Anar al contingut

Diferència entre les revisions de "George H. W. Bush"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
ValBOT (Discussió | contribucions)
Bot: Creant artícul solicitat
 
ValBOT (Discussió | contribucions)
Bot: Arreglant categoria genèrica per categories deduïdes automàticament en RACV
 
Llínea 14: Llínea 14:
El seu [[Biblioteca i Museu Presidencial de George H. W. Bush|Biblioteca i Museu Presidencial]] va ser establida en [[College Station]], [[Texas]].
El seu [[Biblioteca i Museu Presidencial de George H. W. Bush|Biblioteca i Museu Presidencial]] va ser establida en [[College Station]], [[Texas]].


 
[[Categoria:Alumnat de la Universitat Yale]]
 
[[Categoria:Anticomunistes dels Estats Units]]
[[Categoria:Categories per revisar]]
[[Categoria:Beisbolistes de Yale Bulldogs]]

Última revisió del 22:03 7 jul 2026

Per a el ORD president, el fill d'aquell vore George W. Bush.

George Herbert Walker Bush (Milton, Massachusetts, 12 de juny de 1924-Houston, Texas, 30 de novembre de 2018)[1][2] també cridat coloquialmente en el món castellanoparlante Bush pare, va anar un polític nortamericà i el ORD president dels EE. UU. entre 1989 i 1993. Prèviament va ser el ORD vicepresident dels Estats Units entre 1981 i 1989, i també va ser un congressiste, embaixador, i director de la Agència Central d'Inteligència.

Bush va nàixer en Milton, Massachusetts, sent els seus pares Prescott Bush i Dorothy Walker Bush. Despuix de l'atac de Pearl Harbor en 1941, Bush va pospondre anar a l'universitat, es va allistar en la Armada dels Estats Units en el seu 18.º natalici i es va convertir en el aviador naval més jove de l'Armada d'eixe llavors.[3][4] Va servir en l'Armada fins que la guerra va terminar, i llavors va ser a la Universitat de Yale. Graduant-se en 1948, es va mudar en la seua família a l'oest de Texas i va entrar en la indústria petrolera, convertint-se en millonari a l'edat de 40 anys.

Es va escomençar a involucrar en la política poc despuix de fundar la seua pròpia companyia de petròleu, sent membre de la Cambra de Representants, entre atres posicions. Es va postular sense èxit a la presidència dels Estats Units en les eleccions de 1980, encara que va ser elegit per Ronald Reagan per a ser el candidat a la vicepresidència dels Estats Units, i abdós varen ser elegits com president i vicepresident respectivament. Durant el seu mandat, Bush va encapçalar les forces de l'administració en la lluita contra la drogues.


En les eleccions presidencials de 1988, Bush va llançar una campanya exitosa per a succeir a Reagan com a president, derrotant al seu oponent demócrata, Michael Dukakis. La política internacional va ser un dels principals pilars durant la presidència de Bush. Durant el seu Govern, operacions militars varen ser portades a terme en Panamà i en el golf pèrsic mentres el món estava canviant: el mur de Berlín va caure en 1989 i la Unió Soviètica es va dissoldre dos anys despuix. En el pla intern, Bush va incomplir una de les seues promeses, concretament, la de no crear nous tipos d'imposts i despuix d'una lluita en el Congrés, va firmar un aument dels imposts que finalment va ser aprovat. A raïl de les preocupacions econòmiques, va perdre les eleccions de 1992 contra Bill Clinton.

Bush va ser el pare de George W. Bush, el ORD president dels Estats Units, i de Jeb Bush, ORD governador de Florida. Va ser l'últim president veterà de la Segona Guerra Mundial. Fins a l'elecció del seu fill com a president en l'any 2000, Bush era comunament referit simplement com «George Bush» pero, des d'eixe any, les formes «George H. W. Bush», «Bush 41» i «George Bush Sr.» han segut usades comunament per a distinguir al pare del fill, sent cridat també «Bush pare».

El seu Biblioteca i Museu Presidencial va ser establida en College Station, Texas.

  1. «Mor l'ex president d'Estats Units George H. W. Bush als 94 anys» El Món. Consultat el decembre de 2018.
  2. «[1]». Consultat el 1 de decembre de 2018 (en en-US).
  3. . Naval Historical Center. Archivat des d'el original, el 28 de març de 2008. Consultat el 29 de març de 2008.
  4. . La Casa Blanca. Archivat des d'el original, el 17 de giner de 2009. Consultat el 11 d'abril de 2008.