Diferència entre les revisions de "Rubidi"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m (Protegit "Rubidi" ([edit=sysop] (expira el dia 23:11, 4 nov 2011 (UTC)) [move=sysop] (expira el dia 23:11, 4 nov 2011 (UTC))))
 
(No es mostren 7 edicions intermiges d'4 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
−
[[Image:Rubidi.jpg|thumb|200px|right|<center>Rubidi</center>]]
+
[[File:Rubidium (37 Rb).jpg|thumb|200px|right|<center>Ampolla en Rubidi</center>]]
  
 
El '''rubidi''' és un metal escàs de color [[blanc]] [[argent|argentat]] moll i pesat que s'oxida en facilitat.
 
El '''rubidi''' és un metal escàs de color [[blanc]] [[argent|argentat]] moll i pesat que s'oxida en facilitat.
  
 
El seu símbol és Rb i el seu número atòmic és 85,45.
 
El seu símbol és Rb i el seu número atòmic és 85,45.
 +
 +
== Característiques ==
 +
El rubidi és un metal alcalí bla, de color argentat blanc lluent que es bafa ràpidament a l'aire, molt reactiu. De la mateixa manera que els demés elements del grup 1 pot ardir espontàneament en aire en flama de color [[blau]]-[[Violeta (color)|violeta]] [[Groc|groguenc]], reacciona violentament en l'[[aigua]] desprenent [[hidrogen]] i forma amalgama en [[Mercuri|mercuri]]. Pot formar aleacions en [[or]], els demés metals alcalins, i antimoni i bismut.
 +
 +
El rubidi és un metal molt suau, dúctil, de color blanc argentat.​ És el segon més electropositiu dels metals alcalins estables i es fon a una temperatura de 39,3 °C (102,7 °F). Com atres metals alcalins, el rubidi metàlic reacciona violentament en l'aigua.
 +
 +
== Aplicacions ==
 +
El rubidi es pot ionisar en facilitat per lo que s'ha estudiat el seu us en motors iònics per a naus espacials, encara que el [[xenon]] i el [[cesi]] han demostrat una major eficàcia per a este propòsit. S'utilisa principalment en la fabricació de cristals especials per a sistemes de telecomunicacions de fibra òptica i equips de visió nocturna. Atres usos són:
 +
 +
* Recobriment de fotoemisors de telur-rubidi en cèlules fotoeléctrique i detectors electrònics.
 +
* Afinador de buit, getter, (substància que absorbix les últimes traces de gas, especialment oxigen) en tubos de buit per a assegurar el seu correcte funcionament.
 +
* Component de fotorresistències (o LDR, Light dependant resistors, resistències depenents de la llum), resistències en les que la resistència elèctrica varia en l'allumenament rebut.
 +
* En medicina per a la tomografía per emissió de positrons, el tractament de l'epilèpsia i la separació per ultracentrifugat d'àcit núcleic i virus.
 +
* Decorregut de treball en turbines de vapor.
 +
* El RbAg4I5 té la major conductivitat elèctrica coneguda a temperatura ambiente de tots els cristals iònics i podria usar-se en la fabricació de bateries en forma de primes làmines entre atres aplicacions elèctriques.
 +
* S'estudia la possibilitat d'amprar el metal en generadors termoelèctrics basats en la magnetohidrodinàmica de manera que els ions de rubidi generats a alta temperatura siguen conduïts a través d'un camp magnètic generant una corrent elèctrica.
 +
* Servix per a conseguir el color púrpura en els fòcs artificials.
 +
* En moltes aplicacions pot substituir-se pel cesi (o el compost de cesi corresponent) per la seua semblança química.
 +
 +
== Referències ==
 +
* Ohly, Julius (1910). «Rubidium». Analysis, detection and commercial value of the rare metals. Mining Science Pub. Co
 +
* Teertstra, David K.; Cerny, Petr; Hawthorne, Frank C.; Pier, Julie; Wang, Lu-Min; Ewing, Rodney C. (1998). «Rubicline, a new feldspar from San Piero in Campo, Elba, Italy». American Mineralogist
 +
* [https://www.webelements.com/rubidium/ «WebElements Periodic Table » Rubidium » the essentials». www.webelements.com]
 +
 +
== Bibliografia ==
 +
* Bolter, E.; Turekian, K.; Schutz, D. (1964). «The distribution of rubidium, cesium and barium in the oceans». Geochimica et Cosmochimica
 +
* Holleman, Arnold F.; Wiberg, Egon; Wiberg, Nils (1985). «Vergleichende Übersicht über die Gruppe der Alkalimetalle». Lehrbuch der Anorganischen Chemie (en [[alemà]]) (91–100 edición). Walter de Gruyter. ISBN 978-3-11-007511-3
 +
* William A. Hart. ''The Chemistry of Lithium, Sodium, Potassium, Rubidium, Caesium, and Francium''
 +
 +
== Enllaços externs ==
 +
{{Commonscat|Rubidium}}
 +
 +
{{DGLV|Rubidi}}
  
 
[[Categoria:Química]]
 
[[Categoria:Química]]
  
 
[[Categoria:Metals]]
 
[[Categoria:Metals]]

Última revisió del 19:50 15 nov 2023

Ampolla en Rubidi

El rubidi és un metal escàs de color blanc argentat moll i pesat que s'oxida en facilitat.

El seu símbol és Rb i el seu número atòmic és 85,45.

Característiques[editar | editar còdic]

El rubidi és un metal alcalí bla, de color argentat blanc lluent que es bafa ràpidament a l'aire, molt reactiu. De la mateixa manera que els demés elements del grup 1 pot ardir espontàneament en aire en flama de color blau-violeta groguenc, reacciona violentament en l'aigua desprenent hidrogen i forma amalgama en mercuri. Pot formar aleacions en or, els demés metals alcalins, i antimoni i bismut.

El rubidi és un metal molt suau, dúctil, de color blanc argentat.​ És el segon més electropositiu dels metals alcalins estables i es fon a una temperatura de 39,3 °C (102,7 °F). Com atres metals alcalins, el rubidi metàlic reacciona violentament en l'aigua.

Aplicacions[editar | editar còdic]

El rubidi es pot ionisar en facilitat per lo que s'ha estudiat el seu us en motors iònics per a naus espacials, encara que el xenon i el cesi han demostrat una major eficàcia per a este propòsit. S'utilisa principalment en la fabricació de cristals especials per a sistemes de telecomunicacions de fibra òptica i equips de visió nocturna. Atres usos són:

  • Recobriment de fotoemisors de telur-rubidi en cèlules fotoeléctrique i detectors electrònics.
  • Afinador de buit, getter, (substància que absorbix les últimes traces de gas, especialment oxigen) en tubos de buit per a assegurar el seu correcte funcionament.
  • Component de fotorresistències (o LDR, Light dependant resistors, resistències depenents de la llum), resistències en les que la resistència elèctrica varia en l'allumenament rebut.
  • En medicina per a la tomografía per emissió de positrons, el tractament de l'epilèpsia i la separació per ultracentrifugat d'àcit núcleic i virus.
  • Decorregut de treball en turbines de vapor.
  • El RbAg4I5 té la major conductivitat elèctrica coneguda a temperatura ambiente de tots els cristals iònics i podria usar-se en la fabricació de bateries en forma de primes làmines entre atres aplicacions elèctriques.
  • S'estudia la possibilitat d'amprar el metal en generadors termoelèctrics basats en la magnetohidrodinàmica de manera que els ions de rubidi generats a alta temperatura siguen conduïts a través d'un camp magnètic generant una corrent elèctrica.
  • Servix per a conseguir el color púrpura en els fòcs artificials.
  • En moltes aplicacions pot substituir-se pel cesi (o el compost de cesi corresponent) per la seua semblança química.

Referències[editar | editar còdic]

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Bolter, E.; Turekian, K.; Schutz, D. (1964). «The distribution of rubidium, cesium and barium in the oceans». Geochimica et Cosmochimica
  • Holleman, Arnold F.; Wiberg, Egon; Wiberg, Nils (1985). «Vergleichende Übersicht über die Gruppe der Alkalimetalle». Lehrbuch der Anorganischen Chemie (en alemà) (91–100 edición). Walter de Gruyter. ISBN 978-3-11-007511-3
  • William A. Hart. The Chemistry of Lithium, Sodium, Potassium, Rubidium, Caesium, and Francium

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Rubidi&oldid=292375»