Diferència entre les revisions de "Thraupidae"
Bot: Creant artícul sol·licitat (introducció) traduït automàticament |
Bot: Arreglant categoria genèrica per categories deduïdes automàticament en RACV |
||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
La [[família (biologia)|família]] dels '''tráupidos''' ('''Thraupidae''') és un numerós i diversificado grup d'[[aus]] [[Passeriformes|paseriformes]] pertanyents al [[suborden]] [[Passerida]], que inclou al voltant de 381 a 410 [[espècies]] —depenent de la classificació considerada— en 107 [[Gènero (biologia)|gèneros]], molts dels quals [[monotípico]]s. Són natives de la zona [[Neotrópico|neotropical]], a on es distribuïxen des de [[Mèxic]], a través d'[[América Central]], del [[Mar Carib|Carib]], i [[Amèrica del Sur]] fins a l'extrem sur del continent, incloent les [[illes Galápagos]] i illes del [[Oceà Atlàntic|Atlàntic]] sur.<ref name="cle">{{Clements v2023}}</ref> És un dels dos majors conjunts de paseriformes trobats en el Neotrópico (representant 4% de totes les espècies d'aus del món i 12% de les aus neotropicales)<ref name="Burns2014">{{Burns et al., 2014}}</ref> i es diversificaron des d'aquells que varen colonisar la regió des del nort millons d'anys arrere. Posseïxen algunes de les més espectaculars i ''sui generis'' combinacions de colors i patrons trobades en totes les aus; les variacions [[Morfologia (biologia)|morfològiques]] són tan significatives que van des dels picos ganchudos dels pinchaflores (''[[Diglossa]]'') fins als robusts picos quebradores de llavors dels [[Pinzón de Darwin|pinzones de Darwin]]. La dieta de la majoria consistix de [[llavor]]s, [[frut]]s i [[Insecta|insectes]]. Els sistemes de apareamiento d'este diversificado i brillantemente adornat grup són sorprenentment [[monógamo]]s. És realment sorprenentment que, com en els '''cardinálidos''' ([[Cardinalidae]]), la causa de l'espectacular diversitat de plomalls no sembla ser la simple selecció sexual.<ref name="BOW">{{cita web|apellidar={{versalita|Winkler, D.W., Billerman, S.M. & Lovette, I.J.}}|any=2020|títul=Tanagers and Allies (Thraupidae), version 1.0.|url=https://doi.org/10.2173/bow.thraup2.01|editor={{versalita|(Billerman, S.M., Keeney, B.K., Rodewald, P.G. & Schulenberg, T.S.}}|sitioweb=Birds of the World|editorial=Cornell Lab of Ornithology, Ithaca, NY, USA|idioma=en|fechaacceso=26 de setembre de 2021}}</ref> | |||
[[Categoria:Famílies d'aus]] | |||
[[Categoria:Taxons descrits per Jean Cabanis]] | |||
[[Categoria:Thraupidae]] | |||
[[Categoria: | |||
Última revisió del 22:22 7 jul 2026
La família dels tráupidos (Thraupidae) és un numerós i diversificado grup d'aus paseriformes pertanyents al suborden Passerida, que inclou al voltant de 381 a 410 espècies —depenent de la classificació considerada— en 107 gèneros, molts dels quals monotípicos. Són natives de la zona neotropical, a on es distribuïxen des de Mèxic, a través d'América Central, del Carib, i Amèrica del Sur fins a l'extrem sur del continent, incloent les illes Galápagos i illes del Atlàntic sur.[1] És un dels dos majors conjunts de paseriformes trobats en el Neotrópico (representant 4% de totes les espècies d'aus del món i 12% de les aus neotropicales)[2] i es diversificaron des d'aquells que varen colonisar la regió des del nort millons d'anys arrere. Posseïxen algunes de les més espectaculars i sui generis combinacions de colors i patrons trobades en totes les aus; les variacions morfològiques són tan significatives que van des dels picos ganchudos dels pinchaflores (Diglossa) fins als robusts picos quebradores de llavors dels pinzones de Darwin. La dieta de la majoria consistix de llavors, fruts i insectes. Els sistemes de apareamiento d'este diversificado i brillantemente adornat grup són sorprenentment monógamos. És realment sorprenentment que, com en els cardinálidos (Cardinalidae), la causa de l'espectacular diversitat de plomalls no sembla ser la simple selecció sexual.[3]
- ↑ Clements, J. F., P. C. Rasmussen, T. S. Schulenberg, M. J. Iliff, T. A. Fredericks, J. A. Gerbracht, D. Lepage, A. Spencer, S. M. Billerman, B. L. Sullivan, i C. L. Wood. 2023. The eBird/Clements checklist of Birds of the World: v2023.
- ↑ Plantilla:Burns et al., 2014
- ↑ (Billerman, S.M., Keeney, B.K., Rodewald, P.G. & Schulenberg, T.S. (ed.): . Cornell Lab of Ornithology, Ithaca, NY, USA. Consultat el 26 de setembre de 2021.