca de l'Amazones comprén dos sistemes de descàrrega d'aigua: un [[Fluvial|sistema fluvial]], el riu Amazones, i un [[Aigua subterrànea|sistema subterràneu]] cridat [[riu Hamza]], que és el més ample pero al mateix temps el més llent dels dos sistemes.<ref name="jornada">{{enllaç trencat|{{cita web |url=http://www.jornada.unam.mx/ultimas/2011/08/25/142418361-cientificos-troben-rio-subterraneo-baixe-el-rio-amazones |títul=Científics troben riu subterràneu baix el riu Amazones |fechaacceso=27 d'agost de 2011 |data=25 d'agost de 2011 |editorial=[[La Jornada]] |ubicació=São Paulo }}|http://www.jornada.unam.mx/ultimas/2011/08/25/142418361-cientificos-troben-rio-subterraneo-baixe-el-rio-amazones|bot=InternetArchiveBot}}</ref><ref name="globo">{{cita web|url=http://g1.globo.com/natureza/noticia/2011/08/novo-rio-subterraneo-na-amazonia-pode-ser-o-maior-do-món.html|títul=Novo rio subterrâneo na Amazônia pode ser o maior do món|fechaacceso=27 d'agost de 2011|llinage=Carvalho|nomene=Eduardo|data=26 d'agost de 2011|editorial=Globo Natureza|ubicació=São Paulo|idioma=portugués}}</ref>
+S'ha propost que la conca de l'Amazones comprén dos sistemes de descàrrega d'aigua: un [[Fluvial|sistema fluvial]], el riu Amazones, i un [[Aigua subterrànea|sistema subterràneu]] cridat [[riu Hamza]], que és el més ample pero al mateix temps el més llent dels dos sistemes.
-En el Perú, la conca amazónica ocupa una superfície de 977 920 km², que representa el 76 % de la superfície total del territori;<ref>{{Cita web|url=https://www.researchgate.net/publication/271908648|títul=El Proyecte HYBAM en la conca amazónica del Perú}}</ref> i en promig esta conca aporta el 98 % del recurs hídric del país (DGAS<ref>Direcció general d'Aigües i Sols. Ministeri d'Agricultura. Perú</ref> 1995).<ref name=":0" /> El periodo de pluges comença en el més d'agost i els cabals comencen el seu creiximent en el més d'octubre, dit desfasament correspon al temps de concentració de la conca.<ref name=":3" /> Al tancament de la conca, en l'estació de Tamshiyacu (TAM) ubicada en la regió Loreto (noreste peruà) s'ha estimat un temps de concentració de 108 dies, sobre un àrea de 719 640 m², en una llongitut de 3145 km i un índex de compacidad de 3.1, des d'un atre costat, com a país i considerant un àrea de drenage de 726 400 km² (prenent com a criteri l'altitut i com a referència 500 m s.n.m), des del territori peruà s'exporta 629 x 106±36 % tonellades de #sediment en suspensió a l'any i un cabal de 36 000 m³/s, sent el riu Ucayali el seu major aportante en 61.2 % dels #sediment transportats, la conca del Marañón en 30.4 % i la conca del Napo 8.4 %.<ref name=":0" />
+En el Perú, la conca amazónica ocupa una superfície de 977 920 km², que representa el 76 % de la superfície total del territori; i en promig esta conca aporta el 98 % del recurs hídric del país (DGAS 1995). El periodo de pluges comença en el més d'agost i els cabals comencen el seu creiximent en el més d'octubre, dit desfasament correspon al temps de concentració de la conca. Al tancament de la conca, en l'estació de Tamshiyacu (TAM) ubicada en la regió Loreto (noreste peruà) s'ha estimat un temps de concentració de 108 dies, sobre un àrea de 719 640 m², en una llongitut de 3145 km i un índex de compacidad de 3.1, des d'un atre costat, com a país i considerant un àrea de drenage de 726 400 km² (prenent com a criteri l'altitut i com a referència 500 m s.n.m), des del territori peruà s'exporta 629 x 106±36 % tonellades de #sediment en suspensió a l'any i un cabal de 36 000 m³/s, sent el riu Ucayali el seu major aportante en 61.2 % dels #sediment transportats, la conca del Marañón en 30.4 % i la conca del Napo 8.4 %.
+[[Categoria:Conca de l'Amazones]]
-[[Categoria:Categories per revisar]]