Anar al contingut

Diferència entre les revisions de "Psittacula bensoni"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
ValBOT (Discussió | contribucions)
Bot: Creant artícul sobre l'au
 
ValBOT (Discussió | contribucions)
Bot: Llevant referències òrfenes i afegint bloc de referències
 
Llínea 1: Llínea 1:
[[Archiu:Psittacula bensoni.jpg|miniatura|loro gris de Maurici (''Psittacula bensoni'')]]
[[Archiu:Psittacula bensoni.jpg|miniatura|loro gris de Maurici (''Psittacula bensoni'')]]


El '''loro gris de Maurici''' ('''''Psittacula bensoni''''')<ref></ref> és una [[espècie]] [[extinta]] d'[[au]] [[Psittaciformes|psitaciforme]] de la família [[Psittaculidae]] endèmica de les [[illes Mascareñas]] de [[Maurici]] i [[Reunió (França)|Reunió]] en el [[oceà Índic]]. L'espècie solament es coneix a partir de restants subfósiles i de mencions en relats contemporàneus. Se'ls considerava plagues per als cultius i en ser assuts fàcils varen ser caçades intensament que junt a la [[deforestación]] va dur a l'espècie a l'extinció. Açò va succeir en la década de 1730 en Reunió i en la década de 1760 en Maurici.
El '''loro gris de Maurici''' ('''''Psittacula bensoni''''') és una [[espècie]] [[extinta]] d'[[au]] [[Psittaciformes|psitaciforme]] de la família [[Psittaculidae]] endèmica de les [[illes Mascareñas]] de [[Maurici]] i [[Reunió (França)|Reunió]] en el [[oceà Índic]]. L'espècie solament es coneix a partir de restants subfósiles i de mencions en relats contemporàneus. Se'ls considerava plagues per als cultius i en ser assuts fàcils varen ser caçades intensament que junt a la [[deforestación]] va dur a l'espècie a l'extinció. Açò va succeir en la década de 1730 en Reunió i en la década de 1760 en Maurici.






[[Categoria:Aus d'Àfrica]]
[[Categoria:Aus d'Àfrica]]

Última revisió del 06:26 8 jul 2026

loro gris de Maurici (Psittacula bensoni)

El loro gris de Maurici (Psittacula bensoni) és una espècie extinta d'au psitaciforme de la família Psittaculidae endèmica de les illes Mascareñas de Maurici i Reunió en el oceà Índic. L'espècie solament es coneix a partir de restants subfósiles i de mencions en relats contemporàneus. Se'ls considerava plagues per als cultius i en ser assuts fàcils varen ser caçades intensament que junt a la deforestación va dur a l'espècie a l'extinció. Açò va succeir en la década de 1730 en Reunió i en la década de 1760 en Maurici.