Anar al contingut

Diferència entre les revisions de "Furnariidae"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
ValBOT (Discussió | contribucions)
Bot: Creant artícul solicitat
 
ValBOT (Discussió | contribucions)
Bot: Llevant referències invàlides o trencades importades en l'esboç
 
(No se mostra una edició intermija del mateix usuari)
Llínea 1: Llínea 1:
La [[Família (biologia)|família]] dels '''furnáridos''' ('''Furnariidae''') és un numerós i divers grup d'[[aus]] [[Passeriformes|paseriformes]] pertanyents al [[parvorden]] Furnariida, que inclou al voltant de 302 a 333 [[espècies]] —depenent de la classificació considerada— agrupades en 69 [[Gènero (biologia)|gèneros]]. Són natives de la regió [[Neotrópico|neotropical]], a on es distribuïxen des de [[Mèxic]], a través d'[[América Central]] i del [[Amèrica del Sur|Sur]], fins a l'extrem sur del continent. Són membres molt importants de les comunitats d'aus de Sudamérica i en algunes regions constituïxen fins al 25 % de les espècies allí existents.


Són aus de tamany menut a mijà i els seus plomalls són principalment de vàries tonalitats de pardo, no obstant, a sovint exhibixen patrons complexos de motejats i estriados. Algunes espècies tenen bandes alares, manchones en la coa o en la gola de colors més lluents. Tens estructures del pico i de la coa molt diversa, en els perfils i tamanys del pico reflectint els hàbits de forrajeo. Vàries espècies presenten coes rígides i en les puntes de les plomes nuetes, modificacions que els ajuda a trepar troncs i branques. Machos i femelles tenen apariència similar, encara que els machos poden ser llaugerament majors.


La [[Família (biologia)|família]] dels '''furnáridos''' ('''Furnariidae''') és un numerós i divers grup d'[[aus]] [[Passeriformes|paseriformes]] pertanyents al [[parvorden]] Furnariida, que inclou al voltant de 302 a 333 [[espècies]] —depenent de la classificació considerada— agrupades en 69 [[Gènero (biologia)|gèneros]]. Són natives de la regió [[Neotrópico|neotropical]], a on es distribuïxen des de [[Mèxic]], a través d'[[América Central]] i del [[Amèrica del Sur|Sur]], fins a l'extrem sur del continent.<ref name="cle"/> Són membres molt importants de les comunitats d'aus de Sudamérica i en algunes regions constituïxen fins al 25 % de les espècies allí existents.<ref name="ADW">{{cita web|url =https://animaldiversity.org/accounts/Furnariidae/|títul =Furnariidae - Ovenbirds|fechaacceso = 26 de març de 2020|llinage ={{versalita|Camfield}} |nom =A. |sitioweb =ADW Aminal Diversity Web |editor ={{versalita|Kirschbaum, K.}}|editorial =University of Michigan - Museum of Zoology|idioma = en|}}</ref>
Els furnáridos són monógamos i les parelles en freqüència permaneixen juntes any a any. Són ben coneguts per la diversificada i generalment complexa estructura dels seus nius, d'a on deriva el seu nom científic i molts dels seus noms comuns: '''forners''', '''espineros''', '''canasteros''', per eixemple. Encara que ocupen una àmplia gama d'[[hàbitat]]s, moltes espècies tenen requisits d'hàbitat molt restringits; per causa d'estos requisits, les seues àrees de distribució són a voltes menudes i fragmentades, #lo que combinat en la destrucció [[Antropogenía|antropogénica]] de l'hàbitat ha dut a una sensible disminució de la població de moltes espècies, fins a l'extinció de dos d'elles.


Són aus de tamany menut a mijà i els seus plomalls són principalment de vàries tonalitats de pardo, no obstant, a sovint exhibixen patrons complexos de motejats i estriados. Algunes espècies tenen bandes alares, manchones en la coa o en la gola de colors més lluents. Tens estructures del pico i de la coa molt diversa, en els perfils i tamanys del pico reflectint els hàbits de forrajeo. Vàries espècies presenten coes rígides i en les puntes de les plomes nuetes, modificacions que els ajuda a trepar troncs i branques. Machos i femelles tenen apariència similar, encara que els machos poden ser llaugerament majors.<ref name="ADW"/>
[[Categoria:Famílies d'aus]]
 
[[Categoria:Furnariidae]]
Els furnáridos són monógamos i les parelles en freqüència permaneixen juntes any a any. Són ben coneguts per la diversificada i generalment complexa estructura dels seus nius, d'a on deriva el seu nom científic i molts dels seus noms comuns: '''forners''', '''espineros''', '''canasteros''', per eixemple. Encara que ocupen una àmplia gama d'[[hàbitat]]s, moltes espècies tenen requisits d'hàbitat molt restringits; per causa d'estos requisits, les seues àrees de distribució són a voltes menudes i fragmentades, #lo que combinat en la destrucció [[Antropogenía|antropogénica]] de l'hàbitat ha dut a una sensible disminució de la població de moltes espècies,<ref name="ADW"/> fins a l'extinció de dos d'elles.<ref name="iucn"/>
[[Categoria:Tàxons descrits per George Robert Gray]]
 
 
 
[[Categoria:Categories per revisar]]

Última revisió del 05:50 8 jul 2026

La família dels furnáridos (Furnariidae) és un numerós i divers grup d'aus paseriformes pertanyents al parvorden Furnariida, que inclou al voltant de 302 a 333 espècies —depenent de la classificació considerada— agrupades en 69 gèneros. Són natives de la regió neotropical, a on es distribuïxen des de Mèxic, a través d'América Central i del Sur, fins a l'extrem sur del continent. Són membres molt importants de les comunitats d'aus de Sudamérica i en algunes regions constituïxen fins al 25 % de les espècies allí existents.

Són aus de tamany menut a mijà i els seus plomalls són principalment de vàries tonalitats de pardo, no obstant, a sovint exhibixen patrons complexos de motejats i estriados. Algunes espècies tenen bandes alares, manchones en la coa o en la gola de colors més lluents. Tens estructures del pico i de la coa molt diversa, en els perfils i tamanys del pico reflectint els hàbits de forrajeo. Vàries espècies presenten coes rígides i en les puntes de les plomes nuetes, modificacions que els ajuda a trepar troncs i branques. Machos i femelles tenen apariència similar, encara que els machos poden ser llaugerament majors.

Els furnáridos són monógamos i les parelles en freqüència permaneixen juntes any a any. Són ben coneguts per la diversificada i generalment complexa estructura dels seus nius, d'a on deriva el seu nom científic i molts dels seus noms comuns: forners, espineros, canasteros, per eixemple. Encara que ocupen una àmplia gama d'hàbitats, moltes espècies tenen requisits d'hàbitat molt restringits; per causa d'estos requisits, les seues àrees de distribució són a voltes menudes i fragmentades, #lo que combinat en la destrucció antropogénica de l'hàbitat ha dut a una sensible disminució de la població de moltes espècies, fins a l'extinció de dos d'elles.